D’aquí | Per què Tarraco Viva?

«Cap cosa no neix del no-res», escriu Lucreci al segle I aC. Quan Magí Seritjol era un infant feliç del Serrallo, a les tardes s’escapava al moll a prendre nota dels noms dels vaixells que hi atracaven: Alexandre, Artemísion, Atenes, Dido, Helena, Jàson, Olímpia, Pèricles, el Pireu, Ulisses, Tessalònica, etc. Eren noms —molts dels quals de procedència grega, com els aquí consignats— encara desconeguts per a ell, encara misteriosos, i per aquesta mateixa raó tan atractius. Per treure’n l’entrellat, i abans el cel no s’enfosquís, travessava el pont fronterer dels serrallencs i enfilava el carrer Reial, l’antic carrer de la Galera i el carrer Gasòmetre fins a arribar a la biblioteca pública. Allà dins, a la primera planta, a la secció d’història, s’amagaven, entre llibres, les respostes que cercava.

«Cap cosa no pot existir sense elements primordials», escriu també Lucreci en el mateix llibre, De rerum natura. L’any 1998, ja com a treballador del Museu d’Història, Seritjol, aquell xiquet que havia crescut entre biografies de Juli Cèsar i enciclopèdies històriques, es va adonar que calia fer alguna cosa més per aconseguir que la divulgació del patrimoni s’acostés a la gent. Així van néixer unes primeres jornades, meditades prèviament durant quatre anys, que acabarien desembocant en el concepte actual de Tarraco Viva, el festival romà de Tarragona, una de les cites culturals més arrelades a la ciutat.

De rerum natura és, de fet, el llibre que Seritjol tria com a fil conductor del seu parlament en la cloenda de la 28a edició de Tarraco Viva, celebrada el diumenge 24 de maig al Moll de Costa. El parlament de Seritjol és important, perquè es tracta de l’última edició que dirigeix el festival. I el llibre encara ho és més, tal com ell mateix exposa en una presentació amena, culta i erudita quan convé. La influència de Lucreci, segons Seritjol, ens porta des del seu il·lustre redescobridor, Poggio Bracciolini, fins a Gutenberg, Botticelli, Maquiavel, Montaigne, Shakespeare, Molière o Einstein. «Un llibre pot canviar el món?», es pregunta just després d’haver-nos obsequiat amb aquesta explicació completíssima, que no ens atrevim a resumir. I la seva resposta és clara: sí. «El llibre de Lucreci estableix les bases del materialisme científic i filosòfic; allò era una bomba atòmica», resol.

En el fons, la intervenció serveix per cedir el testimoni a Julio Villar, que a partir de l’any 2027 assumeix la direcció de Tarraco Viva amb una edició que estarà dedicada a les dones en les societats del Mediterrani antic. Villar mostra les seves credencials amb una segona presentació també molt estimulant. A partir de la figura de l’egiptòleg francès Bernard Bruyère, ens introdueix en els jaciments de Deir el-Medina, on ens ensenya documents tan curiosos com el Papir de la vaga, del 1152 aC (era d’artesans, i no de docents), o un òstracon (un tros de terrissa fet servir per escriure-hi) amb un registre d’absències laborals, entre les quals cal comptar la menstruació de l’esposa, l’embalsamament del pare o la producció de cervesa.

Els dos clouen l’acte, i de retruc el festival —que enguany duia per lema Per què Roma?—, intercanviant impressions en una entrevista creuada. En un costat, Villar. Considera que Tarraco Viva es mou en dos plans interessants: el rigor i la capacitat de provocar fascinació pel coneixement històric. I, pensant en el present i el futur, opina que cal aprofitar aquells espais que la intel·ligència artificial no pot emular ni substituir. I, al seu costat, Seritjol. Celebra que hagin consolidat «un públic fidel, que de vegades et deixa perplex de tanta profunditat», que Tarragona hagi esdevingut la ciutat «de referència europea» pel que fa a la quantitat de grups de reconstrucció històrica, i que tot plegat tingui un gran valor en termes de «participació social». Assegura que Tarraco Viva és un vaixell, però que ell —en justa ambició— somiava amb una flota, i confia dos avisos útils per a navegants: que «la cultura ha d’obrir finestres» i que cal abandonar «una idea de riquesa de Bienvenido Mr. Marshall» per «crear la riquesa nosaltres, des d’aquí i des del que som». Sense pensar en Tàrraco —ni, evidentment, tampoc, en Tarragona—, escrivia també Lucreci: «Cada cosa s’engrandeix i es nodreix d’una matèria que és seva».

(Fotografia d’encapçalament: a l’esquerra Magí Seritjol, a la dreta, Julio Villar).

---