Terra i ànima | Cabassers segons Vicenç Biete

«Terra i ànima» és la secció en què Jordi Martí i Font ens dona a conèixer llibres i autors prioratins.

Qualsevol prioratí —o habitant de la resta del planeta, tant és— que estimés la seva terra i li agradés entendre-la en tota la seva complexitat desitjaria que Vicenç Biete tingués algun tipus de relació amb el seu poble. I que n’escrivís un llibre. I més encara si conegués o hagués llegit Cabacés. Un poble al peu del Montsant, el llibre de què parlarem avui.

Editat per l’Ajuntament de Cabassers, el llibre en qüestió és un volum de 400 pàgines publicat el 1991 en què se’ns dona una visió completíssima sobre la localitat del Priorat. L’autor hi desplega un fotimer de dades aconseguides amb un mètode d’estudi exemplar i en cada un dels capítols que té el volum la seva saviesa i les seves ganes de saber i d’explicar-ho comprensiblement es fan més evidents. Biete ha estat membre destacat de la Societat Catalana de Geografia i de la junta directiva de la Societat d’Onomàstica i, per tant, és lògic que domini aquests dos àmbits humanístics, pel que podem dir que les descripcions, tant extenses com de detall, de l’indret geogràfic on es troba Cabassers són recomanables al cent per cent. Aquí no hi ha sensacions o suposicions sense fonaments sinó mètode, apropament a la realitat amb un coneixement en profunditat sobre per què aquesta realitat ha esdevingut i és així. Alhora, però, Biete destaca en la gran quantitat de capítols dedicats a la història de Cabassers ja des que parla de la mateixa prehistòria, tot i que aquest sigui un capítol més centrat en els pobles del voltant que no pas en el mateix Cabassers. 

Entre 1149 i 1158, Cabassers es va anomenar Vallclara

De la mateixa manera, us recomano els tres capítols dedicats a la llengua del poble que tracten els temes de la parla, la toponímia i el nom del poble, pel seu rigor i la seva claredat. El dedicat al nom del poble resulta especialment interessant si tenim en compte que el nom oficial actual de la localitat (que és Cabacés) és diferent del nom etimològic, Cabassers. Més encara si sabem que de 1149 a 1158 Cabassers es va anomenar Vallclara. Les dades que dona Biete i els arguments que maneja són completament intel·ligibles però alhora segueixen exhaustivament les regles de la gramàtica històrica, tot i que també la normativa lingüística de la Generalitat de dalt a l’hora de fixar els noms dels topònims i que a banda de les raons d’etimologia n’inclou d’altres com l’ús social o la decisió dels habitants de l’indret en qüestió.

Entre els 64 capítols de Cabacés. Un poble al peu del Montsant, resulta xocant el darrer, dedicat a tres personatges destacats del poble. D’una banda hi tenim dues figures de les Ciències Naturals com són Longí Navàs i Prudenci Seró. El tercer personatge destacat és Lluís Pascual Estevill, exmagistrat de l’Audiència de Barcelona que en el moment que Biete escrigué el llibre encara no havia estat condemnat a presó per corrupció en un cas que va deixar al descobert algunes de les misèries més sòrdides del món de la justícia al nostre país i en què l’il·lustre prioratí va ser no només un simple acusat declarat culpable sinó protagonista principal.

El llibre inclou un pròleg de l’escriptor i memorialista Albert Manent i una portada obra d’Isabel Biete, suposem que la filla de l’autor. Ja ho he dit i ho repeteixo: tant de bo cada poble dels Països Catalans tingués un Biete, sens dubte ens estalviaríem llegir un munt de ximpleries escrites amb bona fe.

---