D’aquí | Cinema africà sota la palmera

Potser aviat ja no ens quedarà fresca, amb aquestes calorades d’estiu, però convindrem de dir-ne encara cinema a la fresca. Serà el ressò d’uns altres temps climàtics. Faci o no faci el nom la cosa, s’agraeix, en tot cas, que a la ciutat sorgeixin iniciatives que promouen la cultura i, en particular, la dimensió social del cinema. El departament de Cooperació de l’Ajuntament de Tarragona organitza, del 9 al 30 de juliol, un cicle de projeccions audiovisuals a l’aire lliure, en el marc del Festival Itinerant de Cinemes Africans de Catalunya (FICAC). La idea és que els films despertin la reflexió i el coneixement d’altres realitats, i prou que ho aconsegueixen.

La segona d’aquestes sessions va tenir lloc dijous passat al vespre a l’Espai Jove La Palmera, en presència de mig centenar de persones i uns quants grapats de crispetes. S’hi va poder veure The Legend of the Vagabond Queen of Lagos (2024), del Col·lectiu Agbajowo, un drama basat en fets reals que narra la història d’un barri de Lagos, Nigèria, amenaçat per les grues que venen a enderrocar-lo. Una destrucció violenta ordida per les elits i màfies locals en nom del desenvolupament econòmic. La pregunta de fons emergeix sense necessitat que ningú no la verbalitzi: desenvolupament per a qui?

Fins al 30 de juliol, el programa Estiu amb Cooperació proposa projeccions de cinema africà cada dijous

La pel·lícula destapa uns interessos foscos a partir d’uns bitllets tacats de sang. Enmig d’aquest enrenou, una noia que viu de la venda de plats culinaris tradicionals acaba encapçalant la protesta comunitària. Una protesta que li sortirà cara, a títol personal, però que esdevé un cant a la resistència col·lectiva. 

Un cop acabada la pel·lícula, que combina elements de thriller polític amb tocs de realisme màgic, pren la paraula el públic, amb moltes ganes d’expressar-se. Modera el debat l’activista Papalaye (Dakar, 1984), membre del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona, que acompanya les intervencions a partir de la seva experiència com a migrant. Estigmatització, multes, deportacions. Desigualtats entre països i entre persones, falta d’oportunitats i xarxes de solidaritat entre els més desvalguts. Relacions de poder, sensació d’impunitat a les altes esferes, corrupció. Les inquietuds són alhora llunyanes i properes.

El cicle, que es va estrenar el passat 9 de juliol amb una sessió específica de curtmetratges, es reprendrà el dijous 23 de juliol, a les 21.30 hores, a l’Espai Jove La Palmera, on es projectarà el llargmetratge Memory of princess Mumbi (2025), de Damien Hauser. El debat posterior serà moderat per la professora i investigadora de la URV Anna Fonoll. Estiu amb Cooperació es clourà el 30 de juliol, també a les 21.30 hores, a la plaça del Centre Cívic de Torreforta, amb el film Une si longue lettre (2024), d’Angèle Diabang. 

«Només ens movem si ens apreten la sabata», diu un dels assistents. «Hem de mirar de ser útils al nostre voltant», hi afegeix Papalaye. El col·lectiu que signa la pel·lícula The Legend of the Vagabond Queen of Lagos porta en el seu nom la paraula agbajowo, que en la llengua ioruba significa «comunió», «cooperació».

(Fotografia d’encapçalament: Dani Mogio).

---