Especial Mostra de Teatre Jove | Afrontar la pèrdua i el judici social

No fa pas tant, l’actor Marc Pinyol formava part de la companyia Vis de Vanadi en qualitat d’alumne de l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona. No fa pas tant, tampoc —o això voldríem pensar—, alguns estudiants d’aquest centre de secundària teníem el costum, quan no volíem anar a classe, de refugiar-nos a La Martí, la cafeteria de l’avinguda de Roma que acollia amb discreció els nostres fums de tabac i de quasi adults. El temps, inexorable, ens ha posat en altres tessitures i ha provocat alguns canvis en la societat. La Martí s’ha rentat la cara i la jove a la qual entrevistem no la contemplava ni tan sols com a possible lloc de trobada. Les generacions passen, i els seus costums també. És llei de vida. Feliçment, però, hi ha fonaments que es mantenen. Vis de Vanadi, el grup de teatre de l’institut, nascut el 1984, continua en actiu amb la vitalitat de sempre.

Ara Pinyol és un dels directors de la companyia, dividida en tres grups. El que ell coordina, integrat per alumnes d’entre 3r d’ESO i 2n de Batxillerat, és l’encarregat d’actuar enguany a la Mostra de Teatre Jove. En els darrers mesos, han preparat el muntatge de Tinc un bosc al cervell, de Guadalupe Sáez, l’obra que representaran aquest dilluns 25 de maig, a les 20 hores, al Teatre Tarragona. El text «tracta la pèrdua d’un fill», tal com Pinyol anuncia, però «també el judici que pateix la mare, divorciada, quan es produeix la catàstrofe». És en aquest punt, de fet, de sentir-se jutjats —i no, per exemple, en la maternitat o el divorci—, on considera que els actors adolescents poden trobar més marge d’identificació.

Marta Sabaté, una de les actrius, hi està d’acord. Diu que l’experiència ha estat «molt enriquidora» i que el text de Sáez els ha obligat a aprofundir en el reflex de certes emocions. Com que ja cursa 2n de Batxillerat, serà l’últim cop —el quart, en el seu cas— que Sabaté pugi a l’escenari de la Mostra, si més no com a membre de Vis de Vanadi. Li sap greu que aquest cicle vital —i teatral— s’exhaureixi, encara que sàpiga que en vindran de nous. «Gràcies a Vis de Vanadi he conegut molta gent, he après d’altres perspectives i m’he descobert a mi mateixa a través d’altres personatges», assegura. Al més probable és que estudiï Belles Arts. Té molt clar que li agradaria ser professora d’institut. 

Per a Pinyol, l’experiència també ha estat d’allò més gratificant: «He volgut que els alumnes treballessin a partir de l’expressió corporal. A l’obra, per exemple, no hi ha escenografia. M’ho he passat molt bé, dirigint-los. Hi ha gent que diu que els joves representen una generació de vidre, que van a la seva, però jo he tingut la sort de treballar amb ells, que són una bona colla, i tenen inquietuds, ganes de treballar i s’impliquen». Pinyol coneix de prop les virtuts dels seus alumnes i també els veu tot el futur al davant. Alguns, com ell, potser acabaran dedicant-se professionalment al teatre.

Tinc un bosc al cervell, de Guadalupe Sáez

Dilluns 25 de maig, a les 20 hores.

Teatre Tarragona.

Cia. Vis de Vanadi.

Entrada gratuïta.

(Fotografia d’encapçalament: Enric Garcia Jardí).

---