Autor: Frederic Porta Vila
-

Opinió | Nàstic: cal comptar fins a cent abans de pregar
Victòria balsàmica del Nàstic, ben soferta i patida contra un dels cocos de la categoria, que en té uns quants. Manca encara jerarquía, pausa, cert sentit col·lectiu, però deixem-nos de minúcies: Tocava guanyar per no eixamplar el neguit després de quatre jornades sense triomf. De totes maneres, ja ens ho podíem imaginar, que això aniria…
-

Opinió | Ja que hi som, exigim un Banc d’Espanya per a gaudi dels tarragonins
No són ganes de portar la contrària, però això de muntar un parador a l’edifici del Banc d’Espanya fa un tuf de bassa electoral que tomba d’esquena. Com es nota que l’any vinent hi ha municipals a la plaça de la Font i convé recordar qui mana amb ganes de mantenir-se al volant, oferint la…
-

Opinió | Un sopar al Fòrum
Com l’amic Enric és millor persona que periodista, floreta sentida amb majúscules, em permetrà que estreni un nou subgènere de curta volada per l’ofici, la crònica gairebé en primera persona d’un fet del qual vaig ser protagonista dies enrere. Els vells col·legues m’ensenyaren que, en bona praxi del periodisme, tenim prohibit l’ús del jo i…
-

Opinió | Nàstic: passat el temporal, calma interessada
Què en som de previsibles, els humans. I com de clissats ens tenen des del poder, sigui de qualsevol mena. Com el futbol és només exageració, ara que comença la pretemporada, convé repassar la certesa de les litúrgies del sector. Quan arriba l’estiu, s’esborra el passat com si fos una pissarra de Vileda i tothom…
-

Opinió | Wester: embolica que fa fort
La situació del Gimnàstic s’ha enrocat de tal manera que no s’hi veu solució a curt termini Si no fos tan perillós l’atzucac, ni tan fons el cul-de-sac on han ficat el Nàstic com a protagonista de la crisi, n’hi hauria per traure un bon poal de crispetes i afartar-te’n mentre fas lectures del nus…
-

Opinió | Nàstic: el final d’una era
Mantingui o no la categoria, el club necessita un canvi dràstic i tancar una llarga època de mandat. Qualsevol persona amb dos dits d’experiència i seny sap que tot, absolutament tot, té punt final a la vida. I abans d’arrencar l’argumentari d’avui, cal recórrer a Pere Quart per a recordar-nos que tot és aproximat, relatiu…
-

Opinió | Aquesta ombra arrapada a l’ànima
Algú hauria d’estudiar per què els tarragonins tenen la mania de veure el got mig buit. O buit del tot. És com una ombra arrapada a l’ànima, malura mai diagnosticada ni estudiada pels especialistes locals, que n’hi ha d’haver per força. Ara que ja ha prescrit, no molestarà que ho diguem amb franquesa: Quan érem…
-

Opinió | Fins als nassos de tots ells
Ser insultat cada dia per aquells que tenen tant a callar deu ser l’insofrible esport nacional Per poc que tinguis alerta els dots d’observació, cada dia t’ofereix una mostra, pel cap baix. Això de ser català i voler exercir-ne, com menyspreen els castellans, és ben cansat, gairebé esgotador. En sec, surt l’escriptor espanyolot a cagar-se…
-

Opinió | El senyor Fernández s’escalfa
Després de mitja vida a la política, ens declarem incapaços de fer un llistat amb els incomptables avenços que la seva dedicació ha procurat pel bé comú de la ciutadania catalana De tant en tant, encara entrem per tafaneria al negoci de l’Elon Musk que abans coneixíem com Twitter. No és cap confessió, ni cal…
-

Opinió | Un Nàstic «segrestat»
En lloc de buscar complicitats i unir forces, els accionistes no volen compartir la seva joguina Des que era ben menut, el Nàstic ha estat el meu cordó umbilical amb Tarragona. Per lluny que visqués, els granes s’erigien en el fil sentimental que m’unia a casa, a la ciutat de naixença. Costa gens reconèixer que…
