Opinió | El meu avi, Lluís de Salvador
Sabeu, les paraules són de vegades insuficients quans vols descriure sentiments i vivències, amb el color, les llums, i de vegades les ombres, que realment els corresponen. I això és el que em succeeix cada cop que he de parlar, o vull escriure, sobre el meu avi: Lluís de Salvador. O sobre l’àvia, Concepció Deop,…
Opinió | Un llegat en una capsa de sabates
Quin ens havia de dir l’any 1994 quan vam rebre aquella capsa de sabates que del que contenia en sortirien dos llibres, un documental, diversos articles i treballs de recerca, lectures dramatitzades i alguns documents apareixerien en diversos audiovisuals! Fa tres dècades un matrimoni amb accent francès, el Ramon de Salvador i la seva esposa…
Opinió | El senyor Fernández s’escalfa
Després de mitja vida a la política, ens declarem incapaços de fer un llistat amb els incomptables avenços que la seva dedicació ha procurat pel bé comú de la ciutadania catalana De tant en tant, encara entrem per tafaneria al negoci de l’Elon Musk que abans coneixíem com Twitter. No és cap confessió, ni cal…
Opinió | La lluita de les famílies per una escola pública de qualitat i proximitat
Escollir l’escola per la teva filla de gairebé tres anys hauria de ser un procés natural, senzill, bonic i, sobretot, coherent i acompanyat. Hauria de ser un moment d’aquells que es recorden per sempre. D’aquells que et repeteixes de tantes vegades explicar. Com quan et vas assabentar que estaves embarassada o com quan vas arribar…
Opinió | Cròniques des del sofà: Joan Rom que estàs en els cels
Fa anys, tot passejant pel passeig de Gràcia —en podríem dir graciejant, com diem ramblejant?— vaig entrar a la Fundació Suñol, on hi havia una instal·lació d’obres emparellades que dialogaven entre elles. Em va produir una mena d’excitació interna veure que La cama, una peça de Giacometti, es debatia amb El peu de Joan Rom.…
Opinió | La terra i l’ànima de l’Anicet Villar
L’amic Enric Garcia Jardí em va proposar d’escriure alguna cosa per al seu nou setmanari digital, Dillums. I jo m’he tret de la màniga una sèrie d’articles que donaran notícia de llibres, escriptors i escriptores prioratines sota el títol de Terra i ànima. Així, qui escriu i parla —que soc jo— escriurà a partir d’ara …
Opinió | Un Nàstic «segrestat»
En lloc de buscar complicitats i unir forces, els accionistes no volen compartir la seva joguina Des que era ben menut, el Nàstic ha estat el meu cordó umbilical amb Tarragona. Per lluny que visqués, els granes s’erigien en el fil sentimental que m’unia a casa, a la ciutat de naixença. Costa gens reconèixer que…
Opinió | Les recomanacions literàries de Gatadebiblioteca: «Peixos», d’Eva Baltasar
Aquesta secció mensual de videorecomanacions literàries és una coproducció de Gatadebiblioteca, el setmanari Dillums i la llibreria El Soterrani. Eva Baltasar publica la seva cinquena novel·la, que no ens queda clar si és una història d’amor o de terror, i que fins i tot té algun toc de sentit de l’humor. El poder del desig,…
Opinió | La penitència de la Renfe
S’acosta Setmana Santa i amb ella arribaran els viacrucis. Però avui dilluns també ha començat un viacrucis, aquest metafòric, per a tots aquells camptarragonins que depenen del tren per anar a treballar, a estudiar o a fer el que sigui a Barcelona. Avui comencen les obres dels túnels del Garraf i n’hi ha que fa…
Opinió | Quin és el meu carrer Major?
Fa només un segle, les cabres entraven arrenglerades pel Portal del Roser. Ho demostra una fotografia preciosa, de l’any 1950, difosa pel grup Tarragona Antiga. Ara els temps han canviat i els ramats també. Costa d’imaginar-se una cabra per la Part Alta si no és amb l’ajut d’alguna substància psicotròpica o d’un beuratge secret de…
Opinió | Cròniques des del sofà: «Futur Medieval»
De tant en tant, la gent de per aquí fa alguna cosa que justifica que mogui el cul del sofà, encara que només sigui per recórrer la ínfima distància que em separa del plat, molestar-me a posar-hi un disc i tornar a seure tranquil·lament un altre cop. Resulta que m’ha arribat un vinil d’un grup…
Opinió | Dillums, Fet i Tarragona Ràdio
Bon dia, Ricard. ¿Recordes que fa uns mesos et vaig dir que estava pensant de fer un setmanari digital? Doncs bé, ja l’estic muntant: https://dillums.cat/ Encara no l’he fet córrer. Hi estic fent proves amb continguts ja precuinats, que s’ordenaran millor quan la cosa surti a la llum. L’objectiu és barrejar-hi temes i personatges populars…
Opinió | Nou veïnatge
Blanca, negra, amarilla, cobriza y aceitunada. Així de fàcil descrivia la diversitat racial del món sencer l’enciclopèdia que la meva germana gran utilitzava quan anava a l’escola. Jo mirava aquell llibre ple de lletres petites, números també petits i mapes de mida mitjana d’una Espanya rància i endarrerida. Em fixava en els dibuixos en blanc…
Opinió | El perquè d’aquest «Dillums»
Ens agraden els dilluns. Per als qui no vam néixer cansats i estimem el nostre ofici, el primer dia de la setmana representa un impuls, una nova oportunitat d’inici. Avui ens hem aixecat del llit amb aquesta sensació de dilluns gens endillunsat encara més accentuada, perquè ara sí, ja podem anunciar-ho: ha nascut Dillums, el…