Categoria: Portada
-
Humor | A l’estiu, peca i riu
Si us pensàveu que sou els únics mereixedors de descobrir nous indrets aprofitant el període estival, esteu ben equivocats. Madame Canrola, la vostra pitonissa de confiança, ha fet un viatge astral per portar novetats fresques i orientar-vos sobre com acabar de passar aquests dies de sauna vital. Àries. Viatges iniciàtics. Segur que t’has proposat fer…
-
Hemeroteca | Tempesta al Priorat (1927)
Article publicat per Salvador Estrem i Fa al diari Instants l’agost de 1927. Era una d’aquelles enceses tardes prioratines d’aquest estiu. Nosaltres posseïm un clap de vinya penjat en aquelles terres de llacorell, muntanyorses, altes, plenes de llum, esfereïdores dins les ventades i humils i resignades en la soledat que les ungeix. El meu besavi plantà de…
-
Jo que porto la foscor (III) | El mètode científic
Un cop cada dos mesos, l’escriptor Sergi Fernández Esteban ens ofereix, en aquesta secció titulada «Jo, que porto la foscor», una sèrie de relats pertorbadors escrits en primera persona. Cap organisme viu pot conservar el seny gaire temps en condicions de plena realitat; fins i tot sembla que les aloses i les cigales, segons diuen,…
-
Kafkiana 8 | L’elefant blanc
Entre la ficció d’un expressionisme revisitat, els comentaris literaris fregant la ressenya, un camí enlloc i una realitat deformada, avancen aquestes kafkianes propostes d’un surrealisme màgic. Reusenci Tarragó pensava que Lo Capo —ha perviscut el renom que li va endinyar la Cinta Fibla— era un elefant blanc. Un paio de contrastat currículum. Probablement estava essent…
-
Opinió | Eclipsi: art, crítica política i feixisme
Ara fa un segle, el 1926, l’artista alemany Georg Grosz pintava ‘L’Eclipsi del Sol’, una obra satírica i provocadora que reflecteix el moment d’agitació política que viu la República de Weimar, a Alemanya, poc abans de l’arribada de Hitler al poder. La pintura representa una escena surrealista amb diverses figures —algunes sense cap — al…
-
Mirador | Quadern de bitàcola
28. Teresa León Teresa León Amo comença escrivint contes. Després escriu poemes. Al principi, els versos són llargs versicles amb unitat de sentit i recorden la naturalesa narrativa dels relats: Des d’aquesta finestra fosca de parets humides | contemplo les passes anodines d’aquesta ciutat morta («Ciutat morta»). Més endavant, els versos es condensen i el…