Dillums us ofereix aquest mes de juny una sèrie de tres articles de Ricard Lahoz vinculats a tres aniversaris rodons que tindran lloc les pròximes setmanes a Tarragona. Després de recordar els 20 anys de Casa Canals, avui rememorem els 30 anys de la inauguració del port esportiu.
El pròxim 19 de juny farà trenta anys de la inauguració de les instal·lacions del port esportiu, impulsat pel Reial Club Nàutic de Tarragona. L’acte va comptar amb una llarga llista d’autoritats amb el rei emèrit al capdavant. No s’ho van perdre el president Jordi Pujol, l’alcalde Joan Miquel Nadal i el llavors president del Port de Tarragona, Josep Maria Maceira, que avui n’assumeix les tasques de director. Curiosament, Maceira només va ser president durant set mesos —entre desembre de 1995 i juliol de 1996— però va tenir l’ocasió de participar en l’obertura d’una nova etapa pel club, pel port i per a la ciutat.
Després d’una inversió de 1.500 milions de pessetes de l’època, el port esportiu va viure els anys daurats dels caps de setmana amb els pubs i les discoteques d’aquesta zona d’oci nocturn de Tarragona disputant els primers llocs del podi a Salou i La Pineda Drink. Només uns mesos abans de l’obertura, el veïnat del barri del Port protagonitzava mobilitzacions per la proliferació de bars musicals i les molèsties que ocasionaven. Es van arribar a tancar a l’Ajuntament i van aconseguir finalment que el consistori aprovés un reglament per prohibir la instal·lació de nous bars a la zona.
Per tant, l’estrena del port esportiu va donar resposta a les queixes dels veïns —alguns proposaven que l’oci nocturn es traslladés al polígon Francolí— i al desig de moltes famílies i de les institucions perquè els joves no haguessin d’agafar els seus vehicles particulars per anar a ballar i prendre copes fora de Tarragona. En aquella època, el nivell d’accidents a la carretera amb joves implicats i consum d’alcohol era molt més elevat que en l’actualitat.
Així, entre finals de la dècada de 1990 i inicis del 2000, els locals del port esportiu van estar de moda i van esdevenir un referent a la ciutat i al seu entorn. El punt de risc d’aquells anys va ser el pas a nivell de la plaça dels Carros, que travessaven centenars de joves en horari de matinada. El pas a nivell no es va suprimir fins al 2011, després d’un llarg període de reivindicacions ciutadanes i del propi ajuntament.
Però com tot allò que està de moda, un fenomen com aquest fa pujades i baixades, i la zona d’oci nocturn del port esportiu va acabar morint d’èxit. Quan l’arribada de clients va començar a decaure i la qualitat dels locals va anar baixant, la zona va acabar atraient una part de clientela problemàtica i van proliferar aldarulls i baralles. En conseqüència, s’hi va anar instal·lant un ambient d’inseguretat i de decadència.
Es va tocar fons i des de fa anys el port esportiu es vol reinventar descartant l’oci nocturn i prioritzant el lleure familiar i l’esport. L’obertura de la passarel·la entre el Balcó i el passeig del Miracle ha ajudat a reduir la distància entre la ciutat i el mar, i s’acaba d’estrenar el Parc del Port, amb una clara aposta pels vianants en detriment dels cotxes. Però malgrat aquestes millores urbanístiques i d’accessibilitat, molts locals encara continuen tancats. A la planta superior predomina la restauració i a la planta inferior, a tocar de mar, les oficines i les empreses de busseig.
La concessionària de l’espai és Nàutic Tarragona S.A. i el soci majoritari n’és el Reial Club Nàutic. La propietària de les instal·lacions és l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) i, per tant, qui acaba tenint l’última paraula sobre les remodelacions que es vulguin fer al port esportiu. L’APT va atorgar dotze anys més de concessió a la societat Nàutic Tarragona a partir del 2024, a canvi de tot un seguit de reformes i millores que s’estan realitzant.
De moment, els promotors mantenen dempeus l’ala perpendicular a la platja del Miracle, que inicialment havien previst enderrocar amb l’objectiu de generar més places d’aparcament. El club, que es prepara per celebrar el 2028 el seu 150è aniversari, és el primer interessat a revifar el port esportiu amb la reobertura dels locals comercials avui tancats. El Port i la ciutat també hi estan interessats perquè és una oportunitat de promoció econòmica i turística, i perquè —en definitiva— aquelles instal·lacions són una peça clau de la façana marítima configurada pel Serrallo, el Moll de Costa, la marina Port Tarraco, el nou Parc del Port i la platja del Miracle.
Trenta anys després de la seva obertura, el port esportiu segueix amb l’objectiu d’aixecar el cap i ser alguna cosa més que un punt de trobada per fer el vermut el cap de setmana.
Ricard Lahoz Avendaño (1965) és periodista i tarragoní d’adopció des de fa 30 anys. Ha dirigit Tarragona Ràdio (1994-2012) i va ser un dels impulsors i director de la revista Fet a Tarragona (2012-2023). És professor de Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i ha publicat els llibres La riuada de 1994 (Arola Editors, 2014), Francesc Xammar: dignitat i compromís a la perifèria de Tarragona (Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, 2018), De la llengua al país: 50 d’anys d’Òmnium Cultural del Tarragonès (Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, 2022) i el recull d’articles Tarragoninament (Arola Editors, 2024).
Deixa un comentari