D’aquí | Vint anys de Casa Canals

Dillums us ofereix aquest mes de juny una sèrie de tres articles de Ricard Lahoz vinculats a tres aniversaris rodons que tindran lloc les pròximes setmanes a Tarragona: avui comencem amb els 20 anys de l’obertura de Casa Canals. 

El pròxim 30 de juny farà vint anys de l’obertura de Casa Canals. Aquell estiu de 2006 s’estrenava aquest immoble senyorial com a equipament cultural i patrimonial de Tarragona. L’Ajuntament n’assumia la gestió, a través del Museu d’Història, i la casa passava a formar part de l’itinerari pels monuments de la Part Alta de la ciutat. 

Es tancava així un llarg procés de remodelació de l’edifici del carrer d’en Granada. La casa l’havia comprat la Generalitat a inicis dels 90 amb la intenció d’establir-hi la Delegació del Govern a Tarragona, però el projecte no va tirar endavant per l’alt cost econòmic que suposava. El setembre de 1996, la Generalitat anunciava que cedia gratuïtament l’immoble a l’Ajuntament a canvi que l’ens municipal es fes càrrec de les obres de reforma encara pendents.

Just una dècada després, l’alcalde Joan Miquel Nadal i la tinent d’alcalde de Patrimoni Maria Mercè Martorell obrien Casa Canals a la ciutadania. Les obres de rehabilitació —amb un cost aproximat d’un milió d’euros— van suposar l’adequació a la planta superior d’un espai per a conferències i exposicions. Un espai que es va estrenar amb una mostra commemorativa dels vint anys de Tarragona Ràdio.

L’exposició, oberta al públic durant quatre mesos, va permetre donar a conèixer un centenar de documents sonors de l’emissora municipal. Vint anys de ràdio i de ciutat va ser un recorregut pels principals esdeveniments viscuts a Tarragona en aquelles dues dècades: des de l’atemptat d’ETA a Empetrol el 1987 fins a l’ascens del Nàstic a Primera Divisió, que s’havia produït poques setmanes abans, passant per grans diades castelleres i la nominació del conjunt de Tàrraco com a Patrimoni Mundial.

El muntatge —que vaig coordinar com a director de l’emissora— oferia tres àmbits dividits cronològicament: el primer, des de la creació de Ràdio Fòrum el 1986 fins al 1993, explica els primers passos de l’emissora gràcies a l’impuls d’un grup molt ampli de persones voluntàries que compten amb uns mitjans molt precaris a l’antic mercat del Fòrum i després al carrer La Nau. El segon àmbit, del 1994 al 2002, s’ubica als estudis de Rambla Nova i suposa un fort impuls cap a la professionalització i l’increment dels continguts radiofònics. I el tercer àmbit, que arrenca amb el trasllat als estudis de l’avinguda Roma, suposa la consolidació d’una oferta de qualitat i competitiva i un salt endavant en instal·lacions i tecnologia. 

Una cop estrenada amb l’exposició de Tarragona Ràdio, Casa Canals mantindrà durant els anys següents i fins al moment actual la doble condició d’edifici patrimonial i equipament cultural. En aquest segon àmbit, destaca com a espai dedicat a la fotografia: ha estat la seu de la Fundació Fòrvm, promoguda per David Balcells i Xantal Grande des dels anys vuitanta, i ha acollit activitats del festival internacional de fotografia SCAN, creat el 2008 pel departament de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona. 

A la seva especialització com a espai de fotografia, cal afegir des de l’últim trimestre de 2021 una altra funció: Casa Canals passa a ser la seu principal de Mèdol – Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona amb una programació constant d’exposicions temporals, actuacions musicals, performances, instal·lacions artístiques, debats i altres activitats. L’espai de Mèdol es divideix en tres parts: les antigues golfes, la Sala Plana i l’Espai L. A punt de complir cinc anys de trajectòria, el centre d’art ha revitalitzat l’edifici noble del carrer d’en Granada com a referència de les creacions més avantguardistes i ha donat projecció a la Catalunya sud en aquest àmbit.

Sota de Casa Canals, el 2011 es va recuperar un refugi antiaeri de l’època de la guerra civil. Tenia una capacitat per a prop de 300 persones i servia per acollir el veïnat de la Part Alta durant els bombardejos. Només s’hi van fer algunes visites puntuals, però després es va constatar que no era prou segur i ja no s’ha tornat a obrir. Llàstima, perquè recuperar-lo com a espai de memòria històrica seria el millor colofó per a una Casa Canals que, vint anys després de la seva obertura, ha sabut trobar el seu encaix com a equipament cultural i patrimonial de Tarragona.

(Fotografia d’encapçalament: Enric Garcia Jardí).

---