Entre la ficció d’un expressionisme revisitat, els comentaris literaris fregant la ressenya, un camí enlloc i una realitat deformada, avancen aquestes kafkianes propostes d’un surrealisme màgic.
Reusenci Tarragó pensava que Lo Capo —ha perviscut el renom que li va endinyar la Cinta Fibla— era un elefant blanc. Un paio de contrastat currículum. Probablement estava essent utilitzat per les finances de la indústria del denominat quart poder. L’empresa —rumiava Reusenci Tarragó— justificava el fitxatge de Narcís Cardedeu, que així es diu Lo Capo, per desviar capital de certes inversions sospitoses. Segurament el salari real al final de l’exercici anual de Lo Capo era deu vegades inferior al que constava als documents. El finançament d’un suposat equip d’elit en una redacció com la del diari, semblava més una metàfora que no pas una realitat. Hi ha una respiració col·lectiva.
Narcís Cardedeu —cada cop n’estava més convençut Reusenci Tarragó— representa l’elefant blanc del setmanari, com un aeroport sense vols, com un hospital sense serveis de consultes ni quiròfans, com els ponts que connecten enlloc amb enlloc, com el software caríssim que no arriba ni a encetar-se. L’obsequi enverinat que el reis tailandesos regalaven als seus enemics per arruïnar-los: elefants albins, sagrats i costosos de mantenir.
Narcís Cardedeu fregava els quaranta. Graduació amb excel·lència acadèmica. Doble màster: en premsa digital a París i en mitjans televisius a USA. Fa sis anys que treballa pel Grup PROSA, un ferotge tauró local que inclou dues editorials, tres emissores de ràdio i una cadena de televisió. Narcís Cardedeu és una mena de supervisor general. Ara els diuen CEOS. Tant la Gòria Sansa com el Reusenci Tarragó saben que el seu superior és un gerent ambiciós que encara no ha tocat sostre, i fa per mantenir-se. Des del vèrtex superior de la piràmide domina el ramat, com un pastor de l’Himàlaia. Observa i vigila el territori obtingut. Tant li fa que li diguin cobejós, superb, vanitós, petulant… a l’esquena. Per això, encara no comprèn com la Direccional no li va donar suport davant l’ofensa pública de Reusenci Tarragó. Qui serà aquest neòfit que mereix tant de respecte per part de la totpoderosa Direccional? De vegades s’han de treure les urpes i les dents, sens dubte, pensa Narcís Cardedeu. Ell mai no s’havia dignat ni es dignarà a cantar la palinòdia.
L’elefant blanc manté un Day One o un Journey, aplicacions de diari digital. Afegeix fotos o notes de veu. Hi buida i evacua detalls ben reconeixibles de la jornada laboral. Qualsevol incidència és susceptible de ser comentada: avui al cafè, una companya estava plorant, l’haurà tingut amb el marit, no m’estranya, ahir eren les deu i encara era al pub. I així. Una pressió que genera molta angoixa. L’elefant blanc: doctorat, amb matrícula summa cum laude, en cops baixos.
Xarli Elijas (Tàrraco, 1966). Els vint llibres de poesia en llengua castellana es concentren a Ontología poética (La Isla de Siltolá, 2015) i a Segunda ontología poética (Reino de Cordelia, 2026). En llengua catalana, es prepara Antologia poètica, per encabir un extracte dels sis llibres escrits. En narrativa, Proso Modo (Reino de Cordelia, 2023). En teatre, Trilogía de la ambición (Petròpolis, 2022).
Deixa un comentari