Enmig de la crisi institucional i esportiva que pateix el Nàstic, no podem oblidar un feliç aniversari: els deu anys del Genuine. «El millor equip de la història del club», en paraules de Josep Maria Andreu, naixia el 2016 amb la voluntat de recuperar els valors originals del futbol acollint un grup de nois i noies amb discapacitat intel·lectual.
Una de les últimes imatges que ens deixa l’equip en el final de temporada és l’emotiu i respectuós minut de silenci en memòria dels joves futbolistes tarragonins morts ofegats a la platja de l’Arrabassada. Coincidia amb els últims partits de la fase final de LaLigaGenuine 25-26, que es consolida gràcies a la feina desenvolupada al llarg de l’última dècada.
Aquest curs he tingut ben present la trajectòria del Nàstic Genuine seguint el treball d’un grup de cinc joves periodistes que s’acaben de graduar a la Universitat Rovira i Virgili. Han elaborat una revista de 40 pàgines dedicades a retratar un col·lectiu que va més enllà del futbol i demostra que l’esport és una eina excel·lent d’inclusió, generositat i sentiment de pertinença.

El Genuine sorgit a les entranyes de la Budellera va ser un projecte pioner a l’Estat espanyol. I ben aviat, va trobar el suport de la Lliga de Futbol Professional i del seu president Javier Tebas. L’ànima impulsora de l’equip és Conxita Esteve, una de les protagonistes de la revista editada a Tarragona. Esteve, laboralment vinculada a la multinacional BASF, era membre del consell d’administració de la SAE del Nàstic quan va arrencar l’aventura.
Deu anys després, la promotora del Nàstic Genuine recorda els inicis al voltant del Rubén Almazán i l’Alvaro Cano, dos joves aficionats granes amb síndrome de Down que volien jugar a futbol. Tots dos han esdevingut l’estendard de l’equip: són fundadors i capitans d’una iniciativa que neix a Tarragona i després s’estén per altres clubs de la lliga espanyola amb una fórmula d’èxit que pocs podien preveure.
«Una de les claus de l’èxit és que a la normativa de LaLigaGenuine vam establir que els equips havien de formar part de l’estructura del club. Això vol dir que havien de tenir uns entrenaments, una disciplina i una rutina setmanal. No valia simplement donar-los una samarreta, hi havia d’haver una estructura real i una aposta de debò», afirma Conxita Esteve a la revista commemorativa dels deu anys.
El Genuine sorgit a les entranyes de la Budellera ha estat un projecte pioner en termes esportius i de compromís social
La publicació compta amb la veu de molts altres protagonistes d’aquest equip pioner: a més del Rubén i l’Alvaro, ens expliquen les seves vivències l’entrenador Rafa Magrinyà, la capitana Marta Álvarez, altres jugadors com l’Aarón Cortés, la Míriam El-Hamri, la Lucía Fernández i els germans Kenai i Magí Caballero, les famílies, voluntaris com Manolo García i Aitor i Natacha Rovira i l’actual president, Lluís Fàbregas.
El tècnic explica que busca crear un ambient propici als entrenaments perquè cadascú s’hi senti còmode: «Es tracta de compartir abans que competir». Magrinyà també admet que amb el pas del temps afronta el dia a dia d’una altra manera, amb més paciència i una actitud més oberta davant les dificultats. El dilluns és el dia de l’entrenament: «Serveixen per preparar-nos físicament per al següent partit, però també per fer vida social», afirma Magrinyà.
A la mateixa revista, les famílies valoren la iniciativa i diuen que n’hi hauria d’haver més adreçades a persones amb discapacitats intel·lectuals. L’equip de futbol ha suposat millores en tots els àmbits d’aquests nois i noies. Uns canvis graduals en positiu i que les famílies resumeixen en aquests conceptes: «Orgull, respecte, responsabilitat, socialització i sentiment de pertinença».
Al marge de les vicissituds del primer equip grana —que afortunadament ha pogut salvar la categoria— i de les polèmiques i debats sobre la gestió de la societat anònima esportiva, el Genuine ha esdevingut un emblema. Un element que ningú posa en dubte i que va més enllà del terreny de joc.
El lema de compartir abans que competir és tota una declaració de principis que els protagonistes viuen en cada entrenament, partit i viatge. Aquí, el resultat és el menys important. Preval l’amistat, el companyerisme, els somriures i les abraçades. No es tracta de guanyar, es tracta de viure intensament uns moments únics i inoblidables.
Aquestes emocions i sentiments es reflecteixen a la revista elaborada per Laia Catalan, Laia Tian Núñez, Marta Pardo, Sophia Noda i Alvaro Jiménez. Sueños genuinos és el titular de portada d’una publicació escrita en castellà per explicar què és el Nàstic Genuine al conjunt de l’Estat espanyol. Un exemple de compromís social del qual Tarragona se n’ha de sentir plenament orgullosa.
(Fotografia d’encapçalament: un grup de nois i noies del Nàstic Genuine amb els seus familiars en un entrenament a les instal·lacions de la Budellera. Foto: Sophia Noda).

Ricard Lahoz Avendaño (1965) és periodista i tarragoní d’adopció des de fa 30 anys. Ha dirigit Tarragona Ràdio (1994-2012) i va ser un dels impulsors i director de la revista Fet a Tarragona (2012-2023). És professor de Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili (URV) i ha publicat els llibres La riuada de 1994 (Arola Editors, 2014), Francesc Xammar: dignitat i compromís a la perifèria de Tarragona (Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, 2018), De la llengua al país: 50 d’anys d’Òmnium Cultural del Tarragonès (Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, 2022) i el recull d’articles Tarragoninament (Arola Editors, 2024).


Deixa un comentari