D’aquí | Comerç tradicional (manual de supervivència)

Podríem començar per un incendi. Som al juny de 1967. La botiga Les Mitges, al carrer Unió, crema. El foc consumeix gairebé tota la mercaderia. El succés coincideix amb la visita de Franco a Tarragona, segons ho recorda un dels seus protagonistes, Jordi Figueras. «Vam haver de rentar la roba que es va salvar de les flames a la masia dels avis». Calia treure-li l’olor de fum. Per no perdre-ho tot, aquell gènere es va vendre a preus molt baixos. La notícia va córrer en una ciutat que creixia amb l’arribada massiva de treballadors atrets per la construcció de les indústries químiques. L’èxit fou immediat. El que havia de ser una solució d’urgència es va convertir en la millor campanya publicitària. Assistim a la gestació del que més tard seria Minimum.  

Situem-nos ara a l’estiu de 1982. Mundial de futbol. Sí, sí, el de Naranjito. Primers dies de juliol. La família Olivier inaugura la mítica gelateria del Balcó del Mediterrani. Els Olivier, que havien emigrat del nord d’Itàlia a conseqüència de la II Guerra Mundial, van obrir la seva primera gelateria a Tarragona l’any 1962. Va ser en un local de la Rambla Nova, al costat de la Farmàcia Domingo. El mateix senyor Domingo, que els havia llogat l’espai, «li va dir al meu pare, em caus molt bé, però no sé si et guanyaràs la vida amb els gelats perquè està molt mal vist que la gent tregui la llengua per xarrupar», explica el seu fill, Raffa. Tant és així que, durant un temps, al principi, tothom s’amagava, «sobretot les dones, al fons del petit local per poder menjar-se el gelat d’esquena a la porta». Vint anys després, amb la vergonya ja superada, tot estava a punt per obrir la nova botiga. Fins i tot el pare Mario, del Llorito, que havia sigut convidat per beneir la festa. Només faltava una peça, «el meu pare, que havia anat a l’estadi de Sarrià a veure un Brasil-Itàlia i que va arribar amb més de dues hores de retard». Això sí, molt content perquè l’azzurra havia guanyat el partit.

Són només dues de les moltíssimes anècdotes que apareixen recollides al llibre Els resistents. 50 comerços, 50 anys (Ganzell, 2026), coordinat pel periodista Xavier Fernández i amb imatges del fotògraf Albert Nel·lo, un homenatge als comerços de tota la vida, els que passen de pares a fills, d’avis a nets i, amb una mica de sort, a besnets i rebesnets, botigues que porten aixecant la persiana, dia rere dia, des de fa, com a mínim, més de mig segle, en un esforç titànic que sovint passa desapercebut i del que només ens adonem quan algú anuncia el tancament definitiu del negoci. D’aquesta angoixa, precisament, neix el projecte. «Jo soc pelacanyes i passejant per la ciutat veia com el petit comerç s’està morint», reivindica l’Albert Nel·lo. Per documentar-lo, va començar a fotografiar-ne els protagonistes. Allò va donar peu, primer, a una exposició i, més tard, a aquest volum on es barreja la història de la ciutat amb la crònica familiar. 

Parlo, per exemple, de les flors que decoraven l’arquebisbat durant la visita dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia, l’any 1924. Eren de la Floristeria Romeu. L’empresa havia nascut uns anys abans gràcies a un cop de sort. Va ser a començaments de segle quan al Josep Romeu, jardiner municipal, li va tocar la loteria i va decidir invertir els diners del premi en la seva gran passió. Però també podríem parlar del geni del surrealisme. 17 d’agost de 1973. Dalí improvisa un gargot al Camp de Mart. Ha sigut convidat per a la commemoració del bimil·lenari de l’arribada de l’emperador August a Tàrraco. La tela sobre la qual pinta aquell dibuix, que després donarà a la ciutat, va ser muntada per Comercial Pradell. 

L’anecdotari és immens. Sabíeu que Josep Maria Busquets, de Moto Sport Busquets, a principis dels anys 60 va entrenar un jove pilot de Derbi que es deia Ángel Nieto? O que el joier Joan Blázquez va ser el fundador de la primera escola-taller d’orfebreria a Cuba?

Doncs encara n’hi ha més, molt més! L’illa grega on celebraren les seves noces Jackie Kennedy i Onassis va ser motiu d’inspiració per donar nom a la botiga de roba Scorpios. Cada establiment, com veieu, atresora la seva pròpia mitologia. A la Ganiveteria Álvarez, Josep Álvarez encara conserva l’antiga roda que feia servir el seu avi per recórrer els municipis i esmolar estisores, navalles, ganivets…; sempre precedit del xiulet agut del chifle, que servia de reclam per avisar de la seva arribada als pobles. En molts d’aquests indrets es va escampar la llegenda que associava la seva presència amb la pluja. 

I d’aquesta manera, capítol a capítol, el llibre ens va descobrint el paper fonamental del petit comerç a les nostres vides. Sens dubte, un dels títols imprescindibles de la temporada.

(Fotografia de capçalera: Albert Nel·lo).

---