Opinió | Joves ‘criminals’

Aquest primer semestre de 2026 ha estat marcat a Catalunya per les reivindicacions de mestres i professorat, als qui hem escoltat moltes i diferents raons per queixar-se, hem conegut situacions a les aules que una part de la ciutadania no coneixia, s’han fet dies de vaga i hem vist moltes manifestacions de groc pels carrers. Als centres, mestres, professors i personal educatiu per una banda, i els alumnes i pares per l’altra. Convicció íntima que falten persones, recursos i canvis en l’organització escolar.

El 5è Festival Creixell Crims de novel·la criminal en català ja s’ha celebrat els dies 10, 11 i 12 de juliol i com cada any, com la seva companya en vida, represento el Jordi, el professor i escriptor Jordi Tiñena, per lliurar els premis juvenils de relats que porten el seu nom. Ara compartits amb la publicació Torredembarra (TDB) Actualitat, on apareixen publicats, i amb el seu director, Jordi Salvat.

La trobada, bastida des de la primera edició amb un profund coneixement del món literari criminal i molta professionalitat, s’ha consolidat com un dels cinc festivals del gènere en català que s’organitzen als Països Catalans. A Creixell hi ha activitats literàries contínues de setembre a maig i una munió de voluntaris, tot el poble, que col·labora en l’esdeveniment. 

El Premi de relats juvenils Jordi Tiñena, atorgat en el marc del festival Creixell Crims, evidencia que hi ha capacitat i enginy a les aules

I vet aquí que cada any, al Casal municipal de Creixell on comença el Festival, em trobo a l’escenari amb tres joves estudiants, de les tres categories: un de primer o segon d’ESO, de 13 o 14 anys; un altre de tercer o quart d’ESO, de 15 o 16 anys, i un altre de batxillerat, de 17 o 18 anys, que han estat premiats pels seus relats. I la sorpresa (no hauria de ser sorpresa!), positiva, i fins i tot la meva admiració, és perquè constato en la seva lectura, des del primer any, que els relats de misteri, enigmàtics, criminals, són originals i estan molt ben escrits. Tracten situacions quotidianes que evolucionen dramàticament, descripcions acurades del comportament dels adults, ficcions terrorífiques ben travades, somnis plàcids que acaben en la foscor, escenaris habituals que esdevenen absurds amb final abrupte. Noies i nois que tenen fusta. 

A l’edició d’enguany del festival s’han presentat fins a 40 treballs juvenils. L’escriptora Raquel Gámez-Serrano, directora del Festival, i Maribel López Fontanillas, directora de la biblioteca de Creixell, formen una aliança sòlida que ha tingut, des dels inicis, l’objectiu de fomentar la lectura i l’escriptura entre els estudiants. A l’Institut de Roda de Berà, i al principi també amb el de Torredembarra, han fet xerrades per divulgar el premi, han organitzat gimcanes de misteri, tallers d’escriptura exprés. A Roda de Berà, en contacte estret entre professorat i festival, els alumnes participen en un club de lectura. Llegeixen un llibre i finalment mantenen una trobada, plena de preguntes, amb l’escriptor. La sessió final trasllueix el treball de fons, fet a classe amb el professor de manera prèvia sobre el text. I hi ha altres activitats, com un mural artístic amb les escenes més impactants del llibre que hagin inspirat els nois i noies. Els relats lliurats al premi han estat tutoritzats i supervisats pel professorat. Per a l’edició que ve, hi ha nous projectes per ampliar el camp educatiu de Creixell Crims.

Vull dir amb tot això que, malgrat el context general difícil de l’educació, hi ha capacitat i enginy a les aules, molta feina feta per part dels ensenyants. Que tot esforç no és mai inútil, com aquella petjada inesborrable que va deixar un professor o professora en nosaltres.

Com sempre ha estat i serà, hi ha talent i hi ha esperança.

(Fotografia d’encapçalament: Laia Sancho, una de les guanyadores dels premis Jordi Tiñena-Tdb Actualitat d’enguany, amb el relat «El somriure d’en David». Al fons, la periodista Elisenda Roca, presentadora de l’acte. Autoria: Jaime Rojas).


Berta Ramos Martínez (1954) és periodista. Des de 1979 ha treballat a diferents mitjans de comunicació, tant en ràdio (Ràdio Tarragona, RNE, R. 4, Ona Nova), premsa (El Periódico, Diari de Barcelona, Diari de Tarragona, Catalunya Sud i El País) i televisió (TVE). Al 1993 va iniciar el Gabinet de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili, on ha treballat fins a la seva jubilació. Ha rebut la Distinció M. Antònia Ferrer de l’Observatori de la Igualtat de la URV (2009), la Petxina Daurada del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona (2024) i el Premi Mañé i Flaquer Camp de Tarragona (2024) pel documental Elles hi eren. Vides en lluita a les fàbriques de Tarragona (1960-1980), codirigit amb Joana Zapata i Sergi Martín. 

Comentaris

Deixa un comentari

Descobriu-ne més des de Dillums

Subscribe now to keep reading and get access to the full archive.

Continua llegint