Escollir l’escola per la teva filla de gairebé tres anys hauria de ser un procés natural, senzill, bonic i, sobretot, coherent i acompanyat. Hauria de ser un moment d’aquells que es recorden per sempre. D’aquells que et repeteixes de tantes vegades explicar. Com quan et vas assabentar que estaves embarassada o com quan vas arribar a casa després de parir. Però enguany (i pel que ens expliquen ja fa anys que passa el mateix) els pares amb fills i filles nascudes el 2023 ho hem viscut amb impotència, amb indignació, amb tristesa i, sobretot, amb preocupació.
Preocupació perquè veiem que escollir l’escola que volem pels nostres fills no depèn de les famílies. Depèn d’un grup de persones i d’equips que en les últimes setmanes han pres decisions sense sentit. O almenys aquesta és la percepció. Les dades de natalitat que tenim sobre de la taula i la voluntat que s’espera d’un govern progressista d’apostar per l’escola pública i de proximitat no tenen res a veure amb la proposta que el Departament d’Educació ofereix als pares.
El malson comença pocs dies abans de l’inici de preinscripció. En mig de les jornades de portes obertes de centres, la Generalitat anuncia tres mesures que condicionen de ple la tria de les famílies. A més, ho fa donant la informació amb comptagotes i mig d’amagat. Una manera d’actuar que deixa entreveure que les coses no s’estaven fent bé. Una prova de què ens estaven subestimant. Però què es pensaven? Que ens quedaríem de braços plegats davant de tanta injusticia?
Els pares ens assabentem que s’eliminen els centres frontissa adscrits a dues zones i que, per tant, l’Escola Saavedra passa a està adscrita a la zona centre (Z3), mentre que l’Escola Miracle, a la zona de Llevant (Z4). A més, la Generalitat elimina dues línies de I3 a dues escoles públiques, com són Pràctiques i Miracle, i, per postres, decideix reduir les ràtios de forma desigual, i depenent de les zones, només als centres públics de la ciutat.
Tots aquests moviments es fan públics pocs dies abans de la preinscripció i sense marge de maniobra per poder debatre o protestar. Ens ho trobem a sobre i la dura realitat és que, a dues de les quatre zones educatives de Tarragona, l’oferta de places a l’escola concertada dobla (o triplica, a la pràctica) l’oferta de places als centres públics.
Les zones 3 i 4 són, segurament, les que pateixen més aquest desequilibri. Per fer-nos una idea de la magnitud de la tragèdia, a la Zona 3 s’ofereixen 136 places públiques per 260 de concertades i, a la Zona 4, 57 públiques per 120 de concertades.
En el cas de la Zona 4, sabem que d’aquestes 57 places públiques 20 ja estan reservades per a germans. Per tant, quedarien només disponibles 37 places entre l’Institut Escola L’Arrabassada i l’Escola del Miracle, sense comptar els llocs reservats per a nens amb necessitats especials. Esperpèntic.
En algunes reunions, els responsables del Departament d’Educació han deixat caure (això sí, sempre amb la boca petita i mai públicament) que, si fes falta i la preinscripció així ho requerís, s’obriria una altra línia on convingués. Però això és fer trampes al solitari.
A ningú se li escapa que l’oferta inicial que proposa el Departament condiciona 100% la tria de les famílies. Pares i mares que tenen por que els seus fills es quedin sense escolaritzar a l’escola de davant de casa i que acabin enviant-los a 5 quilòmetres de distància. Davant d’aquesta incertesa, moltes famílies han optat per triar en primers llocs centres concertats per assegurar-se així la plaça a prop de casa, sacrificant la voluntat inicial que era escolaritzar el seu fill a un centre públic. I no es pot recriminar. Res a dir davant d’això. Estem parlant del futur dels nostres fills i d’una cosa tan particular com la logística familiar.
El que realment fa mal és pensar que, quan tot això acabi, encara haurem de sentir els responsables d’Educació dir: «Ho veieu? Han estat moltes les famílies que han apostat per la concertada. No calia patir tant». I llavors els haurem de dir que s’ha acabat això de jugar amb nosaltres. Que això que fan és mesquí i que, sobretot, és una manera molt cínica d’acabar amb un dels grans valors que tenim a la nostra societat, com és l’escola pública de qualitat.
La plataforma Més places públiques I3 Tarragona neix des de la preocupació, però també des de la il·lusió de poder aturar aquest tsunami que pretén desballestar l’escola pública tal com la coneixem. Les cartes ja estan tirades, perquè les preinscripcions ja s’han tancat. Però la nostra lluita va més enllà de la particularitat i del cas de cadascú.
La plataforma neix per dir prou a un sistema que ens enganya i que ho fa d’esquena i sense comptar amb el vistitplau de la ciutadania. Que, recordem, no som titelles al servei d’un govern. Som qui sosté el sistema i qui dona sentit a tot plegat. Volem que se’ns escolti d’una vegada per totes i que es facin les rectificacions necessàries per fer d’aquest procés de tria d’escola un procés just i a l’altura de la importancia que té l’educació i formació dels nostres fills.
Pepa Franqueza
(Mare aspirant a una plaça pública)
Deixa un comentari