Hemeroteca | Matrícula d’honor (2000)

Article publicat per Jordi Jaria-Manzano al Diari de Tarragona el dilluns 9 d’octubre de l’any 2000.

La Vella de Valls ha recuperat el títol de colla campiona amb matrícula d’honor. Tot un castell de deu (a més del cinc de nou amb folre i el dos de nou amb folre i manilles) va retornar la victòria en el concurs als rosats vallencs, que no el guanyaven des de l’any 1994, i, de pas, a la ciutat de Valls, després de dues victòries consecutives dels Castellers de Vilafranca. La Vella va derrotar els vilafranquins assolint justament la millor construcció que, fins al moment, han aconseguit els verds, el tres de deu amb folre i manilles, i fent una nova exhibició d’estratègia en el plantejament de l’actuació. La Colla Joves va completar el ple vallenc en aconseguir la segona plaça després que els vilafranquins maldessin per guanyar el concurs i sortissin de plaça amb dues construccions. El quatre de nou sense folre, carregat pels vermells, va ser la construcció determinant per fer aquest segon lloc.

Com s’esperava, la lluita aferrissada per la victòria entre les tres candidates, que, després dels dos intents infructuosos de cinc de nou de la Joves, van quedar reduïda a dues, va tenir com a conseqüència que es veiessin, en una sola actuació, els millors castells de l’anomenada, amb raó, Segona Edat d’Or del fet casteller, llevat del pilar de vuit amb folre i manilles. El públic va poder gaudir amb el tres de deu amb folre i manilles, el quatre de nou i el dos de vuit, construccions que no s’havien vist mai en un concurs, a banda dels també extraordinaris quatre de nou amb folre i el pilar, cinc de nou amb folre i dos de nou amb folre i manilles. Tot plegat va constituir un autèntic festival que va tenir com a principal beneficiari el públic present a plaça, testimoni de la millor exhibició castellera de la història.

La Colla Vella es proclama guanyadora del concurs en carregar un tres de deu decisiu

Si la Vella va ser la gran triomfadora i la Joves va conquerir un esplèndid segon lloc, tot plegat no desmereix el paper dels Castellers de Vilafranca, tercers havent assolit, ni més ni menys, que el dos de vuit sense folre i el quatre de nou amb folre i el pilar al mig. Al darrere, les dues colles grans de Tarragona van mostrar la seva millor cara i van aconseguir mantenir els castells de nou una temporada més. La Jove, esplèndida, es va fer amb el quart lloc en assolir l’únic cinc de vuit del concurs, que el jurat només va poder donar per carregat després de veure el vídeo, de tan just com va anar. Els Xiquets de Tarragona van mantenir la cinquena plaça aconseguida en l’edició anterior, toti que van aspirar en tot moment a la quarta.

El concurs va començar a tot drap. El primer castell que es va veure, quan eren aproximadament dos quarts d’onze, va ser el quatre de nou carregat per la Colla Joves. Després del dos de vuit amb folre dels Castellers de Barcelona, els verds van respondre, segons el programa previst, descarregant el quatre de nou amb folre amb el pilar. En la mateixa ronda, després de l’actuació conjunta de les colles del grup A, la Colla Vella va descarregar el cinc de nou amb folre. La Joves, doncs, finalitzava la primera ronda encapçalant el concurs, però encara quedava tot un món al davant.

La mateixa Colla Joves, en una decisió sàvia que, finalment, els va permetre la conquesta del segon lloc, va tirar de segon castell el tres de nou amb folre, que els permetia una certa seguretat abans d’arriscar més en funció dels castells de les altres dues colles que competien per la victòria. Després del tres de nou folrat de la Joves, els vilafranquins estiraven la corda i pujaven un pis: tres de deu amb folre i manilles, castell que ja havien carregat l’any 1998, essent l’única colla participant que l’havia aconseguit. La cosa, però, va quedar en intent. Calia veure què feia la Colla Vella. Abans, però, la Jove de Tarragona, que havia caigut amb el seu primer castell, el quatre de vuit, va treure l’orgull i va postular-se com a aspirant al quart lloc. Els liles van carregar un tres de nou que pocs podien esperar tenint en compte com ha anat la temporada, i amb això aconseguien les construccions de nou un any més.

Com uns minuts abans, al tres de nou succeïa el tres de deu. La Vella volia aprofitar la caiguda dels verds per agafar distància. Literalment, va ser dit i fet. Tot i la dificultat extraordinària del castell, els rosats van tirar amunt ràpid, molt ràpid, i aquesta velocitat va ser determinant. Quan mancaven uns deu minuts per a la una, la Vella carregava el monstruós tres de deu amb folre i manilles i obtenia el comandament del concurs. Un DEU, així, amb majúscules.

La tercera ronda va començar amb una nova bona notícia per al món casteller tarragoní. Els Xiquets recollien el guant llençat per la Jove i carregaven el tres de nou amb folre. La lluita per la quarta plaça ja era només cosa de dos, sabent-se com se sabia que els Castellers de Barcelona no arriscarien amb la carta del castell de nou. De fet, els barcelonins van finalitzar la seva actuació en aquesta ronda descarregant el tres de vuit, cosa que, juntament amb el quatre de vuit i el dos de vuit amb folre que havien aconseguit abans, els garantia una digníssima sisena plaça.

Després dels Xiquets tarragonins, va arribar el torn de la Colla Joves. Els vermells van decidir mantenir les seves opcions de victòria provant el cinc de nou folrat. Finalment, però, la cosa va quedar en intent. Per la seva banda, els Castellers de Vilafranca, decidits a mantenir el títol, van optar per tornar a provar el tres de deu. L’aposta era arriscada. Si no sortia bé, comprometia força les opcions dels verds. Novament, la prova dels vilafranquins, però, va quedar només en intent. La Vella podia donar el cop de gràcia al concurs en aquella mateixa ronda i va decidir fer-ho de manera concloent, intentant el dos de vuit sense folre. En aquesta ocasió, però, les coses no van anar bé i els rosats no van poder carregar el castell. Encara hi havia concurs.

I com les coses estaven com en la ronda anterior, la Joves va decidir tornar-ho a intentar amb el cinc de nou folrat. Novament, però, la construcció va caure abans de carregar-se. La Joves s’acomiadava, pràcticament, del títol. Tot seguit, arribava el torn dels verds. Estavellats en dues ocasions amb el tres de deu, tiraven de dos de vuit (sense folre, és clar) per mantenir les opcions de victòria. Si la Joves havia regalat a la ciutat de Tarragona el quatre de nou i la Vella el tres de deu amb folre i manilles, els vilafranquins no van voler ser menys i van oferir el dos de vuit, construcció que carregaven per segona vegada en la seva trajectòria. Tot seguit, els seus conciutadans, els Xicots, arrodonien una actuació extraordinària carregant per primer cop el dos de vuit amb folre (en la ronda anterior, ho havien fet també amb el tres de vuit). Tot plegat, els va permetre, al final, d’ocupar la vuitena posició, que no és el seu millor registre al concurs. Era, però, de llarg, la millor actuació de la seva trajectòria.

De fet, aquesta gran actuació dels Xicots va obligar els Capgrossos de Mataró a provar el dos de vuit folrat, construcció que encara no havien assolit aquesta temporada, per superar-los. Els mataronins, protagonistes també d’una actuació brillant, ho van aconseguir i, de pas, es van fer amb la sisena posició, ex aequo amb els Castellers de Barcelona. Vuit colles van assolir ahir a la plaça de braus construccions amb folre. De vertigen, vaja.

Tot seguit, la Vella, en una jugada mestra d’estratègia, va provar el dos de nou amb folre i manilles. Si l’assolien, obligaven els verds a provar el quatre de nou sense folre per intentar guanyar el concurs. Ho van fer. El concurs estava a tocar.

Restava, però, la cinquena i darrera ronda. Abans de la darrera línia del diàleg entre els verds i els rosats, la Colla Joves, per si de cas, va provar (i descarregar) el dos de vuit amb folre. Si Vilafranca fallava en intentar guanyar el concurs, els vermells s’asseguraven la segona plaça, la millor classificació des que havien aconseguit el títol l’any 1992.

Els verds, doncs, necessitaven el quatre de nou. De fet, necessitaven una construcció igual o superior al pilar de set sense folre, però el quatre de nou era l’opció més clara. No hi podia haver cap nou error. Lamentablement per a les aspiracions vilafranquines, el quatre de nou va quedar molt tancat i, a mesura que creixia, va esdevenir insostenible. Amb la caiguda, s’esvaïen els darrers somnis dels verds i el títol que defensaven passava a Valls. Aleshores, va esclatar l’eufòria al sector on hi havia la Colla Vella, una eufòria que va molestar més d’un però que segurament era inevitable.

En fi, a partir d’aquell moment, la festa va començar a la pinya de la Colla Vella de manera ben sorollosa, tot i que, de fet, encara faltava per definir la quarta posició, ja que la Colla Jove tarragonina havia anunciat un intent de cinc de vuit per optar-hi. Finalment, els liles van tirar amunt i, just, just, però, just de debò, van aconseguir carregar el cinc de vuit, el primer d’aquesta temporada. El jurat va haver d’analitzar les imatges de vídeo per decidir que l’enxaneta havia col·locat correctament el peu en el segon pom de dalt. D’una eufòria a una altra. La Jove va celebrar aquest castell, que dibuixa un nou panorama per als liles i que els manté en un lloc privilegiat rere les quatre grans colles… I, en el concurs, això significa la quarta posició. Els Xiquets, per la seva banda, s’havien de conformar amb el cinquè lloc, això sí, amb el tres de nou amb folre de nou al sarró. Una altra colla tarragonina, els Xiquets del Serrallo, en aquesta darrera ronda, també van intentar millorar la seva posició i, de pas, treure’s l’espina del dos de set, cosa que, finalment, no va poder ser. Després de dos intents, els blaus es van haver de rendir davant d’una construcció que se’ls ha resistit durant tot l’any.

Amb l’intent de dos de set dels serrallencs i el tres de set dels Castellers de Terrassa, que no van tenir un dia massa afortunat, acabava la part competitiva del concurs. Després del tràmit dels pilars de comiat, començava el moment de la celebració. La Colla Vella havia guanyat el concurs del 2000 i, de fet, l’eufòria era tanta que, fins i tot, van aplaudir amb un entusiasme insòlit els seus rivals històrics de la Colla Joves quan recollien el segon premi. Primer, Valls… i, després, Valls. El bressol dels castells tornava a copar els llocs capdavanters del concurs i Vilafranca quedava destronada, això sí, amb una dignitat a destacar. De la lluita de tots ells, n’havia sortit la millor actuació castellera de la història i una nova colla campiona, la Colla Vella, en possessió del títol durant els pròxims dos anys.

---