D’aquí | Setembrejar amb el FITT

El calendari cultural tarragoní s’ha acostumat, en els darrers anys, a començar el setembre teatralment. La 13a edició del Festival Internacional de Teatre de Tarragona, organitzat per la Sala Trono, se celebrarà entre els dies 2 i 5 de setembre, durant els quals condensarà fins a setze propostes escèniques, dos espectacles-vermut, dos tallers, tres sopars i cinc sessions musicals. «La ciutat s’ha fet seu el FITT», confirma Joan Negrié, director artístic del festival, que busca donar a conèixer «noves dramatúrgies» dins el camp de les arts escèniques contemporànies.

Al Dillums tenim clar que es tracta d’una cita consolidada i ineludible. És per això que n’oferirem una cobertura especial. I és per això, també, que volem començar a empolainar-nos per al FITT. Una repassada del programa ens permet copsar, com a públic recurrent, que hi ha artistes i companyies que no és el primer cop que hi participen. És el cas, per exemple, de Glòria Ribera. Aquesta «cupletista, creadora, folklòrica i neovedet» guissonenca és l’encarregada d’inaugurar oficialment el festival amb l’espectacle Bomba va, una exploració de dos conceptes que semblen antagònics: la guerra i la festa. La vetllada parteix de dos cuplets històrics: «Bomba va», de la valenciana Rosita Rodrigo, i «Els focs artificials», de Pilar Alonso, nascuda a Maó i figura central del cupletisme català. Ribera actuarà al Teatre Tarragona, el dimecres 2 de setembre, a les 20 hores. Des de les 18 hores, però, ja hi haurà moviment en aquell tram de la Rambla Nova gràcies a les Dones de llum de la Cia. Gisela de Foc, un espectacle itinerant ple de màgia i poesia visual, i la caravana musical de La Sicària DJ Truck.

Entre el 2 i el 5 de setembre, Tarragona, la Canonja i Vila-seca acolliran propostes escèniques de la 13a edició del FITT

Durant els dies següents, les possibilitats seran moltes i variades. Des de les sis capses íntimes de solitud interrompuda de La Calidesa, de COMA14 i La Société de la Mouffette (3 de setembre, sala d’actes de la Cooperativa Obrera) fins a la reflexió sobre la potència i la fragilitat del llenguatge de Manual per a éssers vius, de La Mula (5 de setembre, El Magatzem). Des de les cases mòbils de Limani (4 de setembre, El Seminari) fins al confessionari dels Secrets de la Cia. Anna Confetti (4 de setembre, Església de Sant Miquel del Pla). Des de la memòria festiva LGTBI de Mètode rosa, de Pere Faura (4 de setembre, Teatre Tarragona) o Tu hermosura, de Migue López, sobre José Pérez Ocaña (5 de setembre, Mèdol Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona), fins als records de l’Adolescència infinita del Pont Flotant (5 de setembre, Teatre Tarragona). I amb dues poblacions més implicades, dos municipis FITT: la Canonja, que acollirà Finir en beauté, de Mohamed El Khatib (4 de setembre, Teatre Municipal Orfeó Canongí), i Vila-seca, on es podrà veure Lulú, primera nit, de la Cia. Roberto G. Alonso (5 de setembre, Celler de Vila-seca). Crec que el millor és que no m’allargui en enumeracions i que feu cas d’aquell consell que el llibreter jubilat de l’antiga llibreria La Capona, l’estimat Pitu Rovira, sempre deia quan algú li demanava recomanacions: «Tria i remena».

Si posar-se fit és una manera d’entrenar la musculatura i potser també d’atrofiar l’idioma, en aquest cas podem dir, com en l’edició de 2024 del festival, que ens posarem FITT, amb una programació que segur que deixa empremta i que compta també amb col·laboracions musicals com la de Califato ¾. Alguna setmana d’agost que es presenti més tranquil·la pot servir, per a qui ho necessiti, per desconnectar. Del 2 al 5 de setembre serà moment de connectar, de reconnectar amb aquest festival repartit per diferents espais de la ciutat —i més enllà— amb la voluntat clara d’acostar el teatre contemporani a tothom. Prepareu-vos, doncs, perquè la funció està a punt de començar. Setembrejar, des que hi ha el FITT, vol dir exprimir les hores. 

(Fotografia de la presentació pública del festival: Claudia Blanco).

(Fotografia d’encapçalament: Albert Rué).

(La venda i abonament d’entrades del FITT ja està disponible a: https://www.fitt.cat/)


Enric Garcia Jardí (1992) és periodista. Ha escrit les biografies El maqui que encara lluita (Ara Llibres, 2025) i Senyor Boada (Ganzell, 2022). Ha estat guionista del pòdcast En defensa de Companys (Premis Sonor, 2026), emès a 3Cat. Premi Mila de periodisme per la igualtat de gènere (2026) i Premi Mañé i Flaquer de comunicació local (2023).

© Fotografia de l’autor: Marc Bosch.

Comentaris

Deixa un comentari

Descobriu-ne més des de Dillums

Subscribe now to keep reading and get access to the full archive.

Continua llegint