Els Castellers de Vilafranca tornen a guanyar el concurs per enèsima vegada. I amb aquest enunciat podria finalitzar aquest article i el de tots els concursos, excepte dos, dels darrers 30 anys. Però estic convençut que el lector espera alguna cosa més per part de qui ara escriu, així que intentarem fer una anàlisi del que ha donat de si la gran jornada del Concurs de Castells de Tarragona.
Els vilafranquins han decidit el certamen a la segona ronda i l’han sentenciat a la quarta. Aquesta és la meva anàlisi, ras i curt. És més que segur que els presents ahir a la TAP o els espectadors de televisió no estiguin d’acord amb aquesta sentència, però ja em perdonaran: jo ho veig així.
El primer torn ha sigut el previst; en cap cas menys extraordinari, ni fàcil, malgrat ser l’esperat. Les dues colles vallenques han optat pel 4 de 9 sense folre, que ambdues han executat de forma magistral. Si el bon gust a l’hora de fer castells existeix, aquesta és la manera com els vallencs fan aquesta meravella de la castellística.
Els Castellers de Vilafranca han decidit el Concurs de Castells a la segona ronda i l’han sentenciat a la quarta
La Jove, tercera a actuar de les colles aspirants, ha optat per un 5 de 9 amb folre descarregat amb tranquil·litat.
Els vilafranquins han sortit de 3 de 10 amb folre i manilles, que han tornat a descarregar amb certa comoditat.
A la segona ronda, les quatre agrupacions han tirat pel castell de deu. A la Joves li ha sortit creu; a la Vella i la Jove, cantó; i als Castellers de Vilafranca, cara.
Els vermells han triat el 3 de 10 com a segon castell; confesso la meva sorpresa, ja que estava convençut que apostarien per un 2 que ja havien dut a plaça. El castell ha pujat remenat, molt remenat, i amb els dosos col·locats ha saltat sense donar gairebé marge a treballar-lo.
Els rosats han tirat amunt el 4 de 10. La carregada s’ha fet amb marge suficient per a permetre la descarregada, però aquest castell no perdona. Les variables dins d’aquesta estructura són moltíssimes i, quan creus que tens el tronc controlat, se t’escapa per un altre costat. Això és el que ha passat: un dels quarts ha perdut la posició i, tot i que s’hi ha deixat la vida per defensar el castell en aquella postura, l’estructura havia perdut la forma i ha acabat cedint.
La diada ha permès comprovar, en pocs minuts, com tres colles diferents intentaven el quatre de deu amb folre i manilles
La Jove, d’un temps ençà, vol jugar amb els grans. Cada dia s’hi apropa més, però tot just comença a aprendre les normes d’un joc on la resta li porta avantatge. Aquest joc és dur i requereix estudi i entrenament. Avui els liles han fet un pas més en aquest món, un pas que servirà de molt en un futur. Els del Cós del Bou s’han enfrontat cara a cara amb un nou repte: el 4 de 10 amb folre i manilles. Les proves a l’assaig i els últims 4 de 9 amb folre havien fet canviar l’opinió de la tècnica sobre el castell de 10 a encarar en primer terme. Si abans de Santa Tecla tothom hagués afirmat que a segona ronda aniria el 3 de 10, en la darrera setmana les opcions s’han intercanviat. El quatre no tenia les millors mides —una de les rengles quedava més separada de la resta—, però en un monstre com aquest, és probable que les mides perfectes no existeixin. Tot i això, ha pujat serè i confiat enmig d’un silenci sepulcral. La canalla de la Jove, sempre excel·lent, ha pujat a una velocitat increïble i l’enxaneta ha dibuixat l’aleta del 4 de 10, provocant l’esclat de la plaça de braus. Semblava que es podia descarregar, però una batzegada ha fet saltar el castell. L’eufòria s’ha apoderat de l’enorme pinya de la Jove i de les grades, que han celebrat com déu mana la nova frontera assolida.
La canalla de la Colla Jove, sempre excel·lent, ha pujat al quatre de deu amb folre i manilles a una velocitat increïble
Amb la catarsi lila encara present a la plaça, l’atenció s’ha centrat en els verds i el seu intent sobre el 4 de 10, el tercer que es veia en pocs minuts. No tinc la dada, però estic convençut que és el primer cop que es veuen tres 4 de 10 en una mateixa diada. Els vilafranquins l’han descarregat, no sense treball. Davant l’alegria desbordant dels seus nombrosos seguidors.
Amb els dos castells de 10 descarregats, els penedesencs han agafat un avantatge insalvable.
A la tercera ronda, la Joves ha tornat amb el 3 de 10; ha tirat amunt, tot i que la rengla semblava estirada des d’un bon inici. Els del carrer d’en Gassó han donat vida a una construcció que ha semblat trencar-se en incomptables moments. Però la seva raça castellera ha permès dibuixar una aleta in extremis al castell de 10. La caiguda no ha sigut bona i ha provocat que part de la pinya s’enfonsés.
La Vella ha seguit amb el seu programa i han anunciat el 3 de 9 sense folre, el castell més imponent mai coronat. El silenci s’ha tornat a apoderar de la TAP. Amb el vistiplau dels quarts, el castell ha començat a pujar. La velocitat i la sincronia han estat perfectes i la plaça no podia donar crèdit al que estava veient. El tres s’ha coronat amb una aparent facilitat que a molts —entre ells, jo— ens ha fet creure que podríem veure’l descarregat. Però tot just n’estem aprenent la lletra, d’aquesta construcció, i a la primera secada el castell ha saltat. La plaça ha viscut un moment d’èxtasi, aplaudit per tothom qui estima l’art de fer construccions humanes. Em poso dempeus davant de la Colla Vella per retre-li honor.
El tres de nou sense folre de la Colla Vella s’ha coronat amb una aparent facilitat que a molts ens ha fet creure que podríem veure’l descarregat
Durant uns moments tota la plaça ha cregut que hi havia concurs, jo també. Fins que he agafat la calculadora i els números han dictat sentència. Als verds els quedaven dues bales a la recàmera i qualsevol de les dues els atorgava la victòria, mentre que els rosats ja havien gastat tota la munició.
Els vilafranquins han optat per un pilar de 9 amb folre, manilles i puntals descarregat aquest passat estiu. L’aposta semblava encertada fins que, de forma inesperada, l’espadat s’ha trencat a la motxilla de l’enxaneta. Una part de la grada —que podríem identificar com a partidaris de la Vella— ha fet una celebració poc encertada de la caiguda del pilar. Els castellers de la Vella han demanat ostensiblement silenci i respecte per la colla vilafranquina. La plaça ha reaccionat amb un aplaudiment per als Castellers de Vilafranca i el seu intent de pilar de 9. Però a partir d’allà el concurs s’ha tensionat encara més, si cal.
La Joves ha decidit posar tota la carn a la graella i tirar el 2 de 9 sense manilles. El castell no ha transmès seguretat en cap moment. Molts factors, com el cansament o els canvis obligats de les dues caigudes del 3, han pogut afectar el desenvolupament de l’intent, però s’ha vist des de bon inici que no arribaria a bon port i s’ha acabat trencant quan encara era lluny de coronar-se.
La Jove, afectada per la caiguda del 4 de 10 i sense possibilitats de victòria o de pujar algun esglaó del podi, ha decidit baixar marxa i anar a pel 2 de 9 amb folre i manilles, que no feia des de Sant Fèlix. El castell s’ha executat amb un tremolí constant però controlat que no l’ha fet perillar en cap moment. Amb la feina feta —però sense desconnectar la seva gent per si calia tirar el tres a la cinquena ronda—, els liles han pogut gaudir del que quedava de concurs i començar a delectar-se amb l’actuació signada a la TAP.
El 9 de 9 amb folre dels verds ha provocat una celebració ben merescuda
Conscient la tècnica dels rosats que el 4 de 10 descarregat de Vilafranca pesava massa a la balança de la victòria, han decidit tornar-hi per provar de descarregar-lo. Després d’un peu desmuntat i de deixar passar dues colles, hi han tornat, però de seguida li han notat alguna cosa i han decidit desmuntar-lo.
Els Castellers de Vilafranca necessitaven carregar el 9 de 9 amb folre per sentenciar el concurs. I no s’ho han pensat dues vegades: damunt d’una pinya immensa han muntat el que ha semblat un 9 de 8, que han descarregat davant del deliri absolut de la seva parròquia i de tots els presents. La celebració, merescuda, s’ha allargat tota la nit, car ja no hi ha hagut cap castell més. Aplaudim, doncs, els guanyadors del Concurs de Castells.
Els Xiquets de Tarragona han començat el concurs de bones maneres amb un 4 de 9 amb folre que s’ha anat deformant, provocant l’ovació de la plaça davant l’èpica de la descarregada.
A la segona ronda han optat pel 3 de 9 amb folre; l’execució ha tingut la mateixa lluita titànica del quatre i els aplaudiments han tornat a retrunyir dins la TAP. Amb l’eufòria i l’adrenalina pels núvols, els castellers matalassers han començat a cridar el desig de provar el 7 de 9 amb folre i tornar a la gamma extra després de molts anys. La prova s’ha mostrat tova i amb poc recorregut, però ha servit per conèixer les mancances d’una composició plena de secrets que els ha de servir per a més endavant.
Amb el cansament acumulat, han aparcat el 5 de 8 i han decidit provar de nou el set, però amb un pis menys. Fruit d’aquest cansament, el set ha pujat nerviós i, a mesura que passava el temps, s’anava deformant fins al punt que, quan tothom veia una tercera demostració d’èpica castellera, el castell ha dit prou i ha acabat caient.
La Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau es presentava per segona vegada a la cita de diumenge per mèrits propis. El 5 de 8 i un magnífic 4 de 8 amb agulla han fet pujar els ànims dels del barri cooperativista, que han acabat demanant a crits el 3 de 9 amb folre. La prova del tres ha provocat el silenci ensordidor que només provoquen els grans intents: senyal inequívoc que el que anava a passar era important. Però la realitat és que l’assalt al castell de nou ha sigut decebedor i ha quedat lluny de carregar-se. Tot i la contrarietat, avui els tarragonins hauran après més del que els ha ensenyat aquest castell a l’assaig.
Vull destacar, també, el 2 de 9 amb folre i manilles dels Moixiganguers d’Igualada. L’intent s’ha vist feble, sobretot a nivell de manilles i quarts, però segurament avui han descobert un munt de coses que amaga aquest salt estratosfèric que hi ha entre els castells de nou i l’anomenada gamma extra.
El concurs s’ha acabat passades les deu de la nit. Els Castellers de Vilafranca s’han endut el seu catorzè Concurs de Castells, la Colla Vella dels Xiquets de Valls s’ha classificat en segon lloc i la Colla Jove Xiquets de Tarragona ha ocupat el tercer lloc del podi. Segurament demà —avui, per al lector— els titulars parlaran del millor concurs de la història, i segurament és així amb els números a la mà. Però avui voldria remarcar tres moments memorables i que són pels quals fem castells o ens agraden els castells: el 4 de 10 amb folre i manilles de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, el 9 de 9 amb folre descarregat per primer cop a la història pels Castellers de Vilafranca i el 3 de 9 sense folre carregat per la Colla Vella, el castell més gran dels que es fan i es desfan. Llarga vida al Concurs de Castells de Tarragona.
(Fotografia d’encapçalament: muntatge amb diferents imatges publicades pel Concurs de Castells a les seves xarxes socials).
Josep Veciana i Carbonell (1978) soc. Tarragoní desterrat. Sense estudis d’interès, de professió comuna i d’opinió prescindible.
Deixa un comentari