Com s’ha de servir un bon te, com s’agafa la tassa, com s’ha de seure correctament, com vestir-se per a l’ocasió. Quan afrontaven el treball final del Grau d’Arts Escèniques, les actrius Clara Olaya i Aurora Kause van decidir que volien escriure una obra que reflexionés sobre «allò que s’espera d’una dona». El xai, connotat culturalment per la idea de sacrifici, els va brindar el títol: Què fa un xai mentre espera? Estrenada a Girona l’any passat, aquest dimecres, a les 20 hores, la companyia Les Patètiques la representarà al Teatre Tarragona.
Per a aquestes dues joves que ronden la vintena —la Clara tarragonina, l’Aurora gironina—, la Mostra de Teatre Jove de Tarragona significa una oportunitat per tornar a posar a prova el text i per continuar avançant en el camí de la professionalització. «Tot just hem acabat la carrera i venim d’un lloc molt segur. És la primera vegada que actuem fora de l’àmbit universitari, però he de dir que a la Mostra hem sentit que ens cuiden, que ens acompanyen, que no estàs sol, i això ho valorem molt», assegura Olaya.

Sobre el text que portaran a escena, diuen que el van concebre amb la voluntat que «no tingués un to massa transcendental». És per això que, a l’hora de donar vida als personatges, s’han servit de les tècniques del bufó i el clown. El resultat de tot plegat és, tal com diu Olaya, una sàtira, una «crítica des de l’exageració dels tòpics»: «Hi tractem des de situacions quotidianes fins a la simulació d’un part. L’objectiu és posar en qüestió, des de diferents etapes vitals, allò que ens han dit que és correcte o incorrecte. Els nostres personatges intenten escapar d’aquests marges socials, però per camins diferents. El fet que els presentem amb un aspecte infantil fa que es permetin més llicències i, potser també, que d’entrada no te’ls acabis de creure».
Pensada en tres actes, l’obra parteix de la idea del públic «com un tercer personatge, la mirada del qual també ens modifica». Tot i reconèixer les influències d’Angélica Liddel o Samuel Beckett, asseguren que en l’obra han intentat reflectir, sobretot, experiències pròpies i compartides amb altres dones. Tot aquest material viscut i documentat es converteix en la base d’una ficció que vol posar en entredit, des d’un esperit lúdic, certes carreteres ideològiques. «Com a companyia ens agradaria mantenir aquest tipus de teatre amb una tendència cap a l’absurd. Ens diverteix escriure’l i ens diverteix representar-lo», conclou Olaya. Més enllà de la proximitat que senti cadascú amb els xais, no caldrà esperar gaire, com a públic, per gaudir de l’espectacle.

Dimecres 6 de maig, a les 20 hores.
Teatre Tarragona.
Cia. Les Patètiques.
Entrada gratuïta.
(Fotografies cedides per la companyia).

Enric Garcia Jardí (1992) és periodista. Ha escrit les biografies El maqui que encara lluita (Ara Llibres, 2025) i Senyor Boada (Ganzell, 2022). Premi Mila de periodisme per la igualtat de gènere (2026), Premi Mañé i Flaquer de comunicació local (2023) i Premi Salvador Reynaldos de periodisme (Recvll, 2018).
© Fotografia de l’autor: Marc Bosch.


Deixa un comentari