D’aquí | L’eclipsi de 1905: a Tarragona fa bon sol

No és la primera vegada que un eclipsi ens eclipsa, en termes mediàtics. L’estiu de 1905, a les portes d’un altre eclipsi total, la premsa tarragonina va publicar un grapat de notícies i articles divulgatius sobre el fenomen. Segons els especialistes, la franja on s’havia de veure millor, al llarg de la península, ocupava una línia diagonal que anava des de l’est de Galícia fins al sud de Catalunya i el nord de Castelló. Tarragona no entrava en aquesta zona aureolada, però hi quedava a prop. Tortosa, en canvi, sí. Aquells dies, estudiosos de tot el món es van desplaçar a diferents punts del país. La cursa entre municipis per convertir-se en la capital de l’eclipsi a Espanya es va fer notar. Al final, Burgos es va imposar: ho sabem perquè el rei Alfons XIII la va triar com a destí familiar, i això, ens agradi o no, importava.

El dimarts 29 d’agost, el Diario de Tarragona es fa ressò de l’efecte que ha causat l’elecció del monarca. Ens diu que l’aglomeració de viatgers que volen anar a Burgos és «tan extraordinària» que s’han esgotat, fins al dia 31, els bitllets de tren per arribar-hi. També conta que alguns membres de la Companyia de Jesús que volen estudiar l’eclipsi han optat per instal·lar-se a Alcalà de Xivert, al Baix Maestrat, i que compten amb un aparell gràcies al qual no han de patir per si el cel s’ennuvola. La possibilitat que les condicions meteorològiques espatllin el moment sembla que esdevé, en els dies previs, una mena de por col·lectiva. Sol passar: quan algú s’endinsa en les pàgines esgrogueïdes dels diaris antics s’adona que, en el fons, no hem canviat pas gaire.

El 30 d’agost de 1905, la ciutat va rebre l’eclipsi total amb milers de curiosos concentrats en terrats, balcons i carrers, equipats amb vidres fumats o de colors

El mateix dimecres dia 30, el Diario revela en portada que l’eclipsi es podrà verificar a Tarragona des de les 11.40 del matí fins a les 14.21 del migdia. Bona part de la informació, però, la copia del Noticiero de Zaragoza —era una pràctica habitual, a l’època—, on s’explica que l’expedició de l’Observatori Fabra, encapçalada per Josep Comas i Solà, ja és a Vinaròs. Si llegim l’exemplar de cap de cap també podem comprovar que Mallorca ja ens portava, aleshores, dècades d’avantatge en matèria de recepció turística: hi havien desembarcat nombrosos passatgers d’un vapor italià i alguns creuers anglesos i portuguesos oferien, directament, observacions a bord.

Les impressions d’aquest esdeveniment a la ciutat es recullen al llarg dels dies posteriors. El Diario del Comercio, òrgan del Partido Liberal Democrático —amb redacció al número 29 de la Rambla de Castelar, a l’actual Rambla Nova—, ens en presenta, just l’endemà, una crònica curta però prou completa. El text és molt honest, perquè reconeix que de la qüestió astronòmica val més que en parlin els científics. Així doncs, l’autor es limita a reflectir l’ambient a Tarragona. Diu que des dels «terrats, balcons i carrers», «milers de persones» s’apressaven a «mirar el sol cara a cara», esperant que l’astre «desaparegués lentament». Especifica, també, que la gent se servia, per a l’observació, de vidres fumats o de colors. L’article també celebra que fes un dia esplèndid, amb ventades puntuals però sense ni un sol núvol a la vista —a diferència de Tortosa, on el cel es va tapar. En l’instant més àlgid de l’eclipsi, l’autor reconeix haver distingit una estrella que segurament, i segons les indicacions de Comas i Solà, era el planeta Venus. 

El Diario de Tarragona del 31 d’agost, a la crònica «El eclipse de ayer», afegeix que els treballadors públics —«en las dependencias del Estado, provincia y municipio»— van suspendre l’activitat laboral amb motiu de l’eclipsi, cosa que, més de cent anys després, no ens sorprèn gens ni mica. A despit d’alguns detalls que ens poden fer arrufar el nas —com el de les orenetes i els ratpenats—, en reproduïm un fragment, en la llengua original, que mostra el pes de la descripció literària en el text:

Poco á poco la luz solar iba haciéndose cada vez menos intensa, menos ardiente; la atmósfera parecía impregnada de un ligero vapor de agua, y á medida que la Luna avanzaba en su carrera, el cielo, perdiendo su tono azul, fué tomando un color grisáceo; los edificios adquirieron una tonalidad triste y una sensación de frió nos hizo estremecer. 

Cuando la sombra llegó á su totalidad, cuando del sol no se percibía más que un pequeño segmento, á manera de un filete de fuego, sus rayos descendían á la tierra blanquecinos, fríos, envolviendo los árboles y las casas de un tinte de suprema melancolía, observándose en el suelo ondulaciones de sombras y en el espacio dejóse ver alguna estrella, pudiendo mirar á simple vista el astro del dia: salieron de sus nidos las golondrinas y murciélagos y el mar tomó un color azul intenso. 

La premsa local també sap posar-se prosaica i destaca algunes anècdotes divertides, com la detenció, a Madrid, a primera hora de la tarda, d’un grup d’homes que havien sortit en professó disfressats com els «antics astròlegs», amb cucurulles i «colossals» instruments òptics. Al diari republicà La Justicia —en aquest cas, amb seu al número 54 del carrer de la Unió—, i signada per Zeda (pseudònim de Francisco Fernández Villegas), apareix un diàleg satíric entre Fulano i Mengano, que es burlen del mal temps que va acabar fent a Burgos; aquesta ciutat castellana, engalanada per a l’ocasió i preparada per rebre amb honors —i globus aerostàtics— el monarca, es va poblar de núvols i fins i tot hi van caure quatre inoportunes gotes. Poca broma, perquè la fal·lera burgalesa s’havia expandit fins als Estats Units: el magnat William Randolph Hearst havia reservat tres habitacions a l’Hotel París d’aquesta ciutat per assistir a la gran fita. Aquell dia, podem estar-ne segurs, Hearst no va pronunciar cap rosebud, però algun renec, en anglès, potser sí que se li devia escapar. El diàleg de Fulano i Mengano es tanca amb una frase lapidària: els eclipsis d’aquí baix són més llargs. Aquest dimecres, la majoria de nosaltres mirarem altre cop cap al cel.

Hem decidit acompanyar l’article de les magnífiques vinyetes que el diari satíric L’Esquella de la Torratxa, editat a Barcelona, va publicar el 25 d’agost de 1905, amb motiu de l’especial «Esperant l’eclipse». N’hi ha unes quantes signades per Llopart (Joan Llopart Tresserres) i una altra per Picarol (Josep Costa i Ferrer).

---