«Terra i ànima» és la secció en què Jordi Martí i Font ens dona a conèixer llibres i autors prioratins.
L’amic Enric Garcia Jardí em va proposar d’escriure alguna cosa per al seu nou setmanari digital, Dillums. I jo m’he tret de la màniga una sèrie d’articles que donaran notícia de llibres, escriptors i escriptores prioratines sota el títol de Terra i ànima. Així, qui escriu i parla —que soc jo— escriurà a partir d’ara de tot el que sé relacionat amb el paper imprès –o la pantalla digital- que fa referència a la comarca del Priorat. L’intent no és nou, ja que els anys 2009 i 2010 ja ho vaig començar a fer a les pàgines del Diari del Priorat, que malgrat el seu nom també era un setmanari. Som-hi i a veure què en surt…
Per obrir la paradeta, tenim un escriptor i un llibre que em va regalar la tia Mundeta fa anys i panys, Terra i ànima, d’Anicet Villar. L’Anicet, amb el nom del qual es va batejar molt encertadament l’escola de Marçà, va ser un marçalenc d’adopció que va néixer el 1895 a Cercs (Berguedà) i que va dedicar la seva vida a la docència i a escriure llibres destinats als infants i als joves, tot i que alguns també recomanables per a públics més amplis. La seva tasca pedagògica el va portar a publicar, gairebé sempre a l’Editorial Salvatella de Barcelona, una important quantitat de llibres com Lectures escollides (1937), Petites llavors. Llibre de lectura (1932, amb set edicions), Sil·labari breu (1939) o Terra i ànima (1935, reeditat en diverses ocasions). Assassinada la República, continuà publicant llibres ara en la «lengua del imperio», l’única possible. Les obres d’aquest període porten títols com El Día de la madre y otras conmemoraciones (1957) o Paisaje y espíritu de España (1951). El canvi és evident, pura supervivència, ja que durant cinc anys, un cop perduda la guerra, va ser desterrat a Castella acusat, precisament, d’escriure llibres en català.
La Marta Mata, la pedagoga de referència dels moviments de reforma educativa a Catalunya, havia estat alumna seva en el curs 1936-37 al Grup Escolar Pere Vila del Patronat Escolar de Barcelona. Mata recordava que Villar era «enciclopedista. No de l’enciclopèdia en ordre alfabètic, sinó de les branques del saber creixent en paral·lel» i afirmava que «aquell mestre sabia de tot i ho explicava tan clar i ben travat, que era impossible oblidar-ho.» Terra i ànima és un volumet que intenta fer un tast de totes les comarques-regions-vegueries principatines a partir de petites descripcions de les ciutats més importants, algun poema, llegendes que s’hi conten i petits esbossos biogràfics de personatges destacats. La que correspon al Priorat inclou articles sobre Falset, Scala Dei i el Montsant, una semblança biogràfica sobre Elionor Maria d’Aragó, la llegenda del salt de la Reina mora, un article sobre la vinya i un recull de corrandes prioratines de les que es cantaven i encara es canten.
Jordi Martí i Font. Professor de secundària, doctor en Filologia catalana per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i escriptor. Va treballar, durant quinze anys, com a periodista. Ha publicat obres d’assaig sobre anarquisme, independentisme, llengua i literatura, dues novel·les, entre les quals Secondina, crònica de la putrefacció (Pol·len, 2024), de ressons tarragonins, el poemari Misèria sense companyia. Obra poètica (fins ara) (Calúmnia Edicions, 2018) i reculls d’articles com ara Tarragona desballestada. Lleixiu de cendra i pixum (Lo Diable Gros, 2019) i Ni Nadal ni Setmana Santa (Riublanc, 2008). És membre de l’editorial Lo Diable Gros i va formar part del grup de música Llunàtics. Marçalenc inquiet, és un dels organitzadors de L’Ensofrada de llibres i vins.
Deixa un comentari