Opinió | Eclipsi: art, crítica política i feixisme

Ara fa un segle, el 1926, l’artista alemany Georg Grosz pintava ‘L’Eclipsi del Sol’, una obra satírica i provocadora que reflecteix el moment d’agitació política que viu la República de Weimar, a Alemanya, poc abans de l’arribada de Hitler al poder.

La pintura representa una escena surrealista amb diverses figures —algunes sense cap — al voltant d’una taula en una suposada reunió negociadora i en un ambient de tensió. La part més interessant de l’obra és, precisament, la representació de l’eclipsi: a la part superior a l’esquerra, hi veiem un sol amagat per una lluna que alhora és una moneda d’un dòlar americà.

«És una obra excepcional, amb un fons de crítica social i política molt contundent» afirma Licia Buttà, investigadora del departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili. «A la taula de la reunió hi ha armes, un fet que ens fa intuir que Grosz vol posar de relleu que la trobada no es fa en un context lliure i democràtic», detalla aquesta especialista en art medieval, iconografia i cultura visual.

«La pintura ens representa al president alemany Paul von Hindenburg i, al costat, un senyor vestit com un banquer que li està suggerint al president allò que ha de dir», apunta Buttà, que considera que l’obra és «una crítica visual molt dura de la política alemanya d’aquell moment». Georg Grosz (1893-1959) està considerat com una figura clau del Dadaisme amb unes obres que critiquen la societat del seu país i l’auge del feixisme.

Fa un segle, a Alemanya es representava l’eclipsi en clau de sàtira i provocació

Un segle després, aquesta pintura sembla estar plenament vigent: per l’eclipsi de sol total d’aquest passat 12 d’agost i pel creixement de l’extrema dreta a tot Europa. La investigadora de la URV m’ha fet descobrir aquesta creació artística en el marc d’una entrevista per repassar la representació d’eclipsis al món de l’art al llarg de la història. 

Potser ja esteu una mica aclaparats —o, senzillament, farts— de l’allau de notícies, articles i reportatges en relació a l’eclipsi, però em venia de gust deixar constància  d’aquest altre punt de vista, ben original. La conversa amb Licia Buttà és un dels vuit capítols del pòdcast Eclipsa’t de Ciència, impulsat per la Unitat de Comunicació i Divulgació de la Ciència de la Rovira i Virgili que en les setmanes prèvies al 12 d’agost ha volgut divulgar diferents aspectes al voltant d’aquest fenomen de la natura.

Alguns dels capítols ja han perdut l’interès informatiu per raons de calendari, però n’hi ha d’altres que són plenament vigents. En són exemples les converses amb el filòleg Emili Samper sobres mites, supersticions, llegendes i folklore  —el mateix autor que també publicava fa uns dies aquest article al Dillums— i l’entrevista a l’historiador Jesús Carruesco, que analitza l’impacte dels eclipsis en diferents civilitzacions. 

Tornant a Licia Buttà, aquesta medievalista analitza altres obres que des de l’Edat Mitjana han representat eclipsis i com, en la majoria de casos, vinculen aquest fenomen a premocions negatives, l’infern o la mort. Després d’escoltar-la, arribo a aquesta conclusió: de la por medieval a la crítica política més recent, passant per la religió i la ciència, es demostra que l’eclipsi ha estat sempre molt més que un fenomen astronòmic i s’ha utilitzat com un símbol capaç de reflectir les inquietuds de cada època. 

Així que només em queda preguntar a la Licia: com creu que l’art representarà aquest i altres eclipsis totals de sol en ple segle XXI?

---