Categoria: 2Ficció
-
Jo que porto la foscor (III) | El mètode científic
Un cop cada dos mesos, l’escriptor Sergi Fernández Esteban ens ofereix, en aquesta secció titulada «Jo, que porto la foscor», una sèrie de relats pertorbadors escrits en primera persona. Cap organisme viu pot conservar el seny gaire temps en condicions de plena realitat; fins i tot sembla que les aloses i les cigales, segons diuen,…
-
Kafkiana 8 | L’elefant blanc
Entre la ficció d’un expressionisme revisitat, els comentaris literaris fregant la ressenya, un camí enlloc i una realitat deformada, avancen aquestes kafkianes propostes d’un surrealisme màgic. Reusenci Tarragó pensava que Lo Capo —ha perviscut el renom que li va endinyar la Cinta Fibla— era un elefant blanc. Un paio de contrastat currículum. Probablement estava essent…
-
Kafkiana 7 | Relíquies
Entre la ficció d’un expressionisme revisitat, els comentaris literaris fregant la ressenya, un camí enlloc i una realitat deformada, avancen aquestes kafkianes propostes d’un surrealisme màgic. Els elefants, o bous lucans, van ser presentats per primer cop a Itàlia com a arma de guerra, difícil de combatre, pel rei Pirros d’Epir. La Gòria Sansa ja…
-
Kafkiana 6 | Reusenci Tarragó
Entre la ficció d’un expressionisme revisitat, els comentaris literaris fregant la ressenya, un camí enlloc i una realitat deformada, avancen aquestes kafkianes propostes d’un surrealisme màgic. La Gòria Sansa recorda els dies de feina amb una transparència absoluta. Deu anys portava a la redacció del diari. Durant el darrer trienni va exercir com a responsable…
-
Mirador | Principi d’inferència
Caramelle non ne voglio piùCerte volte non ti capiscoLe rose e i violini questa sera raccontali a un’altra Mina, «Parole, parole», Cinquamilaquarantatre (1972). No és cap secret que cada ciutat, cada vila, cada poble, cada barri i, fins i tot i si ho voleu, cada carrer té el seu codi. El llenguatge dels sons, dels…
-
Kafkiana 5 | La petita princesa
Entre la ficció d’un expressionisme revisitat, els comentaris literaris fregant la ressenya, un camí enlloc i una realitat deformada, avancen aquestes kafkianes propostes d’un surrealisme màgic. Avui la Gòria Sansa està altament excitada perquè la seva filla la nit anterior li digué que en un futur no molt llunyà, si li vingués de gust, mare,…
-
Kafkiana 4 | No parlo de mi
Entre la ficció d’un expressionisme revisitat, els comentaris literaris fregant la ressenya, un camí enlloc i una realitat deformada, avancen aquestes kafkianes propostes d’un surrealisme màgic. La Gòria Sansa comença a fer una vida que a poc a poc ja pot considerar-se com a quotidiana. Ha arribat a sentir-se estimada per la Paula, la qual,…
-
Jo, que porto la foscor (II) | Tango d’una mare boja
Un cop cada dos mesos, l’escriptor Sergi Fernández Esteban ens ofereix, en aquesta secció titulada «Jo, que porto la foscor», una sèrie de relats pertorbadors escrits en primera persona. En el cas de «Tango d’una mare boja», va rebre el segon premi als XXXVI Jocs Florals del Raval, en la categoria de prosa. […] que…
-
Mirador | Principi d’inherència
You can’t keep lying to yourself like this (to yourself)Can’t believe you played yourself (out) like this Amy Winehouse, «Me & Mr Jones», Amy Winehouse: Back to Black (2006) Em despertava cada matinada amb la suor freda, completament desconeguda. Sempre cap a la mateixa hora i sempre amb un sotrac, com si no pogués conciliar…
-
Kafkiana 3 | Bellesa crítica
Entre la ficció d’un expressionisme revisitat, els comentaris literaris fregant la ressenya, un camí enlloc i una realitat deformada, avancen aquestes kafkianes propostes d’un surrealisme màgic. La Gòria Sansa recorda els llibres que potser haurien romàs sobre la taula a la feina, atès que ja fa quinze dies que no surt de la seva cambra.…
-
Kafkiana 2 | Sense memòria em moria
Entre la ficció d’un expressionisme revisitat, els comentaris literaris fregant la ressenya, un camí enlloc i una realitat deformada, avancen aquestes kafkianes propostes d’un surrealisme màgic. Des que la Gòria Sansa es va transformar en una elefanteta, havia notat que la seva memòria s’havia amplificat en gran manera. Recorda pàgines senceres de llibres que havia…
-
Mirador | L’arquitectura dels nostres dies
Amb motiu de la presentació del poemari L’arquitectura dels nostres dies (Onada Edicions, 2026), el dijous 21 de maig, a les 19 hores, a la Llibreria El Soterrani, l’autora ha tingut la gentilesa de cedir-nos dos dels poemes que s’inclouen en el llibre. 20.15 h, al balcó de l’habitació. Un sostre irregular ens cobria els…
-
Kafkiana 1 | Una elefanta es balancejava
Entre la ficció d’un expressionisme revisitat, els comentaris literaris fregant la ressenya, un camí enlloc i una realitat deformada, avancen aquestes kafkianes propostes d’un surrealisme màgic. La Gòria Sansa es desperta avui, maig, dilluns, onze, com cada matí, a dos quarts de set. La seva jornada laboral comença a les vuit. Insòlitament, percep que li…
-
Mirador | Principi d’ingerència
El telèfon de sobre de la taula no deixa de sonar; el de la butxaca, tot i que no sona, fa batzegades per dins de l’americana, mentre el rellotge del canell fa pampallugues constants. Les ignora com ho ignora tot.
-
Jo, que porto la foscor (I) | El secret
Un cop cada dos mesos, l’escriptor Sergi Fernández Esteban ens ofereix, en aquesta secció titulada «Jo, que porto la foscor», una sèrie de relats pertorbadors escrits en primera persona. Estoy sentado junto a la alcantarilla aguardando a que salgan las ranas. Juan Rulfo En Juan David és el meu millor amic. Sempre ho ha estat.…
-
Mirador | Gas tarraconense
«Living in another way, oooh | To live it up just another day» Living in another way (Don’t stop, don’t stop, don’t stop move now) Quan el Lada Niva vermell que condueix pel carrer de Sant Francesc arriba a la Rambla Nova 65, tomba a la dreta i decideix aparcar davant de Casa Cuadras. Joan…
-
Mirador | Quadern de bitàcola
28. Teresa León Teresa León Amo comença escrivint contes. Després escriu poemes. Al principi, els versos són llargs versicles amb unitat de sentit i recorden la naturalesa narrativa dels relats: Des d’aquesta finestra fosca de parets humides | contemplo les passes anodines d’aquesta ciutat morta («Ciutat morta»). Més endavant, els versos es condensen i el…
-
Mirador | … i veig l’abisme
Obro la finestra i endevino l’abisme. Baixo les escales i he d’aferrar-me a la barana per no caure. Al final, desisteixo de baixar. Les escales es repleguen i m’empenyen cap amunt. I entro de nou a casa. De nou a casa. De nou. De dia, mantinc les persianes abaixades. Ni una volva de llum, ni…