Al comunicador Arnau Curto li he de reconèixer el que a títol personal em sembla un gran mèrit: ha aconseguit que un vell d’esperit com jo s’interessi per Twitch. I com s’ha anotat aquesta petita victòria? Doncs molt senzill: fent-hi allò que en més de tres setmanes no ha fet cap periodista esportiu de la ciutat. Des de l’Espai Nastiquer que coordina en aquesta xarxa social, Curto va exposar, el dilluns passat, i sota un pseudònim humorístic, les línies mestres del famós dossier on l’inversor Fredrik Wester explicava el seu suposat projecte de futur per al Club Gimnàstic de Tarragona.
Aquest document era conegut per gairebé tothom, però fins al moment la massa social del Nàstic s’havia hagut de conformar amb demanar-lo per privat a amics, coneguts i saludats. Aquest dilluns, en consonància amb l’empenta d’aquest comunicador tarragoní —el furor del jovent amb espais d’entreteniment més o menys informats com el de Curto s’explica també amb històries com aquesta, i no només a base de tòpics—, hem decidit fer un pas enllà i publicar, íntegrament a Dillums, el dossier original de Wester.
Les casualitats i —sobretot— les causalitats s’han unit perquè s’acosti l’hora que aquest empresari suec demostri fins a quin punt està disposat a implicar-se en la direcció del club. Hem aprofitat l’ocasió per parlar amb un seguit de persones perquè valorin quin és el moment actual en la crisi institucional del Nàstic. El reportatge, ja us ho advertim, és de lectura reposada. Que comenci, doncs, el partit.
La majoria accionarial podria desplaçar-se
Hi ha dos fronts evidents en la pugna pel control de la SAD del Club Gimnàstic de Tarragona: l’actual consell (43,39 % de les accions)* i l’empresari Fredrik Wester (41,64 % de les accions). La distància entre tots plegats sembla que ha travessat qualsevol llindar d’entesa. En la distància privada, l’antipatia és mútua. Darrerament, hem pogut comprovar com Fàbregas retreia a Wester, davant dels mitjans de comunicació, que abandonés el consell d’administració «a quatre dies de disputar el partit més important de la història del Nàstic».
Entremig, l’Ajuntament de Tarragona (7,07%) i els socis minoritaris (7,91%) s’han erigit com un sector de vitalitat recobrada que podria acabar fent decantar la balança. Les declaracions de l’alcalde Rubén Viñuales en una entrevista amb Josep Suñé a Tarragona Ràdio han posat de manifest que la partida és en joc. I segons informen Octavi Saumell i Juanfran Moreno al Diari de Tarragona, el govern del PSC tindria ja lligada «una majoria assegurada del ple municipal» per aprovar la venda de les accions de titularitat municipal.
Després que l’Ajuntament de Tarragona, sota el mandat de Joan Miquel Nadal (CiU), rescatés econòmicament el club —l’any 1994 en municipalitza l’estadi, i el 2001 en compra accions—, sembla coherent que el consistori es desprengui de la seva participació en una entitat privada d’aquest tipus. Però les coses passen quan passen i per alguna raó. No cal invocar banderes ni ideologies per comprendre que parlar de futbol, i més en aquesta tessitura, significa parlar de política.
«És una anomalia que un ajuntament disposi d’accions en una societat anònima esportiva. Aleshores va tenir sentit, però ara existeix un consens polític per canviar-ho. Pot ser una situació propícia per a l’Ajuntament i per al Nàstic, que necessita tornar a tenir un projecte guanyador i il·lusionant», afirma Xavi Puig, conseller municipal d’ERC. Puig reconeix haver mantingut «una conversa relativament recent» amb Wester, a qui defineix com «una persona amb capacitat i ganes, com n’hi poden haver d’altres». Amb tot, el republicà defensa «la neutralitat al voltant dels interessos que hi ha al Nàstic» i sosté que aquestes accions «s’haurien de vendre de cop i no d’una manera fraccionada en el temps, que podria perllongar incerteses». El passat dijous aquest mitjà va intentar contactar amb fonts del govern municipal, sense èxit.
Un projecte «seriós i real»?
En la roda de premsa de valoració de la temporada 2025/2026, Fàbregas va assumir errors en «la lamentable temporada esportiva». També va assegurar que no havien rebut cap proposta de compra d’accions creïble: «Estem oberts i escoltarem qualsevol projecte seriós i real que faci créixer el club. Avui dia no n’ha arribat cap». «El Nàstic està disposat a créixer, però no a improvisar», va concloure.
Uns dies abans, el periodista Carles Cortés havia avançat al Com ho veus? de Ràdio Ciutat Tarragona que els dirigents del club havien rebutjat una nova oferta de Wester per disposar del control efectiu de la SAD. Es pot inferir, doncs, que la proposta del suec —que va existir— va ser considerada poc «seriosa i real». Fonts pròximes al consell fan constar a Dillums que «no es van tancar en banda» i que «l’oferta va ser per una part de les accions i a la baixa, per sota del seu valor nominal».
El dimarts passat, Wester va reaccionar anunciant la celebració d’una roda de premsa oberta a tothom en la qual presentarà el seu projecte. La publicació del comunicat va omplir les xarxes socials d’entusiasme: «T’estimo molt, Fredrik», «Estem amb tu, pit i collons», «Ets el nostre canceller, nosaltres els teus soldats». Per a alguns aficionats les expectatives són altes, com ho és el nivell de desafecció amb els membres del consell. Durant mesos, el periodista Jesús Sarmiento, amb molta perseverança, ha intentat entrevistar-lo al Dillums. No hem pogut comptar tampoc amb el seu testimoni per a aquest reportatge.
Algunes claus interpretatives del dossier
Nàstic 2026-2030. Construint un club sostenible i d’èxit és el títol del dossier de Wester, amb data de 17 d’abril de 2026. En la seva diagnosi del club, s’entreveu una visió crítica de l’estat de la qüestió: s’hi parla, per exemple, d’«arrelament a la comunitat», de «lideratge col·laboratiu», de «governança transparent» i de «decisions basades en dades, no en subjectivitat». També s’hi manifesta que ara com ara el club desaprofita «el matchday com a producte» i «com a acte comunitari», que es prenen «decisions reactives» i que caldria «un enfocament respectat de club de cavallers».
I Wester, quina alternativa presenta? El seu marc estratègic està constituït per quatre grans pilars: estabilitat institucional i governança, identitat esportiva (l’estil grana 2.0), creixement comercial i activació de marca i disciplina financera i sostenibilitat. Entre els compromisos assumits hi ha el rejoveniment de la plantilla i la reducció d’un 30 % de pèrdua operativa, a banda d’una suposada «garantia financera»: «cobrir qualsevol pèrdua fins que el club sigui financerament sostenible».
El suec promet, en els primers 100 dies de gestió, l’arribada de dos patrocinadors prèmium, 100 micromecenes i 250.000 euros en nous ingressos. Per assolir els seus propòsits es fixa tres escenaris (el 2026, d’estabilització, el 2028, de transformació, i el 2030, de superació) i s’emmiralla en l’AZ Alkmaar, de la lliga neerlandesa, a l’hora d’obtenir més beneficis pels traspassos de jugadors.
«Qui no voldria uns ingressos de 400.000 euros anuals en vendes de jugadors de la casa?»
F. és especialista en finances esportives i té experiència en la governança de clubs de futbol de categoria similar a la del Nàstic. Sobre Wester, considera que la seva figura li hauria merescut més credibilitat «si hagués desembarcat amb un equip gestor». «La meva sensació és que entra en el negoci desconeixent-lo. El consell d’administració, en canvi, aprofita l’experiència que té com a avantatge. Pel meu gust són conservadors i de la vella escola, però saben molt bé en quins paràmetres s’han de moure», assegura.
Sobre el dossier, F. considera que és «insuficient». «És com un pla d’empresa, és molt senzill. A mi tot això em recorda els programes electorals dels partits polítics: dius que faràs tot això, d’acord, però com ho aconseguiràs?». En aquesta línia, aquest professional de les finances demana concreció: «Qui no voldria uns ingressos de 400.000 euros anuals en vendes de jugadors de la casa? Ara bé, com t’ho faràs per acomplir-ho? Perquè et puc assegurar que és molt difícil». F. també troba que la comparació amb l’AZ Alkmaar és «poc realista» —«és un club que ha competit a Europa»— i sosté que una identitat esportiva necessita més temps de marge: «Què significa l’estil grana? Quin contacte s’ha tingut amb l’esport base per definir-lo? Un model d’èxit, com el del Vila-real CF, respon a dècades de dedicació i a un suport econòmic molt potent al darrere».
La conclusió, segons ell, és que aquest dossier «no s’adequa a la situació esportiva del Nàstic» i que això el converteix en un programa poc plausible. En tot cas, es tracta del document que almenys Wester ha posat en solfa i que, en les darreres setmanes, podria haver madurat.
Sobre el consell: «S’ha de ser més humil»
F. constata que «en termes economicofinancers la SAD es troba en una situació de raonable estabilitat, sense cap deute significatiu més enllà del que assumeixen els accionistes, que han anat dotant, juntament amb Wester, de múscul financer i de recursos les últimes temporades per tal de cobrir els pressupostos competitius d’un club com el Gimnàstic». «Tot això s’ha efectuat a través de les diferents ampliacions de capital social, mitjançant la compensació de crèdits dels accionistes, per obtenir, així, fons propis positius per a l’entitat», explica.
F. creu que aquesta exigència, en una categoria com la Primera Federació, provoca que «de manera recurrent i pràcticament habitual en la gran majoria de clubs, s’hagi de gastar molt més del que s’ingressa per assolir els objectius esportius establerts». «La pèrdua anual que, en el cas de la SAD, gira al voltant del milió d’euros, ja és el que toca, si aspires a ascendir», confirma. I es pregunta: «Si la plantilla hagués rendit i la pilota hagués entrat, hi hauria tant de xivarri?». Segons F., Fàbregas aporta, en aquest sentit, una dada que cal tenir en compte: en quatre anys, l’equip ha disputat tres promocions d’ascens.
Però F. també discuteix com s’han pres algunes decisions. Considera que «la sortida de Javi Sanz de la direcció esportiva va ser una equivocació», tal com el mateix Fàbregas ha admès. A banda, es mostra convençut que una directiva no hauria de perdre mai els estreps: «No pots encarar-te amb l’afició. En el vídeo al camp de l’Hèrcules no sé què els diu la gent, però no pots contestar d’aquesta manera, que per això estàs al capdavant». «És moment d’acotar el cap, acceptar les crítiques i ser més humil. Pequen d’arrogància i això els ha perjudicat, tant a ells com a la imatge del club», resol.
Wester: més explicacions i «tres errors» estratègics
Alguns nastiquers recordaran l’entrevista que Wester va concedir a Carles Cortés, a Ràdio Ciutat Tarragona, el maig de 2024. El titular, aleshores, ja era: «Vull més accions del Nàstic». Aquella peça va servir perquè el suec es donés a conèixer: director executiu de Paradox Interactive, 49 anys, ulleres d’aviador, amb vincles amb l’entorn de la família Cruyff i el convenciment que cal construir un bon planter, etc. Però, en termes generals, el màxim accionista del club no ha connectat amb la ciutat i hi ha tingut una presència més aviat discreta.
«Entenc que amb la seva arribada el juny del 2021 i fins al 2023 mantingués un perfil baix perquè tot el protagonisme el tinguessin el president o el director general —declara Cortés—, però des del moment que es comencen a evidenciar les desavinences amb el consell li ha faltat explicar molt més els seus moviments». En les últimes dues Juntes Generals d’Accionistes, de fet, l’ha representat un advocat.
Segons Cortés, Wester ha comès tres errors: «la falta d’estratègia comunicativa», «no tenir una persona de confiança del territori com a mà dreta» i «intentar comprar accions de l’actual consell d’administració en lloc d’haver anat a buscar accionistes minoritaris». Curto hi està d’acord i qualifica de «desastrosa» la seva política comunicativa: «No puc entendre com algú que ho ha tingut tan fàcil per guanyar-se l’opinió pública nastiquera, no ho ha aconseguit abans. Aquesta clandestinitat no li ha fet cap bé». Diverses fonts confirmen que en els darrers mesos Wester ha celebrat reunions amb socis, acompanyat de Todd Beane, un dels seus homes de confiança. Una d’aquestes trobades, que va tenir lloc el 7 d’agost de 2024, va ser organitzada, directament, per un usuari de X. Les idees de Wester ja eren, llavors, les mateixes: futbolistes joves, oportunitats de mercat, big data. Altres trobades —com una de 2023, en una guingueta de platja— han transcendit a la premsa.
Quant al dossier, Wester l’ha fet córrer, aparentment, sense un mínim de premeditació. «Quan me’l va enviar ja el tenien, com a mínim, cinc periodistes més de cinc mitjans de comunicació diferents. Com que vaig veure que ningú no el publicava, ni se n’explicava res, vaig tirar pel dret i vaig ser el primer a oferir-ne els detalls», afirma Curto.
Les 39 atencions de Fàbregas i les trucades d’Andreu
A Wester se li reclama més claredat, però al consell de la SAD també. Davant d’aquesta remor, Fàbregas ha mirat de justificar-se: «S’ha sigut sempre absolutament transparent en tot. […] En el decurs d’aquesta temporada s’han fet 39 compareixences de premsa per part del president […]. Gairebé una per setmana».
Aquestes xifres contrasten amb la nominació del Club Gimnàstic a la petxina tancada que atorga cada any el Col·legi de Periodistes a la font informativa més opaca de la demarcació. «M’agradaria remarcar que es refereix al club com a SAD i no al seu departament de comunicació i els professionals que hi treballen —especifica Arnau Martínez, president de la delegació tarragonina del Col·legi—. Les candidatures les emeten els col·legiats i la junta les contrasta amb periodistes que segueixen la font. Les petxines volen tenir un caràcter constructiu, per tal d’obrir vies de diàleg i canviar dinàmiques comunicatives». Des del club, es discrepa d’aquests criteris i es defensa que hi ha voluntat d’atendre totes les peticions dins un ordre i una dosificació del pes mediàtic, que sol recaure, especialment, sobre jugadors i cos tècnic.
Sobre la darrera intervenció pública del consell, Cortés en troba pobra «la posada en escena», així com la «valoració de la temporada en tres minuts». També lamenta els «enfrontaments amb companys periodistes» —es refereix a la rèplica de Fàbregas a una pregunta d’Adrià Tella sobre si el consell pecava d’intervencionisme en la part esportiva— i la menció a Eder Mallo, l’àrbitre contra el qual el Nàstic es va querellar després del partit contra el Málaga CF de la temporada 2023/24.
Dins l’ofici, fins a tres fonts reconeixen haver rebut, en els darrers anys, «trucades explicatives» o de «disconformitat» del mateix expresident Josep Maria Andreu. «A mi m’ha arribat a acusar, a peu de camp, de dir mentides en relació als fets del partit del Málaga CF i el mal comportament d’alguns membres del consell d’administració», testimonia un d’aquests periodistes, que s’ha estimat més que no es publiqués el seu nom.
L’aparició pública del suec: s’haurà de mullar
Pròximament, Wester hi dirà la seva. Entretant, el consell ha mogut fitxa i ha anunciat Tomeu Nadal com a nou director esportiu. Aquests dies sembla que hi ha alguna cosa més que l’atenció mediàtica en disputa. «El que hem de tenir clar és que el futbol és un negoci, i en general un negoci bastant hermètic», afirma F. Intueix que «els dirigents s’aferraran a les seves accions fins que el club no pugi de divisió i es revaloritzin». Passi el que passi, creu que la composició de la SAD s’hauria de renovar amb una major representativitat de diferents generacions i tipus de professions.
Per a Cortés, que insisteix que ell no és «ni economista ni director esportiu» i que, per tant, se sent incapacitat per determinar-ne la viabilitat, el dossier de Wester és «interessant com a visió general» i «pot servir de model»: «A mi el que me n’agrada és que hi ha una planificació general i no es depèn d’un ascens a Segona Divisió […]. És molt diferent al que hem viscut al Nàstic en els últims vint anys».
Des dels seus coneixements esportius, l’exjugador grana i analista Antoni Pinilla argumenta que «la quadratura del cercle seria encertar-la amb el model adequat al tipus de club i la seva història i que aquesta política s’implementés des d’un punt de vista professional». «Aquest estiu tornarem a veure de nou canvis d’entrenador, molts jugadors que arriben i marxen i molta gent pensarà que és l’efecte lògic d’una temporada dolenta. Més que això, és la conseqüència a llarg temini d’un model inexistent, una presa de decisions emocional i una gestió esportiva basada en aconseguir resultats sense els fonaments necessaris», opina. Pinilla demana que s’escolti Wester, ja que es tracta d’un dels inversors destacats del club: «El problema és que hi ha hagut una apropiació identitària i sembla que qui critiqui la gestió del consell critica, en el fons, el club».
Fins al moment sembla que encara afloren interrogants per dilucidar a banda i banda. Observant els esdeveniments de la setmana passada, és molt probable que el següent pas el faci Wester. Segons F. «ell és qui s’ha de mullar i aclarir si vol contribuir a la millora del club o si serà recordat com el Peter Lim de Tarragona». Segurament, tots els implicats hauran d’explicar-se més i millor davant dels nastiquers. Tot fa indicar que aviat hi haurà novetats a l’entorn del Nou Estadi i tothom podrà extreure’n les conclusions que consideri oportunes.
* Les dades són aproximades i poden canviar pel que fa a alguna dècima (Font: Big Data Nàstic).
Enric Garcia Jardí (1992) és periodista. Ha escrit les biografies El maqui que encara lluita (Ara Llibres, 2025) i Senyor Boada (Ganzell, 2022). Ha estat guionista del pòdcast En defensa de Companys (Premis Sonor, 2026), emès a 3Cat. Premi Mila de periodisme per la igualtat de gènere (2026) i Premi Mañé i Flaquer de comunicació local (2023).
© Fotografia de l’autor: Marc Bosch.
Deixa un comentari