Terra i ànima | El Priorat anarcosindicalista de Josep Banqué

«Terra i ànima» és la secció en què Jordi Martí i Font ens dona a conèixer llibres i autors prioratins.

El 1963, Josep Banqué i Martí va escriure les seves memòries a Moscou, una de les obligacions que tenia com a militant del Partit Comunista. Aquestes memòries van ser localitzades a l’Archivo General del Partido Comunista de España, traduïdes al català i editades pels historiadors reusencs Joan Navais i Frederic Samarra. El llibre que les recull va ser publicat amb el títol de Comunistes i catalans per l’Associació d’Estudis Reusencs el 2004 i és una autèntica joia. L’autor hi narra la seva vida fins a l’any de redacció però jo hi vull destacar precisament els anys que passà al Priorat, concretament a Falset, els anys anarcosindicalistes que arriben fins a la pàgina 26 del llibre.

Fill d’una família molt humil, amb sis germans, el falsetà Josep Banqué ens hi descriu  les condicions de vida del proletariat prioratí al començament del segle XX, tant a les mines de plom del Lloar i de Bellmunt propietat dels Folch i Albiñana on treballava son pare com al camp de Falset i de la resta de la comarca on treballava ell mateix i bona part dels seus germans. 

Les memòries de Josep Banqué i Martí, escrites a Moscou, parlen de política però també de la vida social prioratina

Banqué ens explica les penalitats que passaven a casa seva, amb els seus sis germans, on tot i que mai no els faltà menjar «el darrer que s’aixecava del llit havia de tornar-hi perquè no podia vestir-se». Aquests patiments adobaren el camí per a la propagació d’idees socials emancipadores: anarquistes, socialistes i republicanes, que tingueren un altaveu clar i potent en la Cooperativa El Porvenir. La Cooperativa, a més d’oferir els seus serveis als socis, era un lloc de trobada, debat i organització, tal com ens explica que va passar el Primer de Maig de 1919, quan es va celebrar la festa dels obrers amb una manifestació en què els crits més corejats van ser a favor de la revolució socialista, les Joventuts Llibertàries i la CNT. Comunistes i catalans dona testimoni de les vagues realitzades a la comarca, tant la vaga minera de 1918, que la patronal va guanyar «important» obrers murcians a Bellmunt, com la vaga camperola de 1919, en què la Guardia Civil es va lluir, per dir-ho suaument. De fet, la Guardia Civil té un paper destacat en totes aquestes pàgines com a braç executor de la repressió damunt els obrers.

Amb la lectura d’aquestes memòries entenem la potència d’aquella CNT, que alguns han volgut explicar com si fos un dimoni, com a expressió de les classes populars catalanes, l’absoluta majoria de la població, no ho oblidem. Ho entenem perfectament quan llegim el relat de les conseqüències de la Vaga de la Canadenca al Priorat, al 1919, a partir de la qual s’aconsegueix la jornada de vuit hores. En aquell moment, prop de mil prioratins (les dades poden ser inflades però en tot cas van ser molts), organitzats i armats es van reunir a prop del Mas de l’Anguera per assaltar Falset i tirar endavant la revolució social que de feia anys que somiaven.

Les memòries de Banqué, però, no parlen només de política o de moviments socials, ja que també inclouen valoracions sobre la vida de la classe obrera al Priorat i un capítol deliciós que qualsevol falsetà o falsetana no hauria de deixar de llegir i que en tres pàgines evoca la Festa Major de Falset viscuda per l’autor amb batalla de flors inclosa.

---