Autor: Enric Garcia Jardí
-
La Tarragona de l’Anna Gispert i la Mercè Sardà
No sé si aquest article els agradarà, però trobo que aquest apunt bé es mereix que, si convé, les dues persones a qui el dedico m’estirin de les orelles pel carrer. Més d’una vegada, a l’aula, haurien fet bé d’aturar-me els peus, però aquest cop, com quan era el seu alumne a l’Institut Antoni de…
-
D’aquí | El dossier de Fredrik Wester i la crisi institucional del Nàstic
Al comunicador Arnau Curto li he de reconèixer el que a títol personal em sembla un gran mèrit: ha aconseguit que un vell d’esperit com jo s’interessi per Twitch. I com s’ha anotat aquesta petita victòria? Doncs molt senzill: fent-hi allò que en més de tres setmanes no ha fet cap periodista esportiu de la…
-
Especial Mostra de Teatre Jove | La figura de Lorca segons (H)istrionis Teatre
Han descobert la veu de Margarida Xirgu i la gravació de Federico García Lorca acompanyant al piano La Argentinita. Han aprofundit en la visita del poeta a Tarragona i en personatges com Isabel García Lorca, el pintor José Caballero, l’escriptor Rafael M. Nadal, el poeta Luis Rosales o el funest Ramón Ruiz Alonso. Han construït…
-
D’aquí | Dia d’Àfrica a Tarragona: «Existim!»
No és un divendres qualsevol, a la plaça de Pilar Pradells. Hi són la munió de nens que persegueixen pilotes de futbol i de bàsquet, hi són els patinets —els de tota la vida i algun d’elèctric—, hi són les samarretes blaves del CDC Torreforta i les mares de vestits llargs que fan tertúlia als…
-
Especial Mostra de Teatre Jove | Ser o no ser el centre d’atenció
L’han titulada El meu petit show de Truman per la idea de sentir-se observat. Al personatge principal d’aquesta obra de creació pròpia, de fet, ningú no li perd la pista. Tota l’estona és a dalt de l’escenari, exposat. L’objectiu és fer-nos pensar sobre la construcció de la nostra personalitat. Fins a quin punt la manera…
-
Especial Mostra de Teatre Jove | L’Escola Solc i l’elixir del teatre
Els demanem que ens defineixin l’Escola Solc amb una paraula. Ens responen: superguai, fenomenal, amics i elixir. Mentre conversem, repassen algunes frases que ja han memoritzat i es posen en la pell de personatges com ara els soldats o la mateixa Alícia. Des del setembre que hi treballen. Durant el curs han assajat un dia…
-
D’aquí | Per què Tarraco Viva?
«Cap cosa no neix del no-res», escriu Lucreci al segle I aC. Quan Magí Seritjol era un infant feliç del Serrallo, a les tardes s’escapava al moll a prendre nota dels noms dels vaixells que hi atracaven: Alexandre, Artemísion, Atenes, Dido, Helena, Jàson, Olímpia, Pèricles, el Pireu, Ulisses, Tessalònica, etc. Eren noms —molts dels quals…
-
Especial Mostra de Teatre Jove | Afrontar la pèrdua i el judici social
No fa pas tant, l’actor Marc Pinyol formava part de la companyia Vis de Vanadi en qualitat d’alumne de l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona. No fa pas tant, tampoc —o això voldríem pensar—, alguns estudiants d’aquest centre de secundària teníem el costum, quan no volíem anar a classe, de refugiar-nos a La…
-
Especial Mostra de Teatre Jove | Set pecats o set formes d’introspecció
Set pecats per a set alumnes. Cadascú ha elegit el pecat amb el qual se sentia més identificat i s’encarregarà d’encarnar-lo a dalt de l’escenari. Enmig d’un sopar, aniran manifestant-se i s’expressaran més enllà de la connotació religiosa. L’objectiu: oferir-ne una mirada psicològica, aterrada a la vida quotidiana, i no moralista. ¿I si la peresa…
-
D’aquí | Olga Xirinacs, 90 anys i una ciutat agraïda
Per mi, la ciutat on he nascut i on visc és el millor paisatge que puc desitjar. Olga Xirinacs, La Via Augusta. Vint pobles fan el Tarragonès (1977). «Hi ha premis que els dona la gent». Amb aquesta frase, el filòleg català Josep-Lluís Carod-Rovira va resumir el sentit de l’acte de celebració dels 90 anys de…
-
Opinió | El Nàstic com a reflex d’unes elits tarragonines
Cada cop m’interessa menys el futbol. Si renovo el carnet del Nàstic des de fa vint anys és per la memòria del pare i sobretot de l’avi matern, és a dir, per aquest sentimentalisme del qual no sé deslligar-me i que tantes contradiccions em permet tolerar. Em continua interessant, això sí, i molt, la política,…
-
Especial Mostra de Teatre Jove | Una mirada poètica de la vida
El naixement, l’amor i la mort. A partir d’aquests tres conceptes, la companyia Anami Produccions ha concebut l’obra What if?, que presentarà el pròxim dilluns 18 de maig, a les 20 hores, al Teatre Tarragona. Les actrius Alèxia Laboria, Mercè Vergés, Isabel Canut i Noa Real, que formen part de l’elenc, s’estrenen per primer cop…
-
D’aquí | Els Pets: dues vegades quaranta
Durant una hora i mitja tot serà una mica millor, ens promet Lluís Gavaldà. Els Pets estrenen a Constantí, el poble que els va veure néixer i créixer, la segona ronda de la gira Cantant les quaranta. Aquest cop hi presenten cançons de fins a nou discos diferents. Una nit més, es produeix el miracle…
-
Especial Mostra de Teatre Jove | El bloqueig que desbloqueja
El bloqueig creatiu els va portar a parlar sobre el bloqueig creatiu. D’aquesta manera, van aconseguir sortir de l’atzucac i trobar l’obra adequada. És el mateix moviment natural que han fet, prèviament, escriptors, músics, cineastes… És a dir, la falta d’inspiració com a inspiradora i, després, mans a la feina. Bloqueig creatiu, de Daniel Aranda,…
-
Opinió | He tornat al carrer del Vidre
Aquest diumenge al migdia m’ho he fet venir bé per tornar al carrer del Vidre. Tan blanc i, alhora, sense cosmètics, amb aquella paret que fa dècades que cau a trossos sense escarafalls. En general, conserva la degradació justa per no haver de vendre’s en cadena, com una postal més d’aquesta Part Alta en vies…
-
Especial Mostra de Teatre Jove | Un xai mentre espera
Com s’ha de servir un bon te, com s’agafa la tassa, com s’ha de seure correctament, com vestir-se per a l’ocasió. Quan afrontaven el treball final del Grau d’Arts Escèniques, les actrius Clara Olaya i Aurora Kause van decidir que volien escriure una obra que reflexionés sobre «allò que s’espera d’una dona». El xai, connotat…
-
D’aquí | Fer sonar «El sonall»
Hi ha dilluns que l’article surt sol, com si l’hagués escrit la necessitat. Feia setmanes que volia parlar-vos de la darrera producció escènica de la companyia Projecte Ingenu. El sonall es va estrenar a Tarragona els dies 7 i 8 de març, però, per raons de feina, la vaig anar a veure al Teatre Nacional…
-
Especial Mostra de Teatre Jove | Maria Aurèlia Capmany vs. Boris Vian
Els escriptors Maria Aurèlia Capmany i Boris Vian no es van conèixer. No van intercanviar paraula ni dita ni escrita. És molt probable que ella el tingués present i el llegís. Quan ella va començar a publicar, en canvi, ell afrontava, sense saber-ho, el darrer tram de vida. Només es duien dos anys de diferència.…
-
D’aquí | Lluís de Salvador, un periodista per a la posteritat
El totalitarisme, vingui d’on vingui, és una veritable aberració; una malura moral de la Humanitat. I és a les democràcies, precisament i ineludiblement, a qui correspon avui guarir la Humanitat d’aquesta malura, si no volen que tot el cos social, amb la cultura del segle en què vivim, s’enfonsi en onades de barbàrie regressiva. Lluís…
-
D’aquí | Lluís de Salvador, un periodista entre reixes: onze dies a la presó de Pilats
A la redacció del Diario de Tarragona, al carrer de Sant Francesc número 14, ha arribat un poema que demana de ser publicat. El signa un prevere de Reus, un tal J. de Villegas. Sembla inofensiu, adequat per a les dates que s’atansen, de guàrdies d’armats i solemnitat catòlica. El director del diari, Lluís de…
-
D’aquí | Lluís de Salvador, un periodista que s’enlaira: les cròniques d’aviació
Hi ha urgències que no criden però que fan mal. Darrerament, he tingut la sensació que Lluís de Salvador Andrés (1893-1975) era considerat una nota al peu de pàgina: l’home que ens va narrar la visita de Federico García Lorca a la ciutat. Una efemèride que té la seva importància, però que a voltes sembla…
-
Com va el «Dillums»?
Alguns de vosaltres m’heu preguntat, pel carrer, com va el Dillums. La resposta, com passa tantes vegades en aquest tipus de situacions comunicatives, podria donar molt de si, però en general m’estimo més no atabalar l’interlocutor. Com que, a més a més, pateixo d’una timidesa aguda —i pel que sembla crònica—, sovint acabo sortint del…
-
D’aquí | L’escriptura com a matèria artística, en una exposició
Unes mans mouen els dits al damunt del teclat d’un ordinador portàtil. Seguidament, la imatge canvia i el tecleig es produeix a sobre d’un piano. La música de fons és la mateixa, la coreografia s’assembla. L’obra condensa una clau de lectura de l’exposició L’escriptura en el relat artístic, comissariada per Mercè Alsina, que indaga en…
-
Colors del verd | «Still standing»
Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, vint, vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou, trenta. En el pic de l’addicció, l’Arlet va arribar a fumar, en un sol dia, fins a trenta cigarretes verdejades amb marihuana. S’aixecava del llit pensant…
-
Opinió | Quin és el meu carrer Major?
Fa només un segle, les cabres entraven arrenglerades pel Portal del Roser. Ho demostra una fotografia preciosa, de l’any 1950, difosa pel grup Tarragona Antiga. Ara els temps han canviat i els ramats també. Costa d’imaginar-se una cabra per la Part Alta si no és amb l’ajut d’alguna substància psicotròpica o d’un beuratge secret de…
-
D’aquí | Has arribat en bona hora si t’agrada Sogra i Nora
Com que això del meu ofici va de fer quatre gargots, jo m’he permès d’escriure-us una crònica en versots. El lector em disculparà si la rima és facilota. Si només llegeix la premsa no em preocupa: ni la nota. Fixant-me en un del Diari he après a ser punyeter, i si un text em costa…
-
Colors del verd | L’empresari
Es veu com una excepció dins el negoci. Parla com un empresari i fa esport cada setmana. El posa dels nervis que gent que ronda la trentena encara quedi per fumar porros a quatre passes d’un parc infantil o d’una escola: «A mi em cauria la cara de vergonya».
-
D’aquí | Tina Vallès i les pioneres de la literatura infantil en català
En el nostre país hi ha un triple silenci que, parafrasejant Raimon, també és «antic i molt llarg»: el de les dones que han fet literatura infantil en català. L’escriptora Tina Vallès (Barcelona, 1976) posa en evidència «aquesta realitat que demana ser alliberada» en una xerrada, dimecres 18 de febrer al vespre, a la Biblioteca…
-
D’aquí | Vestir els Despullats
Un jove esprimatxat, de cabells curts i castanys, s’enfila al Monument als Herois de 1811 de Julio Antonio amb una escala de fusta de deu graons. Porta una cinta mètrica a les mans i controla l’equilibri amb els peus. Si no fos per l’ofici de sastre —ell treballa com a administratiu al Tribunal Tutelar de…
-
D’aquí | El «cowboy» solitari té nom
Tothom el coneix i ningú no el coneix. És la paradoxa dels personatges de carrer com ell. Si t’ho proposes, te’l creuaràs cada dia, però en el fons continuarà sent un desconegut. El més comú és trobar-lo deambulant per la Rambla Nova, la plaça Corsini o a la plaça de la Font. La seva vida…
-
D’allà | Fran Richart: «Com pot ser que els mitjans catalans no tinguin corresponsals a Ucraïna?»
Fran Richart Barbeira (Tarragona, 1985) és un fotoperiodista establert, des de fa nou mesos, a Sumi, una ciutat d’uns 250.000 habitants situada a l’est d’Ucraïna. Ens atén per videoconferència, amb la barba crespada i el cap cobert per un gorro verd oliva. La temperatura, a fora, indica nou graus sota zero. Almenys, avui, li ha…
-
D’allà | Nit i dia a San Pedro Sula
Nit. Sector Chamelecón (sud de San Pedro Sula), les vuit del vespre Un noi vagareja sol per la cantonada de la carretera amb una bicicleta tronada a les mans, agafada pel manillar, i la mirada clavada a terra. La gorra esportiva, que li amaga els ulls, i la foscor d’un dia clar que tot just…
-
Opinió | El perquè d’aquest «Dillums»
Ens agraden els dilluns. Per als qui no vam néixer cansats i estimem el nostre ofici, el primer dia de la setmana representa un impuls, una nova oportunitat d’inici. Avui ens hem aixecat del llit amb aquesta sensació de dilluns gens endillunsat encara més accentuada, perquè ara sí, ja podem anunciar-ho: ha nascut Dillums, el…