Article publicat per Josep Alegret Segura, sota el pseudònim Rodamon, al Diario de Tarragona del dimecres 21 de maig de 1930.
En totes les nacions d’Europa els principals periòdics són sempre els de la capital. A qualsevol ciutat d’Anglaterra trobareu el The Times, el Daily Mail i els altres que es publiquen a Londres. En tota Alemanya es pot comprovar el Berliner Tageblatt, el Berliner Zeitung am Mittag, etc. No hi ha una petita localitat de França sense una abundant provisió de Le Journal, Le Matin, etc., etc. I així a tot arreu. Però als Estats Units les coses van d’una altra manera. La circulació dels periòdics queda pràcticament limitada a la ciutat que els produeix.
La consideració de la distància entra molt en aquest fet. Un diari de Nova York triga quatre dies en arribar a Los Angeles i es comprèn que no interessi gens els lectors d’aquesta darrera població. Cada localitat dona preferència al seu periòdic, car li proporciona totes les notícies que donen els més importants i a més li explica el que s’esdevé a la seva pròpia ciutat i els seus encontorns.
El nombre de periòdics que es publiquen a cada població és molt petit. Generalment n’hi ha un de sol i es publica pel matí. Moltes ciutats de més de mig milió d’habitants compten solament amb dos diaris: un que surt pel matí i un altre que apareix en fer-se fosc. Tenen tots la mateixa informació, car estan abonats a les grans empreses de notícies que els proveeixen de tot allò que pot interessar el públic.
Tots els diaris donen gran quantitat de paper, car tenen moltíssims anuncis dels comerciants i industrials locals. Són cars, ja que costen cinc centaus (uns 45 cèntims de pesseta) i els diumenges 10 centaus, car publiquen edicions extraordinàries. Un número de diumenge del New York Times és quelcom formidable. Publica dotze seccions amb un total d’unes 130 pàgines, de manera que el seu volum i el seu pes són coses molt considerables. Els nois que venen aquests diaris pel carrer no poden portar-los i el que es fa és distribuir-los per mitjà de camions automòbils, deixant en la vorera una pila de paper més alta que el mateix venedor, el qual veu amb satisfacció com va minvant l’alçada.
La confecció dels periòdics i la importància de les distintes seccions està variant contínuament segons els gustos i les exigències del públic. Fins fa no gaire eren els crims el que cridava més l’atenció en el públic i les informacions criminals apareixien en primera plana amb unes titulars molt grans. Actualment el que té més importància és l’esport.
Els ianquis es van afeccionant molt per l’estadística i això té molts avantatges, com tots ja sabeu. Una recent estadística del periodista H. Wischart ens afirma que durant el passat any de 1929 en tots els periòdics americans l’ordre d’importància dels afers —importància mesurada per l’espai ocupat en el periòdic— és el següent: Esports. Notícies polítiques nacionals i estrangeres. Finances. Aviació. Desastres i coses rares. Articles i notícies sobre la prohibició. Crims, escàndols, misteris. Ràdio. Religió. Ciència.
Com es pot veure els esports i les finances figuren en els primers llocs de la llista i això és degut més que a altra cosa al que tenen de joc. Són molts els que juguen en les apostes de carreres de cavalls, partits de base-ball, etc., i són també innombrables els que especulen amb els valors bursàtils. La United Press que proveeix de notícies a més de la meitat de periòdics diu que fa tan sols tres anys donava a cada diari la notícia dels resultats dels partits i carreres en dues o tres poblacions i ara ha de proporcionar els resultats de vuit o deu ciutats diferents. Fa deu anys, quan el crim i els escàndols figuraven en primer lloc, els diaris no deien ni una paraula de religió i de ciència i avui tenen molta més importància que la revista d’espectacles o els ecos de societat que no figuren en l’anterior relació pel poc espai que se’ls destina.
Un altre periodista, Mr. Bickel, ha tingut la paciència de formar una altra llista estadística amb els noms de les persones que han estat nomenades més vegades durant l’any 1929, i són: president Herbert Hoover (I). El rei d’Anglaterra i el príncep de Gal·les (II) . Benet Mussolini (III). Lindbergh (IV). Ramsay Macdonald (V). Lloyd George (VI). Henry Ford (VII). G. B. Shaw (VIII) i O. D. Young (IX).
El que resulta innegable per a tot observador imparcial és que la premsa dels Estats Units ha millorat i està millorant moltíssim en tots els ordres. Abans era un dels principals escàndols i avui és un gran element d’informació i cultura.
RODAMON
Nova York, abril 1930.
(Prohibida la seva reproducció).
(Fotografia: Nova York l’any 1936, des de la cinquena avinguda. En concret, des de les instal·lacions de la National Association for the Advancement of Colored People. Autoria desconeguda).
Josep Alegret Segura va ser un periodista tarragoní. Entre els anys 1929 i 1930 va enviar un seguit de cròniques en català des dels Estats Units que es van publicar al Diario de Tarragona sota els pseudònims de Rodamon i Granin. Pel que diu Josep-Pau Virgili en el llibre Tarragona i la seva premsa, també va escriure articles sobre l’Europa central.
De moment no hem aconseguit cap fotografia de l’autor ni més dades biogràfiques. Si algú en sap alguna cosa, pot adreçar-se a nosaltres a setmanaridillums@gmail.com. En els pròxims mesos procurarem recuperar una selecció dels seus millors textos a Dillums.
Deixa un comentari