Autor: Enric Garcia Jardí
-
D’aquí | Josep Piñol i l’obertura del camp de joc artístic
«Mirada amunt, ec, amunt. Jo el que vull és fer una bona feina. Després, ja s’hi alinearà qui s’hi hagi d’alinear». Josep Piñol Curto és un artista amb l’ambició intacta. L’ambició en el sentit no contaminat del terme. Si es planteja un àmbit d’estudi, tingueu per segur que hi anirà fins al fons. Si li…
-
D’aquí | Diccionari d’ús de Miguel Ángel Peña
És possible que algú no sàpiga encara qui és Miguel Ángel Peña. Aquestes coses poden passar. Però és pràcticament impossible, creieu-me, que ell no sàpiga ja alguna cosa sobre vosaltres. Peña és un comerciant amb un sentit agut de l’intercanvi. «És la meva feina, però en el fons pagaria per venir-hi cada matí», assegura. Sense…
-
D’allà | La bukelització i els seus efectes
Aquest article no podrà convertir-se en un retrat. No pot incloure el nom de la persona amb qui hem parlat. Ens hi hem d’estalviar, també, les referències geogràfiques massa concretes, els mitjans de comunicació per als quals ha treballat, l’edat, les seves millors investigacions, els records que el puguin delatar. Per descomptat, no l’hem fotografiat.…
-
D’allà | Ceshia Ubau i la Nicaragua sanadora
«Un trianglet de terra». Així descriu Ceshia Ubau el seu país, Nicaragua, durant el recital que ofereix a l’Espai Jove Kesse, a Tarragona. Diu que n’enyora, sobretot, els nacatamals que cuinen a casa per Nadal i Setmana Santa i el contacte directe amb la família. Es planteja, en veu alta, i fins a dos cops,…
-
D’aquí | Ha nascut la tanatocrònica!
No hi ha res millor que un fòrum de serveis funeraris després de l’escombrada general que provoquen les festes de Santa Tecla i el Concurs de Castells a Tarragona. L’ambient al Palau Firal i de Congressos, el dimecres al dematí, és d’una vivor ambivalent. L’olor de les flors fúnebres emana d’una de les sales, com…
-
Retrats castellers | Irene Cazallas i el color verd de la Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau
Li vam demanar que triés un lloc especial i va triar aquest. Aquell dia de setembre la vam fotografiar just davant d’una de les portes granatoses de l’edifici, a tocar de l’antiga taquilla. Aquí dins, l’any 2024, la Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau hi va descarregar el 3de8, el 4de8 i el 5de8.…
-
Les cròniques | El diumenge és de les masses
No faré servir l’adjectiu històric.No faré servir l’adjectiu històric.No faré servir l’adjectiu històric.No faré servir l’adjectiu històric.No faré servir l’adjectiu històric.[…] Anava a copiar la frase trenta vegades —una per cada edició del Concurs de Castells de Tarragona—, però he arribat a la conclusió que no es tracta d’això, tampoc. Ara que hem escalfat una…
-
Les cròniques | Un dissabte al Concurs, pendents del dissabte
Encara que s’hagi volgut revestir d’idealitzacions, el món casteller és com sortir al carrer. Tan simple i, sobretot, tan complex com això. Un conjunt de microsocietats articulades, un reflex fragmentari del que som. Baixar a plaça, en una jornada com la de dissabte, sembla demostrar-ho. Abans que es tanqui cap pinya, el rum-rum de la gent,…
-
Retrats castellers | Ferran Ventura, l’arxiu desarxivat
—Quin consell em donaries per entrevistar el Ventura? —Tu deixa’t portar. A la taula del menjador, una lupa, un ordinador, dues llibretes i un patracol de papers. «Soc un arxiu desarxivat», assegura. Ferran Ventura Valiente és un dels històrics de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. L’any 1979 en va ser un dels fundadors, més…
-
D’aquí | Escac i mat amb el Seguici
El gegant Moro fa de rei, la geganta Mora de reina, el gegantó Negrito d’alfil i els Nanos de peons. No és la transcripció de cap somni estrany. Tampoc l’enèsim producte a la venda a l’estand de les festes, al vestíbul del Teatre Tarragona. És la constatació d’uns fets històrics, d’una anècdota que entre els…
-
D’aquí | Els Dames i Vells de 1968, segons Jaume Vidal Alcover
Gabriel Xammar els ha convidat a sopar. El Mas dels Casaments, construït el 1902 a la Selva del Camp, s’ha convertit en un cau de reunions clandestines. S’hi respira un ambient intel·lectual que els allibera, a estones, de la censura i la persecució franquistes. Els guàrdia civils del poble són conscients de les activitats que…
-
D’aquí | «L’escenari infinit» de la reflexió festiva
Entre els nombrosos escenaris que s’han muntat aquest cap de setmana extraoficialment tecler a Tarragona, n’hi havia un de metafòric: «L’escenari infinit» dels qui ens recorden que la festa la fem, però que també cal pensar-la. «No ens ve donada, és una pràctica que depèn d’un discurs, […] la fan les persones i això implica…
-
D’aquí | La fidelitat al FITT
«Soc allò que llegeixes». «M’agrada com sono dins el teu cap». «La meva veu, el meu to, el meu ritme». «Soc el que fas servir per estimar, per fer mal». El text ocupa l’escenari del Teatre Magatzem i esdevé el veritable protagonista de l’obra. Les emocions, les reflexions, es canalitzen a través seu; sense actors,…
-
Retrats castellers | Marta Nadal i l’esperit del carrer de Santa Anna
Hi ha qui arriba a la majoria d’edat amb un cop de porta, com si la vida s’hagués volgut esperar al ritual de pas per clavar una primera estocada. Marta Nadal Carro va celebrar el seu divuitè aniversari en aquest carrer, amb la colla on s’ha forjat com a castellera i com a persona. Al…
-
Opinió | El cunyat de Sant Magí
I si li diem al cunyao? Quantes vegades hauré sentit aquesta frase? Jordi Llorach Ximenis (Tarragona, 1964) us dirà que és fuster, però la veritat és que, com el senyor Lobo de Pulp Fiction, ell va més enllà: soluciona problemes. És allò que sempre se n’ha dit un manetes. Si la peanya d’un misteri dels…
-
D’aquí | Setembrejar amb el FITT
El calendari cultural tarragoní s’ha acostumat, en els darrers anys, a començar el setembre teatralment. La 13a edició del Festival Internacional de Teatre de Tarragona, organitzat per la Sala Trono, se celebrarà entre els dies 2 i 5 de setembre, durant els quals condensarà fins a setze propostes escèniques, dos espectacles-vermut, dos tallers, tres sopars…
-
D’aquí | Annette MBaye i la universalitat del cinema a Torreforta
Fins que no vaig assistir al cicle Estiu amb Cooperació, no vaig conèixer el nom d’Annette MBaye d’Erneville. El diari Le Monde la presenta com una de les «dones africanes que va fer història». MBaye va ser la primera persona del Senegal a obtenir una titulació en periodisme. L’any 1956, es va diplomar com a…
-
D’aquí | L’eclipsi de 1905: a Tarragona fa bon sol
No és la primera vegada que un eclipsi ens eclipsa, en termes mediàtics. L’estiu de 1905, a les portes d’un altre eclipsi total, la premsa tarragonina va publicar un grapat de notícies i articles divulgatius sobre el fenomen. Segons els especialistes, la franja on s’havia de veure millor, al llarg de la península, ocupava una…
-
Opinió | Qui no coneix el Joan de l’Aigua?
Sense ànims de polemitzar, però aquests paraigües del tram final de la Rambla Nova són una torrentada de mal gust. Quan vaig saber que no se’ls emportarien un cop acabat l’inici d’etapa del Tour de França, em vaig quedar un parell de minuts en estat de xoc. Potser és que començo a fer-me gran. En…
-
D’aquí | Cinema africà sota la palmera
Potser aviat ja no ens quedarà fresca, amb aquestes calorades d’estiu, però convindrem de dir-ne encara cinema a la fresca. Serà el ressò d’uns altres temps climàtics. Faci o no faci el nom la cosa, s’agraeix, en tot cas, que a la ciutat sorgeixin iniciatives que promouen la cultura i, en particular, la dimensió social…
-
Retrats castellers | Miquel Ferré i l’evolució dels Xiquets del Serrallo
Hi va haver una època que un cap de colla et podia rebre, un divendres al vespre, jugant una partida de dòmino amb els amics. Miquel Ferré Llauradó la recorda perfectament. Ell s’havia apuntat als Xiquets del Serrallo per un sentiment de pertinença serrallenc, d’adhesió al barri. Aleshores, poc li importava quins castells es portaven…
-
Opinió | Qui ens explicarà la nit?
«On és la nit?», es pregunta Francesc Canosa. Dimecres passat vaig assistir a la presentació de La Catalunya discoteca. Big Ben, la conquesta de la nit (Comanegra, 2026), el seu darrer llibre, a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona, que aquests mesos ha impulsat una programació cultural estable i oberta a la ciutat. L’autor va…
-
D’aquí | Quan Malraux va filmar a Tarragona
En les darreres setmanes dues produccions audiovisuals han rodat escenes a Tarragona: la sèrie Los niños de Brasil, de Peter Morgan, que durant uns dies va arribar a transformar l’aspecte de la façana de l’Ajuntament, i la tetralogia de Sam Mendes sobre els Beatles, que es va refugiar en una carpa a les instal·lacions del…
-
Opinió | La Tarragona completa de Francesc Xammar
Ens han dit i repetit que «falten referents», com diuen i repeteixen tantes coses. En els darrers anys de la seva vida, ell també estava una mica desil·lusionat amb el rumb de la societat; no se n’amagava. Però els qui van conèixer de prop el jesuïta Francesc Xammar Vidal (1933-2025) insisteixen que no es va…
-
Especial Mostra de Teatre | Passió pels musicals
Estan convençuts que tothom pot acabar trobant el musical que s’adeqüi al seu gust. Els membres de la companyia Obsidiana, de fet, n’han elegit un per portar-lo a escena a la Mostra de Teatre Jove: The guy who didn’t like musicals, d’StarKid Productions. «Ens agrada perquè és una obra que parodia el gènere del terror…
-
D’aquí | El dossier de Fredrik Wester i la crisi institucional del Nàstic
Al comunicador Arnau Curto li he de reconèixer el que a títol personal em sembla un gran mèrit: ha aconseguit que un vell d’esperit com jo s’interessi per Twitch. I com s’ha anotat aquesta petita victòria? Doncs molt senzill: fent-hi allò que en més de tres setmanes no ha fet cap periodista esportiu de la…
-
Opinió | La Tarragona d’Anna Gispert i Mercè Sardà
No sé si aquest article els agradarà, però trobo que aquest apunt bé es mereix que, si convé, les dues persones a qui el dedico m’estirin de les orelles pel carrer. Més d’una vegada, a l’aula, haurien fet bé d’aturar-me els peus, però aquest cop, com quan era alumne seu a l’Institut Antoni de Martí…
-
Especial Mostra de Teatre Jove | La figura de Lorca segons (H)istrionis Teatre
Han descobert la veu de Margarida Xirgu i la gravació de Federico García Lorca acompanyant al piano La Argentinita. Han aprofundit en la visita del poeta a Tarragona i en personatges com Isabel García Lorca, el pintor José Caballero, l’escriptor Rafael M. Nadal, el poeta Luis Rosales o el funest Ramón Ruiz Alonso. Han construït…
-
D’aquí | Dia d’Àfrica a Tarragona: «Existim!»
No és un divendres qualsevol, a la plaça de Pilar Pradells. Hi són la munió de nens que persegueixen pilotes de futbol i de bàsquet, hi són els patinets —els de tota la vida i algun d’elèctric—, hi són les samarretes blaves del CDC Torreforta i les mares de vestits llargs que fan tertúlia als…
-
Especial Mostra de Teatre Jove | Ser o no ser el centre d’atenció
L’han titulada El meu petit show de Truman per la idea de sentir-se observat. Al personatge principal d’aquesta obra de creació pròpia, de fet, ningú no li perd la pista. Tota l’estona és a dalt de l’escenari, exposat. L’objectiu és fer-nos pensar sobre la construcció de la nostra personalitat. Fins a quin punt la manera…
-
Especial Mostra de Teatre Jove | L’Escola Solc i l’elixir del teatre
Els demanem que ens defineixin l’Escola Solc amb una paraula. Ens responen: superguai, fenomenal, amics i elixir. Mentre conversem, repassen algunes frases que ja han memoritzat i es posen en la pell de personatges com ara els soldats o la mateixa Alícia. Des del setembre que hi treballen. Durant el curs han assajat un dia…
-
D’aquí | Per què Tarraco Viva?
«Cap cosa no neix del no-res», escriu Lucreci al segle I aC. Quan Magí Seritjol era un infant feliç del Serrallo, a les tardes s’escapava al moll a prendre nota dels noms dels vaixells que hi atracaven: Alexandre, Artemísion, Atenes, Dido, Helena, Jàson, Olímpia, Pèricles, el Pireu, Ulisses, Tessalònica, etc. Eren noms —molts dels quals…
-
Especial Mostra de Teatre Jove | Afrontar la pèrdua i el judici social
No fa pas tant, l’actor Marc Pinyol formava part de la companyia Vis de Vanadi en qualitat d’alumne de l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona. No fa pas tant, tampoc —o això voldríem pensar—, alguns estudiants d’aquest centre de secundària teníem el costum, quan no volíem anar a classe, de refugiar-nos a La…
-
Especial Mostra de Teatre Jove | Set pecats o set formes d’introspecció
Set pecats per a set alumnes. Cadascú ha elegit el pecat amb el qual se sentia més identificat i s’encarregarà d’encarnar-lo a dalt de l’escenari. Enmig d’un sopar, aniran manifestant-se i s’expressaran més enllà de la connotació religiosa. L’objectiu: oferir-ne una mirada psicològica, aterrada a la vida quotidiana, i no moralista. ¿I si la peresa…
-
D’aquí | Olga Xirinacs, 90 anys i una ciutat agraïda
Per mi, la ciutat on he nascut i on visc és el millor paisatge que puc desitjar. Olga Xirinacs, La Via Augusta. Vint pobles fan el Tarragonès (1977). «Hi ha premis que els dona la gent». Amb aquesta frase, el filòleg català Josep-Lluís Carod-Rovira va resumir el sentit de l’acte de celebració dels 90 anys de…
-
Opinió | El Nàstic com a reflex d’unes elits tarragonines
Cada cop m’interessa menys el futbol. Si renovo el carnet del Nàstic des de fa vint anys és per la memòria del pare i sobretot de l’avi matern, és a dir, per aquest sentimentalisme del qual no sé deslligar-me i que tantes contradiccions em permet tolerar. Em continua interessant, això sí, i molt, la política,…
-
Especial Mostra de Teatre Jove | Una mirada poètica de la vida
El naixement, l’amor i la mort. A partir d’aquests tres conceptes, la companyia Anami Produccions ha concebut l’obra What if?, que presentarà el pròxim dilluns 18 de maig, a les 20 hores, al Teatre Tarragona. Les actrius Alèxia Laboria, Mercè Vergés, Isabel Canut i Noa Real, que formen part de l’elenc, s’estrenen per primer cop…
-
D’aquí | Els Pets: dues vegades quaranta
Durant una hora i mitja tot serà una mica millor, ens promet Lluís Gavaldà. Els Pets estrenen a Constantí, el poble que els va veure néixer i créixer, la segona ronda de la gira Cantant les quaranta. Aquest cop hi presenten cançons de fins a nou discos diferents. Una nit més, es produeix el miracle…
-
Especial Mostra de Teatre Jove | El bloqueig que desbloqueja
El bloqueig creatiu els va portar a parlar sobre el bloqueig creatiu. D’aquesta manera, van aconseguir sortir de l’atzucac i trobar l’obra adequada. És el mateix moviment natural que han fet, prèviament, escriptors, músics, cineastes… És a dir, la falta d’inspiració com a inspiradora i, després, mans a la feina. Bloqueig creatiu, de Daniel Aranda,…
-
Opinió | He tornat al carrer del Vidre
Aquest diumenge al migdia m’ho he fet venir bé per tornar al carrer del Vidre. Tan blanc i, alhora, sense cosmètics, amb aquella paret que fa dècades que cau a trossos sense escarafalls. En general, conserva la degradació justa per no haver de vendre’s en cadena, com una postal més d’aquesta Part Alta en vies…
-
Especial Mostra de Teatre Jove | Un xai mentre espera
Com s’ha de servir un bon te, com s’agafa la tassa, com s’ha de seure correctament, com vestir-se per a l’ocasió. Quan afrontaven el treball final del Grau d’Arts Escèniques, les actrius Clara Olaya i Aurora Kause van decidir que volien escriure una obra que reflexionés sobre «allò que s’espera d’una dona». El xai, connotat…
-
D’aquí | Fer sonar «El sonall»
Hi ha dilluns que l’article surt sol, com si l’hagués escrit la necessitat. Feia setmanes que volia parlar-vos de la darrera producció escènica de la companyia Projecte Ingenu. El sonall es va estrenar a Tarragona els dies 7 i 8 de març, però, per raons de feina, la vaig anar a veure al Teatre Nacional…
-
Especial Mostra de Teatre Jove | Maria Aurèlia Capmany vs. Boris Vian
Els escriptors Maria Aurèlia Capmany i Boris Vian no es van conèixer. No van intercanviar paraula ni dita ni escrita. És molt probable que ella el tingués present i el llegís. Quan ella va començar a publicar, en canvi, ell afrontava, sense saber-ho, el darrer tram de vida. Només es duien dos anys de diferència.…
-
D’aquí | Lluís de Salvador, un periodista per a la posteritat
El totalitarisme, vingui d’on vingui, és una veritable aberració; una malura moral de la Humanitat. I és a les democràcies, precisament i ineludiblement, a qui correspon avui guarir la Humanitat d’aquesta malura, si no volen que tot el cos social, amb la cultura del segle en què vivim, s’enfonsi en onades de barbàrie regressiva. Lluís…
-
D’aquí | Lluís de Salvador, un periodista entre reixes: onze dies a la presó de Pilats
A la redacció del Diario de Tarragona, al carrer de Sant Francesc número 14, ha arribat un poema que demana de ser publicat. El signa un prevere de Reus, un tal J. de Villegas. Sembla inofensiu, adequat per a les dates que s’atansen, de guàrdies d’armats i solemnitat catòlica. El director del diari, Lluís de…
-
D’aquí | Lluís de Salvador, un periodista que s’enlaira: les cròniques d’aviació
Hi ha urgències que no criden però que fan mal. Darrerament, he tingut la sensació que Lluís de Salvador Andrés (1893-1975) era considerat una nota al peu de pàgina: l’home que ens va narrar la visita de Federico García Lorca a la ciutat. Una efemèride que té la seva importància, però que a voltes sembla…
-
Com va el «Dillums»?
Alguns de vosaltres m’heu preguntat, pel carrer, com va el Dillums. La resposta, com passa tantes vegades en aquest tipus de situacions comunicatives, podria donar molt de si, però en general m’estimo més no atabalar l’interlocutor. Com que, a més a més, pateixo d’una timidesa aguda —i pel que sembla crònica—, sovint acabo sortint del…
-
D’aquí | L’escriptura com a matèria artística, en una exposició
Unes mans mouen els dits al damunt del teclat d’un ordinador portàtil. Seguidament, la imatge canvia i el tecleig es produeix a sobre d’un piano. La música de fons és la mateixa, la coreografia s’assembla. L’obra condensa una clau de lectura de l’exposició L’escriptura en el relat artístic, comissariada per Mercè Alsina, que indaga en…
-
Colors del verd | «Still standing»
Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, vint, vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou, trenta. En el pic de l’addicció, l’Arlet va arribar a fumar, en un sol dia, fins a trenta cigarretes verdejades amb marihuana. S’aixecava del llit pensant…
-
Opinió | Quin és el meu carrer Major?
Fa només un segle, les cabres entraven arrenglerades pel Portal del Roser. Ho demostra una fotografia preciosa, de l’any 1950, difosa pel grup Tarragona Antiga. Ara els temps han canviat i els ramats també. Costa d’imaginar-se una cabra per la Part Alta si no és amb l’ajut d’alguna substància psicotròpica o d’un beuratge secret de…
-
D’aquí | Has arribat en bona hora si t’agrada Sogra i Nora
Com que això del meu ofici va de fer quatre gargots, jo m’he permès d’escriure-us una crònica en versots. El lector em disculparà si la rima és facilota. Si només llegeix la premsa no em preocupa: ni la nota. Fixant-me en un del Diari he après a ser punyeter, i si un text em costa…
-
Colors del verd | L’empresari
Es veu com una excepció dins el negoci. Parla com un empresari i fa esport cada setmana. El posa dels nervis que gent que ronda la trentena encara quedi per fumar porros a quatre passes d’un parc infantil o d’una escola: «A mi em cauria la cara de vergonya».
-
D’aquí | Tina Vallès i les pioneres de la literatura infantil en català
En el nostre país hi ha un triple silenci que, parafrasejant Raimon, també és «antic i molt llarg»: el de les dones que han fet literatura infantil en català. L’escriptora Tina Vallès (Barcelona, 1976) posa en evidència «aquesta realitat que demana ser alliberada» en una xerrada, dimecres 18 de febrer al vespre, a la Biblioteca…
-
D’aquí | Vestir els Despullats
Un jove esprimatxat, de cabells curts i castanys, s’enfila al Monument als Herois de 1811 de Julio Antonio amb una escala de fusta de deu graons. Porta una cinta mètrica a les mans i controla l’equilibri amb els peus. Si no fos per l’ofici de sastre —ell treballa com a administratiu al Tribunal Tutelar de…
-
D’aquí | El «cowboy» solitari té nom
Tothom el coneix i ningú no el coneix. És la paradoxa dels personatges de carrer com ell. Si t’ho proposes, te’l creuaràs cada dia, però en el fons continuarà sent un desconegut. El més comú és trobar-lo deambulant per la Rambla Nova, la plaça Corsini o a la plaça de la Font. La seva vida…
-
D’allà | Fran Richart: «Com pot ser que els mitjans catalans no tinguin corresponsals a Ucraïna?»
Fran Richart Barbeira (Tarragona, 1985) és un fotoperiodista establert, des de fa nou mesos, a Sumi, una ciutat d’uns 250.000 habitants situada a l’est d’Ucraïna. Ens atén per videoconferència, amb la barba crespada i el cap cobert per un gorro verd oliva. La temperatura, a fora, indica nou graus sota zero. Almenys, avui, li ha…
-
D’allà | Nit i dia a San Pedro Sula
Nit. Sector Chamelecón (sud de San Pedro Sula), les vuit del vespre Un noi vagareja sol per la cantonada de la carretera amb una bicicleta tronada a les mans, agafada pel manillar, i la mirada clavada a terra. La gorra esportiva, que li amaga els ulls, i la foscor d’un dia clar que tot just…
-
Opinió | El perquè d’aquest «Dillums»
Ens agraden els dilluns. Per als qui no vam néixer cansats i estimem el nostre ofici, el primer dia de la setmana representa un impuls, una nova oportunitat d’inici. Avui ens hem aixecat del llit amb aquesta sensació de dilluns gens endillunsat encara més accentuada, perquè ara sí, ja podem anunciar-ho: ha nascut Dillums, el…