Article escrit per Berta Ramos Martínez al diari El Punt el dijous 20 de gener del 2000 en record de l’accident nuclear de Vandellòs I. La peça anava signada també per Josep M. Borràs, camarògraf, que va acompanyar Ramos en aquella cobertura la nit del 19 d’octubre de 1989.
Tot i que ja han passat gairebé onze anys, en intentar recordar les sensacions viscudes algunes tornen amb nitidesa. Onze anys és molt i poc alhora. Érem allí com sempre, perquè hi havíem de ser. Però amb una sensació especial: intuint que estàvem vivint un moment important, confirmat pel balanç posterior d’avaluació de l’accident.
Tocades les deu de la nit, una trucada d’un veí de l’Hospitalet, una valuosa font d’informació per a nosaltres, ens informa que de la central surt fum, que n’hi passa alguna de grossa. Abandonar sofà, pijama i família i sortir sense pensar. Una mica més tard, abans d’agafar la carretera, trucada del Govern Civil informant de l’accident. En aquell moment, amb el governador civil Ramón Sánchez, la comunicació entre l’administració central i els mitjans de comunicació pel que fa a incidents industrials, ja ha millorat.
Quan arribem a la vella central, la menys visitada pels periodistes comparada amb les seves germanes Vandellòs II i els dos grups d’Ascó, ja hi ha companys a la porta de l’emplaçament. Abans, el delegat del govern, Josep Maldonado, sempre puntualment present a tot arreu, ha advertit enèrgicament les forces de seguretat perquè continguin els periodistes fora del recinte. Iniciem una llarga espera mentre no s’emet un primer comunicat sobre l’incendi i la zona afectada. Hi ha temps per a la reflexió personal: ens cal una especialització dels periodistes en temes nuclears, a Tarragona. És la nostra gran servitud i el nostre privilegi, al mateix temps.
A fora, ambient aparentment tranquil i primeres connexions radiofòniques. Hi ha poca informació però s’intueix la realitat de dins: treballadors de la central i bombers lluitant precipitadament en una emergència. «¡Que se nos va el reactor!», reproduirien després els operaris de primera línia, en una entrevista davant les càmeres. Finalment, ens condueixen a visitar el recinte per prendre imatges. Essencials aquesta nit, que siguin les millors. Aquestes i les de dies posteriors es repetiran als Telediarios i es veuran a molts països a través d’Eurovisión. Entrem impressionats: a primera vista la zona cremada no és espectacular. Un impacte sonor inesperat, potser l’alliberament d’unes vàlvules, sobresalta el grup. Després ens trobarem tots de matinada al govern civil, en la primera roda de premsa. En el vocabulari periodístic Vandellòs I esdevindrà un clàssic.
En aquell moment, queda un tema pendent per a tots nosaltres. Circulen fotocòpies de sindicats americans reivindicant mesures de seguretat per als periodistes quan fan la seva feina en accidents nuclears. Però aquí encara estem a anys llum.

Berta Ramos Martínez (1954) és periodista. Des de 1979 ha treballat a diferents mitjans de comunicació, tant en ràdio (Ràdio Tarragona, RNE, R. 4, Ona Nova), premsa (El Periódico, Diari de Barcelona, Diari de Tarragona, Catalunya Sud i El País) i televisió (TVE). Al 1993 va iniciar el Gabinet de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili, on ha treballat fins a la seva jubilació. Ha rebut la Distinció M. Antònia Ferrer de l’Observatori de la Igualtat de la URV (2009), la Petxina Daurada del Col·legi de Periodistes de Catalunya a Tarragona (2024) i el Premi Mañé i Flaquer Camp de Tarragona (2024) pel documental Elles hi eren. Vides en lluita a les fàbriques de Tarragona (1960-1980), codirigit amb Joana Zapata i Sergi Martín.


Deixa un comentari