Humor | Diccionari de llocs comuns tarragonins

A

A-27. Autovia des d’on es pot veure, de nit, Nova York.

Alejandro Fernández. Cantant de ranxeres mexicà molt estimat a la ciutat. El seu afer amb Lady Gaga va traspassar fronteres.

Amparito Roca. Pasdoble valencià. En termes de recepció s’equipara a l’himne d’Espanya, perquè no té lletra i a meitat de cançó sempre hi ha algú que s’ha fet un embolic amb la tonada.

Arquebisbat. Societat immobiliària.

Associació de Veïns. Espai de promoció política. La desesperació dels partits a l’hora de confegir llistes electorals provoca que n’hi hagi prou amb organitzar unes festes de barri ridícules per postular-s’hi.

August. Li agradava tant la ciutat que va néixer per Santa Tecla i va morir-se per Sant Magí. Primera celebritat turística de Tarragona. Malgrat els nombrosos punts de connexió, no s’ha de confondre mai amb el gran emperador Agustí [vegeu l’entrada Mallol].

B

Barcelona. Quan van pel món, els barcelonins haurien de dir: «Soc de Barcelona, una ciutat situada a uns 100 quilòmetres de Tarragona».

Bastó de Sant Magí. Tradicional i llaminer, té forma fàl·lica i es pot tastar en una pastisseria cèntrica.

Bonavista. Poden sentir-se perfectament catalans, perquè parlen un idioma diferent i no seran mai independents.

Braç de Santa Tecla. Els especialistes no han aclarit encara si és el dret o l’esquerre.

C

Cambra de Comerç. Quan el botiguer va despertar, el dinosaure encara hi era.

Castell. Construcció arquitectònica que es pot veure si hom viatja fins a Caracassona, Sagunt o Tamarit.

Cervantes. Carrer dedicat a un cardenal, i no a l’escriptor. Ja se sap: ciutat de funcionaris, militars i…

Chartreuse. Beguda cara. Quan algú treu el tema cal dir: «Jo n’havia arribat a comprar ampolles per catorze euros al supermercat».

Concurs de Castells. «L’espectacle casteller més gran del món». Del món casteller, en concret, que en el fons és bastant petit.

D

Diario Español. Cal criticar-lo sempre, a excepció dels dies que hom hi apareix fotografiat.

Dillums. Qualsevol excusa és bona per treballar només un dia a la setmana.

E

Eroski. Antiga forma metonímica d’anomenar el Parc Central, un centre comercial amb un jaciment arqueològic convertit en aparcament.

Escales mecàniques. A Tarragona funcionen. Concretament, amb la força mecànica de les cames de cadascú.

Espineta amb caragolins. Més citada que tastada, per fortuna de tothom.

F

Foca. Animal marí amb bigoti que s’alimenta de les subvencions de l’Ajuntament. La premsa local li publica els articles i les notes de premsa.

G

Gimnàstic. Cal criticar-lo i, alhora, ser-ne soci. En el nom del pare (Josep Maria), del fill (José María, en evolució sociolingüística lògica) i de l’Esperit Sant, amén.

Girona. Carrer insignificant empastifat de cagades de colom.

Gralla. Instrument de so estrident que si els estatunidencs no confonguessin Espanya amb Mèxic haurien pogut aprofitar per torturar captius durant la Guerra del Vietnam.

Guàrdia Urbana. Element del Seguici Popular que tanca la comitiva engalanat amb un barret de plomes blanques.

H

Hipòlit. Personatge de la mitologia grega. Al Pretori hi ha un sarcòfag que porta el seu nom. Com les tombes de la Necròpolis, és habitual confondre’l amb una banyera.

I

Imperial. Rotonda gegant. Abans hi havia aneguets i un quiosc de sobte molt estimat.

J

Jocs del Mediterrani. Competició humorística.

K

Kim Jong-Un. Amic d’un il·lustre nord-coreà: l’aristòcrata Alejandro Cao de Benós.

L

Llegat republicà. Avenços que es van aconseguir durant el període de la República romana (509 aC – 27 aC) i que un sector polític de la ciutat encara reivindica com a propis i vigents.

M

Major. Carrer principal de la ciutat, on es compren els imants, la bossa de pell i el gelatto típics de Tarragona.

Mallol. Cognom d’un egregi polític i esportista d’elit. Corredor destacat de la Peonada.

Minerva. Deesa romana de la saviesa. La llegenda diu que va ser foradada a Tarragona.

Montevideo. Capital de l’Uruguai.

Mostra de Folklore Viu. Sinònim de ple municipal.

Muralla. No és necessari saber-ne cap detall històric. N’hi ha prou amb cantar: «Murallas, murallas de Tarragona…».

N

Nadal. És millor Sant Esteve.

O

Opinar. Costum universal. El tarragoní, en el seu instint autodestructiu, tendeix a sentenciar, bàsicament, que tot està cagat i pixat. Segurament no li falti pas raó, però n’abusa.

P

Pilar, el. Barri tarragoní.

Pilar caminant. Moment típicament tarragoní en què una senyora gran, de nom Pilar, surt a caminar.

Pinilla. Vuitena meravella del món, amb permís de la sopa de sobre.

Ple municipal. Pati d’escola amb alumnes becats que procuren repetir curs.

Port Aventura. També conegut com Explota Aventura, especialment per la gent que hi ha treballat o hi treballa en condicions precàries. L’empresa promou Halloween i ha censurat una disfressa satírica de la Colla la Bóta, motius pels quals és just i necessari malparlar-ne sempre que es pugui.

Puta Reus. Expressió molt estesa entre els tarragonins d’intel·ligència i originalitat superlatives.

Q

Quattros. Si fos honest i genuí es diria Quartos.

Química. Quan apareix aquesta paraula en una sobretaula, el cunyat comú aprofita per proclamar: «Entre Tarragona i Reus n’hi ha molta».

R

Res. Resposta que cal donar quan algú pregunta què es fa a Tarragona, encara que sigui mentida.

Reus. Ciutat que s’invoca per dir que no té mar i que Gaudí era de Riudoms. També convé comparar-la amb Tarragona bo i repetint: «Els reusencs són més bons comerciants».

S

Santa Tecla. Parròquia del barri de Campclar que el TTV [vegeu l’entrada TTV] comú desconeix.

Sant Simplici. Cim tarragoní. No hi ha constància que Kilian Jornet l’hagi coronat. Òscar Cadiach probablement sí.

Serrallo. Barri de pescadors. Tot semblava indicar que s’extingiria amb el canvi climàtic, per la pujada del nivell del mar, però la Unió Europea l’enfonsarà abans.

Simago. El nostre rosebud.

T

Tabacalera. Edifici on ja no es fabriquen tabacs però s’ha continuat venent, durant anys, molt de fum.

Tac 12. En aparença, nom d’una prova mèdica. Per les festes de Santa Tecla i durant la temporada castellera, televisió local.

TTV. Sigles de Tarragoní Tòtil Vitalici.

U

URV. Universitat de Tarragona.

V

Viñuales. La posteritat en dirà: «No es pot negar que va ser un alcalde pròxim als Ciutadans».

Virgili, l’avi. Vell castigat pels déus a seure eternament a la Rambla Nova, al costat d’una administració de loteria.

W

Wan de Fu. Restaurant de la plaça de la Font, ja extint. No en va el regentava una dona que es deia Chao.

X

Xarxa Sanitària Santa Tecla. Demostració científica de la poca distància que pot arribar a existir entre el remei i la malaltia.

Xirinacs, Olga. Escriptora, amant del cementiri dels Jans i enemiga número u dels skaters.

Y

Yahoo Respostes. Espai digital on hi ha gent consultant-hi si existeix la cocaïna sense gluten però on ningú no ha plantejat encara la pregunta clau: «I de Tarragona, què en fem?».

Z

Zero. Sala de ball històrica, antiga La Geganta, on modernets galls d’indie organitzen el concert nadalenc de Mishima i un grapat de vetllades amb «bandes tribut».


Els Illuminati són un grup d’amics que, havent sopat una nit a Bonavista, i gaudint de les bones vistes, van decidir que calia compendiar el coneixement popular tarragoní en una sola obra magna.

Aquest article n’és només una primera mostra, una selecció fragmentària que evidencia les possibilitats incalculables d’aquesta iniciativa d’higienisme moral.

Comentaris

4 respostes a «Humor | Diccionari de llocs comuns tarragonins»

  1. Avatar de Gambetta

    Molt bo, m’he divertit molt llegint aquest diccionari.

    1. Avatar de Setmanari Dillums

      Que bé, moltes gràcies pel teu comentari. D’aquí uns mesos en farem una segona edició amb noves paraules i expressions!

  2. Avatar de Pau
    Pau

    Humor que falta fa. Felicitats!!

    1. Avatar de Setmanari Dillums

      I tant que sí. L’hem fet amb aquesta intenció. Moltes gràcies!

Deixa un comentari

Descobriu-ne més des de Dillums

Subscribe now to keep reading and get access to the full archive.

Continua llegint