Especial Mostra de Teatre Jove | Maria Aurèlia Capmany vs. Boris Vian

Els escriptors Maria Aurèlia Capmany i Boris Vian no es van conèixer. No van intercanviar paraula ni dita ni escrita. És molt probable que ella el tingués present i el llegís. Quan ella va començar a publicar, en canvi, ell afrontava, sense saber-ho, el darrer tram de vida. Només es duien dos anys de diferència. El fet que no coincidissin en persona, però, no evita les possibles correspondències literàries. De fet, en el seu gust per la investigació i l’experimentació, l’Aula de Teatre de la URV ha trobat interessant de preparar un espectacle que els emparelli. «Són dos autors que en molts sentits es troben als antípodes l’un de l’altre, però que nosaltres, metafòricament, hem volgut casar», explica el director de la companyia, Joan Rioné.

Les conclusions d’aquest joc teatral es podran veure aquest dilluns 4 de maig, a les 20 hores, al Teatre Tarragona. Com en altres ocasions, l’Aula de Teatre de la URV serà l’encarregada d’inaugurar la Mostra de Teatre Jove de Tarragona, que afronta la seva 33a edició. Tal com afirma Rioné, cada any de la Mostra representa, per a ells, una novetat: «El grup es renova, hi plantegem una obra concreta, etcètera. Aquesta vegada, per exemple, hi afrontem un espectacle amb molta més càrrega textual de la que ens és natural».

L’espectacle, de creació pròpia, porta per títol Maria Aurèlia Capmany vs. Boris Vian. Més que no pas un combat pugilístic, s’hi evidencia aquesta lectura comparativa, aquest diàleg, aquestes connexions entre els dos autors, ja sigui en forma d’inquietuds literàries o de compromisos socials. «Ja havia llegit Capmany a l’institut, on havia cursat l’optativa de literatura catalana, però a Vian no el coneixia. Me n’ha interessat sobretot aquest punt de rebel·lia, de no encaixar en els cànons, de voler ser fidel a un mateix», explica Unai Úbeda, que estudia periodisme. El treball amb Capmany i Vian ha inspirat, en aquest jove que també escriu —ens comenta que el seu nom artístic és Unai Sones—, dos poemes que recitarà des de l’escenari: «Fa vuit anys ja vaig anar a la Mostra com a espectador i em vaig imaginar que algun dia hi actuaria. Ara que s’acosta el moment, em fa molta il·lusió viure l’experiència per primera vegada».

Fotografia del darrer assaig de la companyia abans de l’estrena a la Mostra (Cedida).

Cada integrant de la companyia aporta sensibilitat i coneixements propis al conjunt de l’obra. Yeritza Castillo, per exemple, aprofitant els seus estudis, farà una caracterització en directe, durant la funció: «Jo vinc del Vendrell per assajar cada setmana amb el grup, però l’esforç val la pena. T’endinses en el món del teatre, i així també t’oblides de la resta de preocupacions». De fet, per a Carme Ruiz, que forma part del personal de gestió acadèmica de la universitat, els dimecres, que és quan es troben, s’han convertit en «el millor dia de la setmana». «Som un equip i ens hem fet amics», assegura. En el seu cas, el contacte amb l’Aula de Teatre de la URV també ha significat la descoberta de l’interès per la poesia.

Com a membres —diversos en edats i procedències— de la comunitat universitària, Rioné considera que fan bé, com a companyia, de donar curs a aquest tipus d’indagacions teatrals. «Ens devem a la investigació, com l’arqueòleg, o el bioquímic o l’enginyera. Aquesta obra, per exemple, ha servit perquè els actors coneguessin i furguessin en el llegat de Maria Aurèlia Capmany i Jaume Vidal Alcover, vinculats a la ciutat i a la nostra universitat. Però aquesta manera de ser, com a grup, no treu que també busquem, com tothom, d’emocionar el públic». Qui es vulgui deixar sorprendre, doncs, per aquest creuament entre Capmany i Vian, té l’oportunitat de presenciar-lo aquest dilluns al vespre a la Mostra de Teatre Jove de Tarragona, aquesta primavera teatral que tantes trajectòries i tantes bones estones ha donat, i continua donant, a la ciutat.

Maria Aurèlia Capmany vs. Boris Vian

(Fotografia d’encapçalament: Enric Garcia Jardí).


Enric Garcia Jardí (1992) és periodista. Ha escrit les biografies El maqui que encara lluita (Ara Llibres, 2025) i Senyor Boada (Ganzell, 2022). Premi Mila de periodisme per la igualtat de gènere (2026), Premi Mañé i Flaquer de comunicació local (2023) i Premi Salvador Reynaldos de periodisme (Recvll, 2018).

© Fotografia de l’autor: Marc Bosch.

Comentaris

Deixa un comentari

Descobriu-ne més des de Dillums

Subscribe now to keep reading and get access to the full archive.

Continua llegint