Categoria: D’aquí

  • Especial | ‘La Baixada de l’Aigua des de dins’, amb David Oliete

    Especial | ‘La Baixada de l’Aigua des de dins’, amb David Oliete

    Enguany el fotògraf David Oliete ha acompanyat els Portants de l’Aigua de Sant Magí en la tradicional Baixada de l’Aigua des del santuari de Sant Magí de la Brufaganya fins a Tarragona. De la mirada del fotògraf n’ha brollat aquesta crònica visual, que tenim el goig de publicar a Dillums. Nit i dia, esforç i…

  • Retrats castellers | Marta Nadal i l’esperit del carrer de Santa Anna

    Retrats castellers | Marta Nadal i l’esperit del carrer de Santa Anna

    Hi ha qui arriba a la majoria d’edat amb un cop de porta, com si la vida s’hagués volgut esperar al ritual de pas per clavar una primera estocada. Marta Nadal Carro va celebrar el seu divuitè aniversari en aquest carrer, amb la colla on s’ha forjat com a castellera i com a persona. Al…

  • Opinió | El cunyat de Sant Magí

    Opinió | El cunyat de Sant Magí

    I si li diem al cunyao? Quantes vegades hauré sentit aquesta frase? Jordi Llorach Ximenis (Tarragona, 1964) us dirà que és fuster, però la veritat és que, com el senyor Lobo de Pulp Fiction, ell va més enllà: soluciona problemes. És allò que sempre se n’ha dit un manetes. Si la peanya d’un misteri dels…

  • D’aquí | Por, poder i cultura: abans de les explicacions racionals dels eclipsis

    D’aquí | Por, poder i cultura: abans de les explicacions racionals dels eclipsis

    El 12 d’agost de 2026, una part de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears viurà un fenomen excepcional: un eclipsi total de sol. Es tracta d’un esdeveniment astronòmic, però també d’un fet social, emocional i cultural. És, literalment, el moment en què el dia es torna nit. I aquesta experiència, tan breu com intensa, ha generat…

  • D’aquí | Setembrejar amb el FITT

    D’aquí | Setembrejar amb el FITT

    El calendari cultural tarragoní s’ha acostumat, en els darrers anys, a començar el setembre teatralment. La 13a edició del Festival Internacional de Teatre de Tarragona, organitzat per la Sala Trono, se celebrarà entre els dies 2 i 5 de setembre, durant els quals condensarà fins a setze propostes escèniques, dos espectacles-vermut, dos tallers, tres sopars…

  • D’aquí | Annette MBaye i la universalitat del cinema a Torreforta

    D’aquí | Annette MBaye i la universalitat del cinema a Torreforta

    Fins que no vaig assistir al cicle Estiu amb Cooperació, no vaig conèixer el nom d’Annette MBaye d’Erneville. El diari Le Monde la presenta com una de les «dones africanes que va fer història». MBaye va ser la primera persona del Senegal a obtenir una titulació en periodisme. L’any 1956, es va diplomar com a…

  • D’aquí | L’eclipsi de 1905: a Tarragona fa bon sol

    D’aquí | L’eclipsi de 1905: a Tarragona fa bon sol

    No és la primera vegada que un eclipsi ens eclipsa, en termes mediàtics. L’estiu de 1905, a les portes d’un altre eclipsi total, la premsa tarragonina va publicar un grapat de notícies i articles divulgatius sobre el fenomen. Segons els especialistes, la franja on s’havia de veure millor, al llarg de la península, ocupava una…

  • Últims testimonis vius de la guerra (III): Carme Corbella Albareda

    Últims testimonis vius de la guerra (III): Carme Corbella Albareda

    Camí dels 102 anys, la memòria de Carme Corbella Albareda continua retenint sons que el temps no ha aconseguit esborrar. Les dates poden difuminar-se, els noms poden escapar-se durant uns instants, però hi ha un soroll  —«bum-bum, bum-bum, bum-bum»— que encara avui la Carme distingiria sense dubtar: el dels avions carregats de bombes. «Si passés…

  • D’aquí | Visca La Ludwig Band

    D’aquí | Visca La Ludwig Band

    Aquest passat cap de setmana, el primer de les vacances per a molta gent, els carrers de la vila de Cambrils anaven plens de turistes, de persones en les seves segones (o terceres) residències gaudint d’un descans lluny dels seus pobles, ciutats o països. Més enllà d’aquesta idiosincràsia, aquests dies se celebra a la localitat…

  • Últims testimonis vius de la guerra (II): Amadeu Martorell Martorell

    Últims testimonis vius de la guerra (II): Amadeu Martorell Martorell

    Hi ha records que el temps no esborra. Alguns queden gravats amb una precisió sorprenent, encara que hagin passat dècades. L’Amadeu Martorell té 98 anys: va néixer a Tarragona l’1 d’abril de 1928 i de petit vivia al carrer Reial 13, a tocar de la plaça dels Carros. Potser per aquesta circumstància, el primer record…

  • Últims testimonis vius de la guerra (I): Ricardo Pastó Samper

    Últims testimonis vius de la guerra (I): Ricardo Pastó Samper

    Al novembre farà 98 anys. Va néixer al Serrallo en el si d’una família vinculada al mar (pare pescador i mare remendadora) i hi va viure durant molts anys. Ricardo Pastó Samper, conegut al barri com a Ricardet per diferenciar-lo del seu pare, conserva una memòria prodigiosa i esdevé una de les últimes veus tarragonines…

  • D’aquí | Cinema africà sota la palmera

    D’aquí | Cinema africà sota la palmera

    Potser aviat ja no ens quedarà fresca, amb aquestes calorades d’estiu, però convindrem de dir-ne encara cinema a la fresca. Serà el ressò d’uns altres temps climàtics. Faci o no faci el nom la cosa, s’agraeix, en tot cas, que a la ciutat sorgeixin iniciatives que promouen la cultura i, en particular, la dimensió social…

  • Retrats castellers | Miquel Ferré i l’evolució dels Xiquets del Serrallo

    Retrats castellers | Miquel Ferré i l’evolució dels Xiquets del Serrallo

    Hi va haver una època que un cap de colla et podia rebre, un divendres al vespre, jugant una partida de dòmino amb els amics. Miquel Ferré Llauradó la recorda perfectament. Ell s’havia apuntat als Xiquets del Serrallo per un sentiment de pertinença serrallenc, d’adhesió al barri. Aleshores, poc li importava quins castells es portaven…

  • D’aquí | Núria Jové: «Ningú voldria viure sense amistats»

    D’aquí | Núria Jové: «Ningú voldria viure sense amistats»

    L’exposició, al Refugi 1 del Moll de Costa, obre les portes després dels discursos que marca el protocol. A dins, un ventilador de sostre de grans dimensions fa possible recórrer l’espai sense fondre’s com un gelat al sol. Hi ha aigua pels assedegats i cava pels que tenen la celebració com a prioritat. La Núria…

  • D’aquí | Una altra Volta: crònica d’una excursió en bicicleta

    D’aquí | Una altra Volta: crònica d’una excursió en bicicleta

    És 6 de desembre de 2025, el cel està mig enteranyinat però no fa gaire fred. Tres ciclistes —el Bernat, vestit amb el maillot blau cel del Club Ciclista Vilassar, i l’Hèctor i jo mateix, amb el maillot blau marí i vermell del Club Ciclista Gràcia— ens trobem davant l’estació de tren de Tarragona disposats…

  • D’aquí | Deu anys d’un equip que va més enllà del futbol

    D’aquí | Deu anys d’un equip que va més enllà del futbol

    Enmig de la crisi institucional i esportiva que pateix el Nàstic, no podem oblidar un feliç aniversari: els deu anys del Genuine. «El millor equip de la història del club», en paraules de Josep Maria Andreu, naixia el 2016 amb la voluntat de recuperar els valors originals del futbol acollint un grup de nois i…

  • D’aquí | Quan Malraux va filmar a Tarragona

    D’aquí | Quan Malraux va filmar a Tarragona

    En les darreres setmanes dues produccions audiovisuals han rodat escenes a Tarragona: la sèrie Los niños de Brasil, de Peter Morgan, que durant uns dies va arribar a transformar l’aspecte de la façana de l’Ajuntament, i la tetralogia de Sam Mendes sobre els Beatles, que es va refugiar en una carpa a les instal·lacions del…

  • D’aquí | Llarga vida al rap

    D’aquí | Llarga vida al rap

    Fa vint anys, tot just, Verónica Echegui creuava el mar de formigó del mercadet de Bonavista. Era la Juani a la darrera pel·lícula de Bigas Luna. La banda sonora d’aquell film va ser tota una declaració d’intencions: Haze, JMP, Hanna, la Mala Rodríguez…; versos a dojo, plens de fúria, acompanyant el naixement d’una nova icona…

  • D’aquí | Quaranta anys del Moll de Costa

    D’aquí | Quaranta anys del Moll de Costa

    Avui tanquem al Dillums una sèrie de tres articles de Ricard Lahoz vinculats a tres aniversaris rodons que tenen lloc a Tarragona aquest mes de juny. Després de recordar els 20 anys de Casa Canals i els 30 anys del port esportiu, avui us proposem fer una passejada pels 40 anys del Moll de Costa.  Diumenge…

  • D’aquí | El dossier de Fredrik Wester i la crisi institucional del Nàstic

    D’aquí | El dossier de Fredrik Wester i la crisi institucional del Nàstic

    Al comunicador Arnau Curto li he de reconèixer el que a títol personal em sembla un gran mèrit: ha aconseguit que un vell d’esperit com jo s’interessi per Twitch. I com s’ha anotat aquesta petita victòria? Doncs molt senzill: fent-hi allò que en més de tres setmanes no ha fet cap periodista esportiu de la…

  • D’aquí | Trenta anys del port esportiu

    D’aquí | Trenta anys del port esportiu

    Dillums us ofereix aquest mes de juny una sèrie de tres articles de Ricard Lahoz vinculats a tres aniversaris rodons que tindran lloc les pròximes setmanes a Tarragona. Després de recordar els 20 anys de Casa Canals, avui rememorem els 30 anys de la inauguració del port esportiu. El pròxim 19 de juny farà trenta…

  • D’aquí | Dia d’Àfrica a Tarragona: «Existim!»

    D’aquí | Dia d’Àfrica a Tarragona: «Existim!»

    No és un divendres qualsevol, a la plaça de Pilar Pradells. Hi són la munió de nens que persegueixen pilotes de futbol i de bàsquet, hi són els patinets —els de tota la vida i algun d’elèctric—, hi són les samarretes blaves del CDC Torreforta i les mares de vestits llargs que fan tertúlia als…

  • D’aquí | Vint anys de Casa Canals

    D’aquí | Vint anys de Casa Canals

    Dillums us ofereix aquest mes de juny una sèrie de tres articles de Ricard Lahoz vinculats a tres aniversaris rodons que tindran lloc les pròximes setmanes a Tarragona: avui comencem amb els 20 anys de l’obertura de Casa Canals.  El pròxim 30 de juny farà vint anys de l’obertura de Casa Canals. Aquell estiu de…

  • D’aquí | Per què Tarraco Viva?

    D’aquí | Per què Tarraco Viva?

    «Cap cosa no neix del no-res», escriu Lucreci al segle I aC. Quan Magí Seritjol era un infant feliç del Serrallo, a les tardes s’escapava al moll a prendre nota dels noms dels vaixells que hi atracaven: Alexandre, Artemísion, Atenes, Dido, Helena, Jàson, Olímpia, Pèricles, el Pireu, Ulisses, Tessalònica, etc. Eren noms —molts dels quals…

  • D’aquí | Olga Xirinacs, 90 anys i una ciutat agraïda

    D’aquí | Olga Xirinacs, 90 anys i una ciutat agraïda

    Per mi, la ciutat on he nascut i on visc és el millor paisatge que puc desitjar. Olga Xirinacs, La Via Augusta. Vint pobles fan el Tarragonès (1977).  «Hi ha premis que els dona la gent». Amb aquesta frase, el filòleg català Josep-Lluís Carod-Rovira va resumir el sentit de l’acte de celebració dels 90 anys de…

  • Comunitat Dillums | Sortegem dues entrades per anar a veure «I say potato» a la Sala Trono

    Comunitat Dillums | Sortegem dues entrades per anar a veure «I say potato» a la Sala Trono

    Després de l’èxit de la comèdia You say tomato, una obra de teatre insòlita, representada fins a 220 vegades en els darrers deu anys, la Sala Trono de Tarragona ha decidit prolongar aquesta aventura teatral amb una nova producció, que porta per títol I say potato.  El text, escrit per Joan Yago i dirigit per…

  • D’aquí | Comerç tradicional (manual de supervivència)

    D’aquí | Comerç tradicional (manual de supervivència)

    Podríem començar per un incendi. Som al juny de 1967. La botiga Les Mitges, al carrer Unió, crema. El foc consumeix gairebé tota la mercaderia. El succés coincideix amb la visita de Franco a Tarragona, segons ho recorda un dels seus protagonistes, Jordi Figueras. «Vam haver de rentar la roba que es va salvar de…

  • D’aquí | Els Pets: dues vegades quaranta 

    D’aquí | Els Pets: dues vegades quaranta 

    Durant una hora i mitja tot serà una mica millor, ens promet Lluís Gavaldà. Els Pets estrenen a Constantí, el poble que els va veure néixer i créixer, la segona ronda de la gira Cantant les quaranta. Aquest cop hi presenten cançons de fins a nou discos diferents. Una nit més, es produeix el miracle…

  • D’aquí | Fer sonar «El sonall»

    D’aquí | Fer sonar «El sonall»

    Hi ha dilluns que l’article surt sol, com si l’hagués escrit la necessitat. Feia setmanes que volia parlar-vos de la darrera producció escènica de la companyia Projecte Ingenu. El sonall es va estrenar a Tarragona els dies 7 i 8 de març, però, per raons de feina, la vaig anar a veure al Teatre Nacional…

  • D’aquí | Isaac Ruiz i la inèrcia polifacètica

    D’aquí | Isaac Ruiz i la inèrcia polifacètica

    Resultaria curiosa la història d’una persona que ha dedicat gran part de la seva vida a la jardineria i que, en un moment donat, ha canviat aquesta feina per la de tatuador. Es faria una mica més enrevessat afegir-hi un viratge artístic que l’ha dut de la màquina de tatuar al pinzell i l’oli. Però…

  • D’aquí | Lluís de Salvador, un periodista per a la posteritat

    D’aquí | Lluís de Salvador, un periodista per a la posteritat

    El totalitarisme, vingui d’on vingui, és una veritable aberració; una malura moral de la Humanitat. I és a les democràcies, precisament i ineludiblement, a qui correspon avui guarir la Humanitat d’aquesta malura, si no volen que tot el cos social, amb la cultura del segle en què vivim, s’enfonsi en onades de barbàrie regressiva. Lluís…

  • D’aquí | Lluís de Salvador, un periodista entre reixes: onze dies a la presó de Pilats

    D’aquí | Lluís de Salvador, un periodista entre reixes: onze dies a la presó de Pilats

    A la redacció del Diario de Tarragona, al carrer de Sant Francesc número 14, ha arribat un poema que demana de ser publicat. El signa un prevere de Reus, un tal J. de Villegas. Sembla inofensiu, adequat per a les dates que s’atansen, de guàrdies d’armats i solemnitat catòlica. El director del diari, Lluís de…

  • D’aquí | Lluís de Salvador, un periodista que s’enlaira: les cròniques d’aviació

    D’aquí | Lluís de Salvador, un periodista que s’enlaira: les cròniques d’aviació

    Hi ha urgències que no criden però que fan mal. Darrerament, he tingut la sensació que Lluís de Salvador Andrés (1893-1975) era considerat una nota al peu de pàgina: l’home que ens va narrar la visita de Federico García Lorca a la ciutat. Una efemèride que té la seva importància, però que a voltes sembla…

  • D’aquí | «Vaig suspendre totes les assignatures de Farmàcia» (història d’una autoentrevista)

    D’aquí | «Vaig suspendre totes les assignatures de Farmàcia» (història d’una autoentrevista)

    Semblava que l’Antoni Coll Gilabert (Ivars d’Urgell, 1943) havia de ser farmacèutic. O això, almenys, deia el guió. «Un germà de l’avi tenia una farmàcia i els meus pares van pensar que seria una bona oportunitat, tenint en compte que jo havia patit la pòlio i aquell era un negoci on no m’havia de moure…

  • D’aquí | L’escriptura com a matèria artística, en una exposició

    D’aquí | L’escriptura com a matèria artística, en una exposició

    Unes mans mouen els dits al damunt del teclat d’un ordinador portàtil. Seguidament, la imatge canvia i el tecleig es produeix a sobre d’un piano. La música de fons és la mateixa, la coreografia s’assembla. L’obra condensa una clau de lectura de l’exposició L’escriptura en el relat artístic, comissariada per Mercè Alsina, que indaga en…

  • Colors del verd | «Still standing»

    Colors del verd | «Still standing»

    Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, disset, divuit, dinou, vint, vint-i-u, vint-i-dos, vint-i-tres, vint-i-quatre, vint-i-cinc, vint-i-sis, vint-i-set, vint-i-vuit, vint-i-nou, trenta. En el pic de l’addicció, l’Arlet va arribar a fumar, en un sol dia, fins a trenta cigarretes verdejades amb marihuana. S’aixecava del llit pensant…

  • D’aquí | Has arribat en bona hora si t’agrada Sogra i Nora

    D’aquí | Has arribat en bona hora si t’agrada Sogra i Nora

    Com que això del meu ofici va de fer quatre gargots, jo m’he permès d’escriure-us una crònica en versots. El lector em disculparà si la rima és facilota. Si només llegeix la premsa no em preocupa: ni la nota. Fixant-me en un del Diari he après a ser punyeter, i si un text em costa…

  • D’aquí | L’explosió d’IQOXE, Chicho Terremoto i el Buda de la Fortuna: canviar de vida (o gairebé) 

    D’aquí | L’explosió d’IQOXE, Chicho Terremoto i el Buda de la Fortuna: canviar de vida (o gairebé) 

    (Primer quart) Aquesta història comença amb un home que vola. Chicago. 7 de febrer de 1988. Concurs d’esmaixades. És el torn de Michael Jordan. El 23 dels Bulls creua la pista. Vol agafar la màxima embranzida possible. Al darrere, un cartell de Gatorade. A banda i banda, desenes de fotògrafs busquen l’angle perfecte per immortalitzar…

  • Colors del verd | L’empresari

    Colors del verd | L’empresari

    Es veu com una excepció dins el negoci. Parla com un empresari i fa esport cada setmana. El posa dels nervis que gent que ronda la trentena encara quedi per fumar porros a quatre passes d’un parc infantil o d’una escola: «A mi em cauria la cara de vergonya».

  • D’aquí | Tina Vallès i les pioneres de la literatura infantil en català

    D’aquí | Tina Vallès i les pioneres de la literatura infantil en català

    En el nostre país hi ha un triple silenci que, parafrasejant Raimon, també és «antic i molt llarg»: el de les dones que han fet literatura infantil en català. L’escriptora Tina Vallès (Barcelona, 1976) posa en evidència «aquesta realitat que demana ser alliberada» en una xerrada, dimecres 18 de febrer al vespre, a la Biblioteca…

  • D’aquí | Vestir els Despullats

    D’aquí | Vestir els Despullats

    Un jove esprimatxat, de cabells curts i castanys, s’enfila al Monument als Herois de 1811 de Julio Antonio amb una escala de fusta de deu graons. Porta una cinta mètrica a les mans i controla l’equilibri amb els peus. Si no fos per l’ofici de sastre —ell treballa com a administratiu al Tribunal Tutelar de…

  • D’aquí | El «cowboy» solitari té nom

    D’aquí | El «cowboy» solitari té nom

    Tothom el coneix i ningú no el coneix. És la paradoxa dels personatges de carrer com ell. Si t’ho proposes, te’l creuaràs cada dia, però en el fons continuarà sent un desconegut. El més comú és trobar-lo deambulant per la Rambla Nova, la plaça Corsini o a la plaça de la Font. La seva vida…