Categoria: Opinió
-
Opinió | Eclipsi: art, crítica política i feixisme
Ara fa un segle, el 1926, l’artista alemany Georg Grosz pintava ‘L’Eclipsi del Sol’, una obra satírica i provocadora que reflecteix el moment d’agitació política que viu la República de Weimar, a Alemanya, poc abans de l’arribada de Hitler al poder. La pintura representa una escena surrealista amb diverses figures —algunes sense cap — al…
-
Opinió | Les recomanacions literàries de Gatadebiblioteca: «Seràs la vall», d’Irene Rubio
Aquesta secció mensual de videorecomanacions literàries és una coproducció de Gatadebiblioteca, el setmanari Dillums i la llibreria El Soterrani. El premi Documenta d’enguany, escrit per Irene Rubio i publicat per l’Altra Editorial, és una distopia que parla de patriarcat, de crisi climàtica i d’autoritarisme. Una novel·la coral que recrea un ambient asfixiant, però també deixa…
-
Opinió | Reparant mobles, teixint felicitat
És dissabte; bé, per ser més precisos, ja som a diumenge. Passen uns minuts de dos quarts de dues de la nit quan una parella de la policia local de Sant Celoni es presenta a Can Putxet. La presència d’aquests agents deixa tothom sense paraules, i us ben asseguro que deixar sense paraules aquesta colla…
-
Opinió | Joves ‘criminals’
Aquest primer semestre de 2026 ha estat marcat a Catalunya per les reivindicacions de mestres i professorat, als qui hem escoltat moltes i diferents raons per queixar-se, hem conegut situacions a les aules que una part de la ciutadania no coneixia, s’han fet dies de vaga i hem vist moltes manifestacions de groc pels carrers.…
-
Opinió | Qui no coneix el Joan de l’Aigua?
Sense ànims de polemitzar, però aquests paraigües del tram final de la Rambla Nova són una torrentada de mal gust. Quan vaig saber que no se’ls emportarien un cop acabat l’inici d’etapa del Tour de França, em vaig quedar un parell de minuts en estat de xoc. Potser és que començo a fer-me gran. En…
-
Opinió | Qui porta el barret a Tarragona
Dos llibres a la tauleta de nit i una mateixa Tarragona Dos llibres a la tauleta de nit. Un, gastat, comprat de segona mà fa anys. L’altre, flamant, sortit d’una reedició més o menys recent. El primer és La família dels Garrigas, de Josep Pin i Soler, 1887. El segon, La febre d’or, de Narcís…
-
Opinió | Nàstic: passat el temporal, calma interessada
Què en som de previsibles, els humans. I com de clissats ens tenen des del poder, sigui de qualsevol mena. Com el futbol és només exageració, ara que comença la pretemporada, convé repassar la certesa de les litúrgies del sector. Quan arriba l’estiu, s’esborra el passat com si fos una pissarra de Vileda i tothom…
-
Opinió | «El Masroig» de l’antropòleg Jesús del Río
«Terra i ànima» és la secció en què Jordi Martí i Font ens dona a conèixer llibres i autors prioratins. Si el busqueu a les llibreries és molt possible que no el trobeu i si el lloc triat per intentar llegir-lo és una biblioteca pot ser que tampoc n’arribeu a ataüllar ni el més mínim…
-
Opinió | Qui ens explicarà la nit?
«On és la nit?», es pregunta Francesc Canosa. Dimecres passat vaig assistir a la presentació de La Catalunya discoteca. Big Ben, la conquesta de la nit (Comanegra, 2026), el seu darrer llibre, a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona, que aquests mesos ha impulsat una programació cultural estable i oberta a la ciutat. L’autor va…
-
Opinió | Cròniques des del sofà: Yoel (Ferré) Vargas i «olé»!
Les amigues em miren estrany perquè m’agrada el flamenc. De fet, em miren estrany per moltes altres coses. No és que m’atregui, em fascina. D’arrel autènticament popular, la seva diversitat i complexitat rítmica, l’absència d’artificis, la connexió entre intèrpret i espectador converteixen una actuació en directe en una experiència que recorre els sentiments més diversos,…
-
Opinió | Les recomanacions literàries de Gatadebiblioteca: «Els nens són reis», de Delphine de Vigan
Aquesta secció mensual de videorecomanacions literàries és una coproducció de Gatadebiblioteca, el setmanari Dillums i la llibreria El Soterrani. La meva primera lectura de Delphine de Vigan ha estat Els nens són reis, una novel·la que gira al voltant dels perills de compartir contingut sobre menors a les xarxes socials. Potser no té un estil…
-
Opinió | La Tarragona completa de Francesc Xammar
Ens han dit i repetit que «falten referents», com diuen i repeteixen tantes coses. En els darrers anys de la seva vida, ell també estava una mica desil·lusionat amb el rumb de la societat; no se n’amagava. Però els qui van conèixer de prop el jesuïta Francesc Xammar Vidal (1933-2025) insisteixen que no es va…
-
Opinió | La presència invisible
Hi ha una realitat tossuda que, setmana rere setmana, es confirma quan prenem atenció als informatius, la premsa o les tertúlies: les persones amb discapacitat continuem sent convidades esporàdiques al relat mediàtic. I no perquè no existim —que bé que hi som—, sinó perquè només interessen determinades versions de nosaltres. Els mitjans de comunicació han…
-
Opinió | Wester: embolica que fa fort
La situació del Gimnàstic s’ha enrocat de tal manera que no s’hi veu solució a curt termini Si no fos tan perillós l’atzucac, ni tan fons el cul-de-sac on han ficat el Nàstic com a protagonista de la crisi, n’hi hauria per traure un bon poal de crispetes i afartar-te’n mentre fas lectures del nus…
-
Opinió | La Tarragona d’Anna Gispert i Mercè Sardà
No sé si aquest article els agradarà, però trobo que aquest apunt bé es mereix que, si convé, les dues persones a qui el dedico m’estirin de les orelles pel carrer. Més d’una vegada, a l’aula, haurien fet bé d’aturar-me els peus, però aquest cop, com quan era alumne seu a l’Institut Antoni de Martí…
-
Sobre els premis literaris | Les oportunitats reals
En atansar-se la data de celebració de l’acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona d’enguany, oferirem un seguit d’articles que reflexionaran sobre els premis literaris en general, però també sobre els nostres en particular. Acabava el darrer dilluns amb un petit apunt en què diferenciava els premis convocats directament per editorials, dels premis…
-
Opinió | Les recomanacions literàries de Gatadebiblioteca: «Punt d’aranya», de Nerea Pallares
Aquesta secció mensual de videorecomanacions literàries és una coproducció de Gatadebiblioteca, el setmanari Dillums i la llibreria El Soterrani. Hi ha novel·les amb una trama senzilla, que es podria resumir en algunes línies, però el que tenen d’especial és la manera de ser narrades. Per exemple, aquest llibre de Nerea Pallares, escrit originalment en gallec…
-
Sobre els premis literaris | Sí, però quants i quins?
En atansar-se la data de celebració de l’acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona d’enguany, oferirem un seguit d’articles que reflexionaran sobre els premis literaris en general, però també sobre els nostres en particular. La setmana passada, en el primer lliurament d’aquesta sèrie, deixàvem establert, o això em semblava a mi, que els…
-
Opinió | El Nàstic com a reflex d’unes elits tarragonines
Cada cop m’interessa menys el futbol. Si renovo el carnet del Nàstic des de fa vint anys és per la memòria del pare i sobretot de l’avi matern, és a dir, per aquest sentimentalisme del qual no sé deslligar-me i que tantes contradiccions em permet tolerar. Em continua interessant, això sí, i molt, la política,…
-
Sobre els premis literaris | A favor o en contra?
En atansar-se la data de celebració de l’acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona d’enguany, oferirem un seguit d’articles que reflexionaran sobre els premis literaris en general, però també sobre els nostres en particular. Em sembla que mai no ha estat lliure de polèmica la qüestió dels premis literaris, ja sigui per la…
-
Opinió | Nàstic: el final d’una era
Mantingui o no la categoria, el club necessita un canvi dràstic i tancar una llarga època de mandat. Qualsevol persona amb dos dits d’experiència i seny sap que tot, absolutament tot, té punt final a la vida. I abans d’arrencar l’argumentari d’avui, cal recórrer a Pere Quart per a recordar-nos que tot és aproximat, relatiu…
-
Opinió | Aquesta ombra arrapada a l’ànima
Algú hauria d’estudiar per què els tarragonins tenen la mania de veure el got mig buit. O buit del tot. És com una ombra arrapada a l’ànima, malura mai diagnosticada ni estudiada pels especialistes locals, que n’hi ha d’haver per força. Ara que ja ha prescrit, no molestarà que ho diguem amb franquesa: Quan érem…
-
Opinió | He tornat al carrer del Vidre
Aquest diumenge al migdia m’ho he fet venir bé per tornar al carrer del Vidre. Tan blanc i, alhora, sense cosmètics, amb aquella paret que fa dècades que cau a trossos sense escarafalls. En general, conserva la degradació justa per no haver de vendre’s en cadena, com una postal més d’aquesta Part Alta en vies…
-
Terra i ànima | Rosa Roig, dona lliure i pedagoga
«Terra i ànima» és la secció en què Jordi Martí i Font ens dona a conèixer llibres i autors prioratins. La Rosa Roig és la pedagoga més important i destacada que ha donat mai el Priorat. Marçalenca de naixement, ens podem apropar a la seva vida a través de la lectura del volum 38 de…
-
Opinió | Comuna del Camp i àrea metropolitana. I Tarragona
Els moviments i debats engegats de fa un parell danys en relació a una possible àrea metropolitana al Camp de Tarragona han provocat que es recordin experiències passades de cooperació entre municipis. El cas més citat és el del Consorci del Camp de Tarragona i àrea d’influència, un intent frustrat per gegantisme i per indefinició…
-
Opinió | Fins als nassos de tots ells
Ser insultat cada dia per aquells que tenen tant a callar deu ser l’insofrible esport nacional Per poc que tinguis alerta els dots d’observació, cada dia t’ofereix una mostra, pel cap baix. Això de ser català i voler exercir-ne, com menyspreen els castellans, és ben cansat, gairebé esgotador. En sec, surt l’escriptor espanyolot a cagar-se…
-
Opinió | Les recomanacions literàries de Gatadebiblioteca: «Els grans optimistes», de Rebecca Makkai
Aquesta secció mensual de videorecomanacions literàries és una coproducció de Gatadebiblioteca, el setmanari Dillums i la llibreria El Soterrani. Quan arriba Sant Jordi, les xarxes s’inunden de recomanacions i, particularment, de novetats. Però no cal deixar-nos endur sempre per aquest ritme trepidant, i per això us vull parlar d’un llibre preciós i atemporal, que va…
-
Opinió | Correllengua Agermanat 2026, estació Tarragona
A la ciutat, unes quantes associacions i entitats s’han implicat en aquesta iniciativa, que va néixer d’uns joves a les Illes i que enguany s’estén i uneix els Països Catalans, tota l’àrea de parla catalana: des de la Catalunya Nord a l’Alguer, passant pel Principat, el País Valencià i les Illes. L’esdeveniment, que requereix molta…
-
Opinió | El meu avi, Lluís de Salvador
Sabeu, les paraules són de vegades insuficients quans vols descriure sentiments i vivències, amb el color, les llums, i de vegades les ombres, que realment els corresponen. I això és el que em succeeix cada cop que he de parlar, o vull escriure, sobre el meu avi: Lluís de Salvador. O sobre l’àvia, Concepció Deop,…
-
Opinió | Un llegat en una capsa de sabates
Quin ens havia de dir l’any 1994 quan vam rebre aquella capsa de sabates que del que contenia en sortirien dos llibres, un documental, diversos articles i treballs de recerca, lectures dramatitzades i alguns documents apareixerien en diversos audiovisuals! Fa tres dècades un matrimoni amb accent francès, el Ramon de Salvador i la seva esposa…
-
Opinió | El senyor Fernández s’escalfa
Després de mitja vida a la política, ens declarem incapaços de fer un llistat amb els incomptables avenços que la seva dedicació ha procurat pel bé comú de la ciutadania catalana De tant en tant, encara entrem per tafaneria al negoci de l’Elon Musk que abans coneixíem com Twitter. No és cap confessió, ni cal…
-
Opinió | La lluita de les famílies per una escola pública de qualitat i proximitat
Escollir l’escola per la teva filla de gairebé tres anys hauria de ser un procés natural, senzill, bonic i, sobretot, coherent i acompanyat. Hauria de ser un moment d’aquells que es recorden per sempre. D’aquells que et repeteixes de tantes vegades explicar. Com quan et vas assabentar que estaves embarassada o com quan vas arribar…
-
Opinió | Cròniques des del sofà: Joan Rom que estàs en els cels
Fa anys, tot passejant pel passeig de Gràcia —en podríem dir graciejant, com diem ramblejant?— vaig entrar a la Fundació Suñol, on hi havia una instal·lació d’obres emparellades que dialogaven entre elles. Em va produir una mena d’excitació interna veure que La cama, una peça de Giacometti, es debatia amb El peu de Joan Rom.…
-
Com va el «Dillums»?
Alguns de vosaltres m’heu preguntat, pel carrer, com va el Dillums. La resposta, com passa tantes vegades en aquest tipus de situacions comunicatives, podria donar molt de si, però en general m’estimo més no atabalar l’interlocutor. Com que, a més a més, pateixo d’una timidesa aguda —i pel que sembla crònica—, sovint acabo sortint del…
-
Terra i ànima | La terra i l’ànima de l’Anicet Villar
«Terra i ànima» és la secció en què Jordi Martí i Font ens dona a conèixer llibres i autors prioratins. L’amic Enric Garcia Jardí em va proposar d’escriure alguna cosa per al seu nou setmanari digital, Dillums. I jo m’he tret de la màniga una sèrie d’articles que donaran notícia de llibres, escriptors i escriptores…
-
Opinió | Un Nàstic «segrestat»
En lloc de buscar complicitats i unir forces, els accionistes no volen compartir la seva joguina Des que era ben menut, el Nàstic ha estat el meu cordó umbilical amb Tarragona. Per lluny que visqués, els granes s’erigien en el fil sentimental que m’unia a casa, a la ciutat de naixença. Costa gens reconèixer que…
-
Opinió | Les recomanacions literàries de Gatadebiblioteca: «Peixos», d’Eva Baltasar
Aquesta secció mensual de videorecomanacions literàries és una coproducció de Gatadebiblioteca, el setmanari Dillums i la llibreria El Soterrani. Eva Baltasar publica la seva cinquena novel·la, que no ens queda clar si és una història d’amor o de terror, i que fins i tot té algun toc de sentit de l’humor. El poder del desig,…
-
Opinió | La penitència de la Renfe
S’acosta Setmana Santa i amb ella arribaran els viacrucis. Però avui dilluns també ha començat un viacrucis, aquest metafòric, per a tots aquells camptarragonins que depenen del tren per anar a treballar, a estudiar o a fer el que sigui a Barcelona. Avui comencen les obres dels túnels del Garraf i n’hi ha que fa…
-
Opinió | Quin és el meu carrer Major?
Fa només un segle, les cabres entraven arrenglerades pel Portal del Roser. Ho demostra una fotografia preciosa, de l’any 1950, difosa pel grup Tarragona Antiga. Ara els temps han canviat i els ramats també. Costa d’imaginar-se una cabra per la Part Alta si no és amb l’ajut d’alguna substància psicotròpica o d’un beuratge secret de…
-
Opinió | Cròniques des del sofà: «Futur Medieval»
De tant en tant, la gent de per aquí fa alguna cosa que justifica que mogui el cul del sofà, encara que només sigui per recórrer la ínfima distància que em separa del plat, molestar-me a posar-hi un disc i tornar a seure tranquil·lament un altre cop. Resulta que m’ha arribat un vinil d’un grup…
-
Opinió | Dillums, Fet i Tarragona Ràdio
Bon dia, Ricard. ¿Recordes que fa uns mesos et vaig dir que estava pensant de fer un setmanari digital? Doncs bé, ja l’estic muntant: https://dillums.cat/ Encara no l’he fet córrer. Hi estic fent proves amb continguts ja precuinats, que s’ordenaran millor quan la cosa surti a la llum. L’objectiu és barrejar-hi temes i personatges populars…
-
Opinió | Nou veïnatge
Blanca, negra, amarilla, cobriza y aceitunada. Així de fàcil descrivia la diversitat racial del món sencer l’enciclopèdia que la meva germana gran utilitzava quan anava a l’escola. Jo mirava aquell llibre ple de lletres petites, números també petits i mapes de mida mitjana d’una Espanya rància i endarrerida. Em fixava en els dibuixos en blanc…
-
Opinió | El perquè d’aquest «Dillums»
Ens agraden els dilluns. Per als qui no vam néixer cansats i estimem el nostre ofici, el primer dia de la setmana representa un impuls, una nova oportunitat d’inici. Avui ens hem aixecat del llit amb aquesta sensació de dilluns gens endillunsat encara més accentuada, perquè ara sí, ja podem anunciar-ho: ha nascut Dillums, el…