Categoria: General
-
L’anàlisi | Llarga vida al Concurs de Castells de Tarragona
Els Castellers de Vilafranca tornen a guanyar el concurs per enèsima vegada. I amb aquest enunciat podria finalitzar aquest article i el de tots els concursos, excepte dos, dels darrers 30 anys. Però estic convençut que el lector espera alguna cosa més per part de qui ara escriu, així que intentarem fer una anàlisi del…
-
Retrats castellers | Irene Cazallas i el color verd de la Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau
Li vam demanar que triés un lloc especial i va triar aquest. Aquell dia de setembre la vam fotografiar just davant d’una de les portes granatoses de l’edifici, a tocar de l’antiga taquilla. Aquí dins, l’any 2024, la Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau hi va descarregar el 3de8, el 4de8 i el 5de8.…
-
La mirada | Bullirà el mar com la cassola en forn
És el primer dilluns després de santa Tecla. Al bell mig de la plaça de la Font, plena com un ou les dues setmanes anteriors, no hi ha ningú. Alguns bars són tancats; altres, a mig gas. Els parroquians són els de sempre i encara poder si hi tenen algun passavolant. És ben bé que…
-
D’allà | Dos anglesos enamorats de la cultura catalana
Tarragona va viure aquest dissabte la Diada Internacional amb diferents colles d’arreu del món. Per molts segurament va ser una tornada a casa. Per d’altres, una nova experiència fora de les seves fronteres, però hi ha qui, tot i no ser d’aquí, ja és una tradició ser-hi. És el cas del Chris Cameron i la…
-
Hemeroteca | Matrícula d’honor (2000)
Article publicat per Jordi Jaria-Manzano al Diari de Tarragona el dilluns 9 d’octubre de l’any 2000. La Vella de Valls ha recuperat el títol de colla campiona amb matrícula d’honor. Tot un castell de deu (a més del cinc de nou amb folre i el dos de nou amb folre i manilles) va retornar la…
-
L’anàlisi | Els Marrecs encara són aquí
Els Marrecs de Salt han aconseguit una victòria inapelable a la TAP aquest dissabte a la tarda, inspirats potser per la cançó de moda del món casteller. Els amics dels Amics de les Arts s’han imposat clarament en el certamen vespertí de Tarragona. Tot indicava que hi havia uns favorits per damunt de la resta:…
-
La mirada | 72 decibels
Es fa un silenci sepulcral quan el peu va guanyant densitat i les rengles es tanquen. Els cossos i les mans, es toquen; van pujant, van fent, com un petit formiguer que, del no res, treu el millor: puja, s’eleva i, a poc a poc, i de mica en mica, trenca la ratlla de l’horitzó…
-
Les cròniques | Un dissabte al Concurs, pendents del dissabte
Encara que s’hagi volgut revestir d’idealitzacions, el món casteller és com sortir al carrer. Tan simple i, sobretot, tan complex com això. Un conjunt de microsocietats articulades, un reflex fragmentari del que som. Baixar a plaça, en una jornada com la de dissabte, sembla demostrar-ho. Abans que es tanqui cap pinya, el rum-rum de la gent,…
-
Especial | ‘Concurs significa eufòria’, amb Elena Gavaldà
Aquesta setmana tenim el plaer de presentar-vos, al Dillums, la mirada de la fotògrafa Elena Gavaldà sobre la jornada de diumenge del XXX Concurs de Castells de Tarragona. Un conjunt de catorze imatges que evidencien l’espectacularitat dels castells que s’aixequen en aquest certamen, però també les emocions que desvetlla entre els qui viuen amb passió…
-
Kafkiana 11 | Biel Sales
Entre la ficció d’un expressionisme revisitat, els comentaris literaris fregant la ressenya, un camí enlloc i una realitat deformada, avancen aquestes kafkianes propostes d’un surrealisme màgic. El Biel Sales no donà crèdit al que li explicà, amb molta cura, la seva filla Paula. Li semblava una història de ciència ficció, una escena de novel·la de…
-
Opinió | «Breu història herètica de la música clàssica», d’Alessandro Baricco
Podríem convenir que la lectura és una pràctica molt plaent i que comporta molts altres beneficis afegits, però que només molt de tant en tant un llibre desperta una emoció interna que ens impulsa a comentar-lo amb la voluntat implícita de poder parlar-ne amb molta altra gent. Aquest fenomen euforitzant m’ha passat amb la lectura…
-
Opinió | Les recomanacions literàries de Gatadebiblioteca: «Com bèsties», de Violaine Bérot
Aquesta secció mensual de videorecomanacions literàries és una coproducció de Gatadebiblioteca, el setmanari Dillums i la llibreria El Soterrani. Com bèsties és una novel·la breu on hi caben moltes qüestions: des de l’alteritat i els prejudicis que desperta fins a la desmitificació dels entorns rurals, passant per les relacions maternofilials. Amb un estil original, ens…
-
Opinió | Les recomanacions literàries de Gatadebiblioteca: «Els nens són reis», de Delphine de Vigan
Aquesta secció mensual de videorecomanacions literàries és una coproducció de Gatadebiblioteca, el setmanari Dillums i la llibreria El Soterrani. La meva primera lectura de Delphine de Vigan ha estat Els nens són reis, una novel·la que gira al voltant dels perills de compartir contingut sobre menors a les xarxes socials. Potser no té un estil…
-
Especial Mostra de Teatre Jove | L’Escola Solc i l’elixir del teatre
Els demanem que ens defineixin l’Escola Solc amb una paraula. Ens responen: superguai, fenomenal, amics i elixir. Mentre conversem, repassen algunes frases que ja han memoritzat i es posen en la pell de personatges com ara els soldats o la mateixa Alícia. Des del setembre que hi treballen. Durant el curs han assajat un dia…
-
Especial Mostra de Teatre Jove | Afrontar la pèrdua i el judici social
No fa pas tant, l’actor Marc Pinyol formava part de la companyia Vis de Vanadi en qualitat d’alumne de l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona. No fa pas tant, tampoc —o això voldríem pensar—, alguns estudiants d’aquest centre de secundària teníem el costum, quan no volíem anar a classe, de refugiar-nos a La…
-
Sobre els premis literaris | Sí, però quants i quins?
En atansar-se la data de celebració de l’acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona d’enguany, oferirem un seguit d’articles que reflexionaran sobre els premis literaris en general, però també sobre els nostres en particular. La setmana passada, en el primer lliurament d’aquesta sèrie, deixàvem establert, o això em semblava a mi, que els…
-
Especial Mostra de Teatre Jove | Set pecats o set formes d’introspecció
Set pecats per a set alumnes. Cadascú ha elegit el pecat amb el qual se sentia més identificat i s’encarregarà d’encarnar-lo a dalt de l’escenari. Enmig d’un sopar, aniran manifestant-se i s’expressaran més enllà de la connotació religiosa. L’objectiu: oferir-ne una mirada psicològica, aterrada a la vida quotidiana, i no moralista. ¿I si la peresa…
-
Mirador | L’arquitectura dels nostres dies
Amb motiu de la presentació del poemari L’arquitectura dels nostres dies (Onada Edicions, 2026), el dijous 21 de maig, a les 19 hores, a la Llibreria El Soterrani, l’autora ha tingut la gentilesa de cedir-nos dos dels poemes que s’inclouen en el llibre. 20.15 h, al balcó de l’habitació. Un sostre irregular ens cobria els…
-
Comunitat Dillums | Sortegem dues entrades per anar a veure «I say potato» a la Sala Trono
Després de l’èxit de la comèdia You say tomato, una obra de teatre insòlita, representada fins a 220 vegades en els darrers deu anys, la Sala Trono de Tarragona ha decidit prolongar aquesta aventura teatral amb una nova producció, que porta per títol I say potato. El text, escrit per Joan Yago i dirigit per…
-
Sobre els premis literaris | A favor o en contra?
En atansar-se la data de celebració de l’acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona d’enguany, oferirem un seguit d’articles que reflexionaran sobre els premis literaris en general, però també sobre els nostres en particular. Em sembla que mai no ha estat lliure de polèmica la qüestió dels premis literaris, ja sigui per la…
-
Opinió | He tornat al carrer del Vidre
Aquest diumenge al migdia m’ho he fet venir bé per tornar al carrer del Vidre. Tan blanc i, alhora, sense cosmètics, amb aquella paret que fa dècades que cau a trossos sense escarafalls. En general, conserva la degradació justa per no haver de vendre’s en cadena, com una postal més d’aquesta Part Alta en vies…
-
D’aquí | Fer sonar «El sonall»
Hi ha dilluns que l’article surt sol, com si l’hagués escrit la necessitat. Feia setmanes que volia parlar-vos de la darrera producció escènica de la companyia Projecte Ingenu. El sonall es va estrenar a Tarragona els dies 7 i 8 de març, però, per raons de feina, la vaig anar a veure al Teatre Nacional…
-
Mirador | Principi d’ingerència
El telèfon de sobre de la taula no deixa de sonar; el de la butxaca, tot i que no sona, fa batzegades per dins de l’americana, mentre el rellotge del canell fa pampallugues constants. Les ignora com ho ignora tot.
-
Especial Mostra de Teatre Jove | Maria Aurèlia Capmany vs. Boris Vian
Els escriptors Maria Aurèlia Capmany i Boris Vian no es van conèixer. No van intercanviar paraula ni dita ni escrita. És molt probable que ella el tingués present i el llegís. Quan ella va començar a publicar, en canvi, ell afrontava, sense saber-ho, el darrer tram de vida. Només es duien dos anys de diferència.…
-
Terra i ànima | Rosa Roig, dona lliure i pedagoga
«Terra i ànima» és la secció en què Jordi Martí i Font ens dona a conèixer llibres i autors prioratins. La Rosa Roig és la pedagoga més important i destacada que ha donat mai el Priorat. Marçalenca de naixement, ens podem apropar a la seva vida a través de la lectura del volum 38 de…
-
Opinió | Comuna del Camp i àrea metropolitana. I Tarragona
Els moviments i debats engegats de fa un parell danys en relació a una possible àrea metropolitana al Camp de Tarragona han provocat que es recordin experiències passades de cooperació entre municipis. El cas més citat és el del Consorci del Camp de Tarragona i àrea d’influència, un intent frustrat per gegantisme i per indefinició…
-
Jo, que porto la foscor (I) | El secret
Un cop cada dos mesos, l’escriptor Sergi Fernández Esteban ens ofereix, en aquesta secció titulada «Jo, que porto la foscor», una sèrie de relats pertorbadors escrits en primera persona. Estoy sentado junto a la alcantarilla aguardando a que salgan las ranas. Juan Rulfo En Juan David és el meu millor amic. Sempre ho ha estat.…
-
Opinió | Les recomanacions literàries de Gatadebiblioteca: «Els grans optimistes», de Rebecca Makkai
Aquesta secció mensual de videorecomanacions literàries és una coproducció de Gatadebiblioteca, el setmanari Dillums i la llibreria El Soterrani. Quan arriba Sant Jordi, les xarxes s’inunden de recomanacions i, particularment, de novetats. Però no cal deixar-nos endur sempre per aquest ritme trepidant, i per això us vull parlar d’un llibre preciós i atemporal, que va…
-
D’aquí | Lluís de Salvador, un periodista per a la posteritat
El totalitarisme, vingui d’on vingui, és una veritable aberració; una malura moral de la Humanitat. I és a les democràcies, precisament i ineludiblement, a qui correspon avui guarir la Humanitat d’aquesta malura, si no volen que tot el cos social, amb la cultura del segle en què vivim, s’enfonsi en onades de barbàrie regressiva. Lluís…
-
Hemeroteca | Fi d’una etapa professional. El nostre comiat (1938)
Article publicat per Lluís de Salvador (1893 – 1975) al Diari de Tarragona el dimecres 9 de febrer de 1938. És el darrer article que signa l’autor com a periodista. Aquestes ratlles que escrivim avui, tenen per a un periodista gairebé anònim d’una ciutat catalana i tarragonina, el caràcter d’un fet cabdal. El fet és aquest: el…
-
Opinió | Un llegat en una capsa de sabates
Quin ens havia de dir l’any 1994 quan vam rebre aquella capsa de sabates que del que contenia en sortirien dos llibres, un documental, diversos articles i treballs de recerca, lectures dramatitzades i alguns documents apareixerien en diversos audiovisuals! Fa tres dècades un matrimoni amb accent francès, el Ramon de Salvador i la seva esposa…
-
Hemeroteca | Divendres Sant a Tarragona (1931)
Article publicat per Domènec Guansé al setmanari L’Esquella de la Torratxa el divendres 3 d’abril de 1931. Nosaltres el vam conèixer gràcies a la feina divulgativa del catedràtic Josep Maria Casasús, que el va editar, lleugerament escurçat, al diari Ara. Tarragona és, indubtablement, més important com a ciutat romana que com a ciutat gòtica. De ciutats…
-
D’aquí | Lluís de Salvador, un periodista que s’enlaira: les cròniques d’aviació
Hi ha urgències que no criden però que fan mal. Darrerament, he tingut la sensació que Lluís de Salvador Andrés (1893-1975) era considerat una nota al peu de pàgina: l’home que ens va narrar la visita de Federico García Lorca a la ciutat. Una efemèride que té la seva importància, però que a voltes sembla…
-
D’aquí | «Vaig suspendre totes les assignatures de Farmàcia» (història d’una autoentrevista)
Semblava que l’Antoni Coll Gilabert (Ivars d’Urgell, 1943) havia de ser farmacèutic. O això, almenys, deia el guió. «Un germà de l’avi tenia una farmàcia i els meus pares van pensar que seria una bona oportunitat, tenint en compte que jo havia patit la pòlio i aquell era un negoci on no m’havia de moure…
-
Opinió | La lluita de les famílies per una escola pública de qualitat i proximitat
Escollir l’escola per la teva filla de gairebé tres anys hauria de ser un procés natural, senzill, bonic i, sobretot, coherent i acompanyat. Hauria de ser un moment d’aquells que es recorden per sempre. D’aquells que et repeteixes de tantes vegades explicar. Com quan et vas assabentar que estaves embarassada o com quan vas arribar…
-
Opinió | Cròniques des del sofà: Joan Rom que estàs en els cels
Fa anys, tot passejant pel passeig de Gràcia —en podríem dir graciejant, com diem ramblejant?— vaig entrar a la Fundació Suñol, on hi havia una instal·lació d’obres emparellades que dialogaven entre elles. Em va produir una mena d’excitació interna veure que La cama, una peça de Giacometti, es debatia amb El peu de Joan Rom.…
-
Com va el «Dillums»?
Alguns de vosaltres m’heu preguntat, pel carrer, com va el Dillums. La resposta, com passa tantes vegades en aquest tipus de situacions comunicatives, podria donar molt de si, però en general m’estimo més no atabalar l’interlocutor. Com que, a més a més, pateixo d’una timidesa aguda —i pel que sembla crònica—, sovint acabo sortint del…
-
D’aquí | L’escriptura com a matèria artística, en una exposició
Unes mans mouen els dits al damunt del teclat d’un ordinador portàtil. Seguidament, la imatge canvia i el tecleig es produeix a sobre d’un piano. La música de fons és la mateixa, la coreografia s’assembla. L’obra condensa una clau de lectura de l’exposició L’escriptura en el relat artístic, comissariada per Mercè Alsina, que indaga en…
-
Hemeroteca | Crònica dels Estats Units. Els periòdics (1930)
Article publicat per Josep Alegret Segura, sota el pseudònim Rodamon, al Diario de Tarragona del dimecres 21 de maig de 1930. En totes les nacions d’Europa els principals periòdics són sempre els de la capital. A qualsevol ciutat d’Anglaterra trobareu el The Times, el Daily Mail i els altres que es publiquen a Londres. En…
-
Terra i ànima | La terra i l’ànima de l’Anicet Villar
«Terra i ànima» és la secció en què Jordi Martí i Font ens dona a conèixer llibres i autors prioratins. L’amic Enric Garcia Jardí em va proposar d’escriure alguna cosa per al seu nou setmanari digital, Dillums. I jo m’he tret de la màniga una sèrie d’articles que donaran notícia de llibres, escriptors i escriptores…
-
Colors del verd | «Still standing»
Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, vint, vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou, trenta. En el pic de l’addicció, l’Arlet va arribar a fumar, en un sol dia, fins a trenta cigarretes verdejades amb marihuana. S’aixecava del llit pensant…
-
Hemeroteca | Eudald Carbonell: l’atracció per la natura i l’arqueologia (1995)
Article escrit per Cinta S. Bellmunt al suplement dominical del Nou Diari, l’any 1995. Quan era petit i estiuejava a Santa Maria de Basora (Girona), en una casa de pagès dels avis materns, ja sortia a la muntanya a la recerca de fòssils. Tenia quatre anys quan els va començar a col·leccionar amb la protecció…
-
Opinió | La penitència de la Renfe
S’acosta Setmana Santa i amb ella arribaran els viacrucis. Però avui dilluns també ha començat un viacrucis, aquest metafòric, per a tots aquells camptarragonins que depenen del tren per anar a treballar, a estudiar o a fer el que sigui a Barcelona. Avui comencen les obres dels túnels del Garraf i n’hi ha que fa…
-
Opinió | Quin és el meu carrer Major?
Fa només un segle, les cabres entraven arrenglerades pel Portal del Roser. Ho demostra una fotografia preciosa, de l’any 1950, difosa pel grup Tarragona Antiga. Ara els temps han canviat i els ramats també. Costa d’imaginar-se una cabra per la Part Alta si no és amb l’ajut d’alguna substància psicotròpica o d’un beuratge secret de…
-
Humor | Els consells de Madame Canrola: març marçot, omple el pap a la vora del foc
Març, aquell mes tonto en què els vespres encara són massa freds i fa mandreta sortir però les ganes de vida social et cremen per dins. No siguis garrepa, les vaques magres de gener ja pasturen en camps de trèbols de quatre fulles; convida amics i família a alguna de les teves especialitats culinàries. Si vas despistat,…
-
D’aquí | L’explosió d’IQOXE, Chicho Terremoto i el Buda de la Fortuna: canviar de vida (o gairebé)
(Primer quart) Aquesta història comença amb un home que vola. Chicago. 7 de febrer de 1988. Concurs d’esmaixades. És el torn de Michael Jordan. El 23 dels Bulls creua la pista. Vol agafar la màxima embranzida possible. Al darrere, un cartell de Gatorade. A banda i banda, desenes de fotògrafs busquen l’angle perfecte per immortalitzar…
-
Colors del verd | L’empresari
Es veu com una excepció dins el negoci. Parla com un empresari i fa esport cada setmana. El posa dels nervis que gent que ronda la trentena encara quedi per fumar porros a quatre passes d’un parc infantil o d’una escola: «A mi em cauria la cara de vergonya».
-
Humor | Diccionari de llocs comuns tarragonins
A A-27. Autovia des d’on es pot veure, de nit, Nova York. Alejandro Fernández. Cantant de ranxeres mexicà molt estimat a la ciutat. El seu afer amb Lady Gaga va traspassar fronteres. Amparito Roca. Pasdoble valencià. En termes de recepció s’equipara a l’himne d’Espanya, perquè no té lletra i a meitat de cançó sempre hi…
-
D’aquí | Vestir els Despullats
Un jove esprimatxat, de cabells curts i castanys, s’enfila al Monument als Herois de 1811 de Julio Antonio amb una escala de fusta de deu graons. Porta una cinta mètrica a les mans i controla l’equilibri amb els peus. Si no fos per l’ofici de sastre —ell treballa com a administratiu al Tribunal Tutelar de…
-
Opinió | Dillums, Fet i Tarragona Ràdio
Bon dia, Ricard. ¿Recordes que fa uns mesos et vaig dir que estava pensant de fer un setmanari digital? Doncs bé, ja l’estic muntant: https://dillums.cat/ Encara no l’he fet córrer. Hi estic fent proves amb continguts ja precuinats, que s’ordenaran millor quan la cosa surti a la llum. L’objectiu és barrejar-hi temes i personatges populars…
-
Opinió | Nou veïnatge
Blanca, negra, amarilla, cobriza y aceitunada. Així de fàcil descrivia la diversitat racial del món sencer l’enciclopèdia que la meva germana gran utilitzava quan anava a l’escola. Jo mirava aquell llibre ple de lletres petites, números també petits i mapes de mida mitjana d’una Espanya rància i endarrerida. Em fixava en els dibuixos en blanc…
-
D’allà | Fran Richart: «Com pot ser que els mitjans catalans no tinguin corresponsals a Ucraïna?»
Fran Richart Barbeira (Tarragona, 1985) és un fotoperiodista establert, des de fa nou mesos, a Sumi, una ciutat d’uns 250.000 habitants situada a l’est d’Ucraïna. Ens atén per videoconferència, amb la barba crespada i el cap cobert per un gorro verd oliva. La temperatura, a fora, indica nou graus sota zero. Almenys, avui, li ha…
-
Opinió | El perquè d’aquest «Dillums»
Ens agraden els dilluns. Per als qui no vam néixer cansats i estimem el nostre ofici, el primer dia de la setmana representa un impuls, una nova oportunitat d’inici. Avui ens hem aixecat del llit amb aquesta sensació de dilluns gens endillunsat encara més accentuada, perquè ara sí, ja podem anunciar-ho: ha nascut Dillums, el…
-
Hemeroteca | Vandellòs I, aquella nit (2000)
Article escrit per Berta Ramos Martínez al diari El Punt el dijous 20 de gener del 2000 en record de l’accident nuclear de Vandellòs I. La peça anava signada també per Josep M. Borràs, camarògraf, que va acompanyar Ramos en aquella cobertura la nit del 19 d’octubre de 1989. Tot i que ja han passat…